Falles actives i perillositat sísmica al marge nord-occidental del solc de València

Resumen

El reconeixement de les falles actives i lobtenció dels paràmetres que descriuen el seu cicle sísmic és un dels punts que poden ajudar a millorar els estudis de perillositat sísmica en zones amb una baixa activitat sísmica. Les falles localitzades en aquestes regions es caracteritzen per tenir taxes de lliscament baixes (< 0.01 mm/any) i cicles sísmics llargs (entre 10^3 i 10^5 anys), fet que dificulta la distinció entre falles actives i falles inactives. Amb la finalitat de localitzar les falles actives en una zona de deformació lenta, el marge nord-occidental del solc de València, shan seguit diferents aproximacions. En primer lloc, sha realitzat un estudi sismotectònic per veure quines són les estructures neotectòniques de la zona, tenint en consideració tant informació geològica com geofísica, i sha vist que aquestes es corresponen amb les falles normals originades durant lextensió neògena. A continuació, sha mirat si hi ha coincidència espacial entre els terratrèmols, tant instrumentals com històrics, i aquestes falles. Daquesta forma shan pogut distingir les falles que podrien ser responsables de part de lactivitat sísmica actual i/o les falles que han estat responsables dalgun dels grans terratrèmols històrics. Sha realitzat un estudi de paleosismologia que ha permès reconèixer el caràcter sismogènic de la falla del Camp (Tarragona) i caracteritzar el seu cicle sísmic. També sha realitzat un estudi geomorfològic dels fronts de muntanya per identificar aquells associats a falles que encara serien actives. Finalment, lanàlisi de perfils de sísmica de reflexió realitzats a les zones marines del solc ha permès observar que algunes falles extensives neògenes estaven desplaçant reflectors corresponents als nivells sedimentaris plio-quaternaris, fet que fa suposar que aquestes falles encara serien actives. A partir de les diferents aproximacions shan classificat les falles extensives del solc de València en 5 grups: a) falles sismogèniques; b) falles amb registre dactivitat actual i acumulada; c) falles amb registre dactivitat acumulada; d) falles amb registre dactivitat actual; i e) falles sense registre dactivitat. A partir de la longitud de les falles considerades actives i de les taxes de lliscament shan obtingut els paràmetres sísmics que descriuen el cicle sísmic de les falles, la magnitud màxima del terratrèmol característic y el seu període de retorn. De totes formes, a causa de les limitacions de les aproximacions utilitzades aquesta informació només sha pogut obtenir per les falles sismogèniques, per les falles amb registre dactivitat actual i acumulada i per les falles amb registre dactivitat acumulada. El tercer paràmetre que caracteritza el cicle sísmic de les falles, el temps transcorregut des de lúltim gran terratrèmol, només es pot obtenir a partir destudis de paleosismologia i a la zona només sha pogut obtenir per la falla del Camp. Amb aquesta informació shan inclòs les falles com a fonts sismogèniques en un estudi de perillositat sísmica que ha permès veure quines són les variacions que es produeixen i poder determinar quin dels tres paràmetres que descriuen el cicle sísmic de les falles és el que té més influència en el resultat final. Sha observat que la inclusió de les falles produïa augments significatius de la perillositat (acceleració pic) en zones on sense tenir en compte les falles aquesta era baixa i que el paràmetre que més fa variar els resultats finals de perillositat és el període de recurrència.