El baptisme, evolució històrico-litúrgica i qualitats artístiques i sacramentals de les piles baptismals de la província eclesiàstica de Barcelona

  1. Serra Sanmiquel, Joan
Dirigida por:
  1. Ignasi Roviró Alemany Director/a

Universidad de defensa: Universitat Ramon Llull

Fecha de defensa: 16 de junio de 2014

Tribunal:
  1. Maria del Ripoll Freixa Serra Presidente/a
  2. Sílvia Coll-Vinent Puig Secretario/a
  3. Ramón Emilio Mandado Gutiérrez Vocal

Tipo: Tesis

Resumen

Els motius que m’han mogut a fer aquest treball han estat dos. Primerament, he observat que no hi havia un estudi exhaustiu i unitari en el temps, sobre l’evolució del baptisme. És cert però, que hi ha moltes monografies sobre qüestions puntuals, estudis parcials, llibres sagramentals d’èpoques diverses, que evidencien que els rituals són els mateixos, o poc han canviat, etc. Per tant, el meu interès ha estat estudiar a fons i amb el màxim rigor històric possible per treure conclusions, els períodes històrics, sobretot els que van des dels inicis del cristianisme fins el segle XVI. He observat que a partir d’aquest segle els estudis eclesiàstics sobre el baptisme han patit una davallada en profunditat i en quantitat. Els Concilis de l’Església, generals i locals, aporten molta informació sobre qüestions doctrinals i de disciplina, força interessant per conèixer el que en pensaven a cada època, i quins eren els seus problemes, moltes vegades lligats a l’entorn social i polític del moment. Pensem que, durant segles, la societat vivia en una època de cristiandat que ho amarava tot. He intentat donar unes pinzellades sobre cada moment històric. L’Església, en el transcurs dels segles, ha sofert desavinences que han desembocat en separacions de grups cristians. Per tant, he estudiat les diferents confessions cristianes segons la seva incidència en la història i en el nostre entorn de la Província Eclesiàstica de Barcelona, sobre el fet concret de la celebració del baptisme: el per què el celebren i com el celebren. El segon motiu que m’ha empès a completar aquest treball, han estat les piles baptismals: l’objecte material concret on històricament s’hi ha desenvolupat el ritu del baptisme. Comencem pensant que antigament el baptisme s’havia de celebrar en aigua viva. La pràctica va desembocar a celebrar-lo en piscines d’immersió. Aquestes, amb el temps, van esdevenir més petites, on només hi cabia el nou batejat i no el celebrant, com era norma fer-ho en les piscines grans. Obligats per qüestions d’higiene, es va passar del bateig d’immersió al bateig d’infusió; i les piscines o piles, que ja eren de mida reduïda, encara es van reduir més, i només servien per col•locar-hi l’aigua i al mateix temps recollir-hi la que queia del cap del batejat. Tot i que el Concili Vaticà II ha dictat normes per a la celebració digne del sagrament del baptisme, avui en dia en moltes esglésies es bateja amb un gibrell o palangana. És interessant aquesta evolució històrica, ja que és paral•lela a l’evolució de les tendències artístiques de cada moment. Partint del principi que només els bisbats i les parròquies tenen encomanada la celebració del baptisme, s’han estudiat totes les piles baptismals que hi ha o hi ha hagut en aquests centres de culte, per tal de confeccionar una catalogació històrica i actual de les piles existents o que han existit. La informació necessària per desenvolupar aquest treball s’ha obtingut de documents existents en arxius, entrevistes personals i treball de camp, recollint informació in situ i creant un complet arxiu fotogràfic. S’hi ha incorporat tota la informació que s’ha pogut recollir de piles situades en ermites, monestirs, o oratoris particulars. I s’ha fet un paral•lelisme amb piles artístiques característiques fora de l’àmbit d’aquest estudi, a títol comparatiu.