Fitónimos en la traducción de los Evangelios del griego al antiguo eslavopréstamos, calcos y términos patrimoniales eslavos

  1. Enrique Santos Marinas
Revista:
Faventia

ISSN: 0210-7570

Any de publicació: 2012

Títol de l'exemplar: Florilegium Indogermanicum, Palaeohispanicum et Eurasiaticum in memoriam José Fortes Fortes

Número: 34-36

Pàgines: 139-147

Tipus: Article

Altres publicacions en: Faventia

Resum

En aquest article analitzarem el camp semàntic "plantes" dins la traducció dels Evangelis a l’antic eslau. Aquest camp semàntic posseeix una majoria de termes patrimonials, a més d’un nombre considerable de préstecs antics i recents del grec, que es concentren principalment en els subcamps "arbres" i "plantes que no són arbres". Tots els calcs del grec pertanyen al subcamp "parts de plantes: fruits".

Referències bibliogràfiques

  • Álvarez-Pedrosa núñez, j.a. (1997). «Las lenguas eslavas. El eslavo común. La patria originaria de los eslavos». En: Presa, F. (ed.) (1997). Historia de las lenguas eslavas. Madrid: Cátedra, 37-48.
  • Cejtlin, R.M.; Večerka, R.; Bláhová, E. (ed.) (1999). Staroslavjanskij slovar’ (po rukopisjam x-xi vekov. Moscú: Russkij jazyk.
  • Fortes Fortes, j. (1980) Los fitónimos griegos: Estudios de lingüística y paleoetnobotánica, I-II. Barcelona: Universidad de Barcelona [tesis doctoral inédita].
  • Fortes Fortes, j. (1984a). «Fitonimia griega I: La identificación de las plantas designadas por los fitónimos griegos». Faventia 6/1, 7-30.
  • Fortes Fortes, j. (1984b). «Fitonimia griega II: Las fuentes del vocabulario fitonímico griego». Faventia 6/2, 7-16. 20. lysén, 1995: 85.
  • Havlová, E. et al. (ed.) (1989-2006). Etymologický slovník jazyka staroslověnského. Praga: Nakladatelství Československé Akademie Věd, 1-13.
  • Jagić, V. (1879). Quattuor evangeliorum codex glagoliticus olim Zographensis nunc Petropolitanus. Berlín: Apud Weidmannos [reimpr. Graz 1954].
  • Jagić, V. (1883). Quattuor evangeliorum versionis palaeoslovenicae Codex Marianus glagoliticus. Berlín: Apud Weidmannos [reimpr. Graz 1960].
  • Kiparsky, V. (1934). Die gemeinslavischen Lehnwörter aus dem Germanischen. Helsinki: Finnische Literaturgesellschaft.
  • Louw, J.P.; Nida, E.A. (1988). Greek-English lexicon of the New Testament based on semantic domains. Nueva York: American Bible Society.
  • Lysén, I. (1995). Grečesko-staroslavjanskij konkordans k drevnejÅ¡im spiskam slavjanskogo perevoda evangelij (codices Marianus, Zographensis, Assemanianus, Ostromiri). Uppsala: Acta Universitatis Uppsaliensis. Studia Slavica Uppsaliensia 36.
  • Miklosich, F (1862-1865). Lexicon palaeoslovenico-graeco-latinum. Viena: Wilhelm Braumüller.
  • Miklosich, F (1886). Etymologisches Wörterbuch der Slavischen Sprachen. Viena: Wilhelm Braumüller.
  • Nahtigal, R. ( (1941-1942). Euchologium Sinaiticum. Starocerkvenoslovanski glagolski spomenik. I. Fotografski posnetek. II. Tekst s komentarjem. Ljubljana: Slovenska akademija znanosti in umetnosti.
  • Nestle, E.; Aland, K (1898, 199327). Novum Testamentum Graece. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft [reimpr. 1998].
  • Sadnik, L.; Aitzetmüller, R. (1955). Handwörterbuch zu den Altkirchenslavischen Texten. Heidelberg-‘S-Gravenhage: Carl Winter-Universitätsverlag.
  • Santos Marinas, E. (2008). La cultura material de los primitivos eslavos: Un estudio sobre el léxico de los Evangelios. Madrid: CSIC. Colección Nueva Roma, 29.
  • Ščepkin, V. (1903). Savvina Kniga: Pamjatniki staroslavjanskogo jazyka I,2. San Petersburgo, Izdanie otdělenija russkago jazyka i slovesnosti Imperatorskoj Akademii Nauk.
  • Tischendorf, K. von (1869-94). Novum Testamentum Graece. Editio Octava Critica Maior, I-III. Lipsiae: Giesecke & Devrient.
  • Vajs, J.; Kurz, J. (1929-1955). Evangeliarium Assemani. Codex Vaticanus 3. Slavicus glagoliticus, I-II. Praga: Československá akademie věd.
  • vasmer, m. (1953-1958). Russisches etymologisches Wörterbuch, I-III. Heidelberg: Carl Winter.