La danza de espadas en el "Libro del conorte" de Juana de la Cruz
- Rebeca Sanrnartín 1
- Francesc Massip 2
-
1
Universidad Complutense de Madrid
info
-
2
Universitat Rovira i Virgili
info
ISSN: 1137-8905
Année de publication: 2017
Titre de la publication: Danza, escritura y teatralidad en la Edad Media
Número: 31
Pages: 15-38
Type: Article
D'autres publications dans: Revista de Poética Medieval
Résumé
En este artículo se estudiará la presencia de la Danza de espadas en los sermones visionarios de la terciaria franciscana Juana de la Cruz (1481-1534). Tras abordar la teatralidad de los trances de las místicas del Bajo Medievo y las visiones performativas de Juana de la Cruz, se analizará la Danza de espadas que aparece en su Libro del conorte, llevada a cabo por Cristo y un coro de ángeles y santos en el Paraíso, que se comparará con otras manifestaciones peninsulares y extrapeninsulares.
Références bibliographiques
- Eugenio Serrano Rodríguez, Toledo y los dominicos en la época medieval: Instituciones, economía, sociedad, Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2014
- Vicente Beltrán de Heredia, Historia de la reforma de la provincia de España [1450-1550], Roma, Istituto Storico Domenicano, 1939
- Rebeca Sanmartín Bastida, «Sobre las categorías de santa, beata y visionaria: el género performativo», en Cahiers d’études hispaniques médièvales, 39 (2016), pp. 183-203
- Lázaro Sastre Varas, «Proceso de la Beata de Piedrahíta», en Archivo Dominicano: Anuario, 11 (1990), pp. 359-402
- Lázaro Sastre Varas, «Proceso de la Beata de Piedrahíta (II)», en Archivo Dominicano: Anuario, 12 (1991), pp. 337-386
- Michel de Certeau, La fábula mística (siglos xvi-xvii), trad. de L. Colell Aparicio, epílogo de C. Ossola, Madrid, Siruela, 2006
- William Egginton, How the World Became a Stage: Presence, Theatricality, and the Question of Modernity, Albany, State University of New York Press, 2003
- Raquel Torres Jiménez, «Notas para una reflexión sobre el cristocentrismo y la devoción medieval a la Pasión y para su estudio en el medio rural castellano», en Hispania sacra, 118:58 (2006), pp. 449-487
- José Salvador y Conde, Epistolario de Santa Catalina de Siena: Espíritu y doctrina, 2 vols., Salamanca, Editorial San Esteban, 1982
- Rebeca Sanmartín Bastida, La representación de las místicas: Sor María de Santo Domingo en su contexto europeo, prólogo de Dámaso López García, Santander, Real Sociedad Menéndez Pelayo, 2012
- María Luengo Balbás, «Juana de la Cruz: Vida y obra de una visionaria del siglo xvi», Tesis Universidad Complutense de Madrid, 2016
- Pedro Cátedra, Liturgia, poesía y teatro en la Edad Media: estudios sobre prácticas culturales y literarias, Madrid, Gredos, 2005
- Mary E. Giles «Holy Theatre/ Ecstatic Theatre», en Vox Mystica: Essays on Medieval Mysticism in Honor of Professor Valerie M. Lagorio, ed. de A. C. Bartlett et al., Cambridge, D. S. Brewer, 1995, pp. 117-128
- Mary E. Giles «The Discourse of Ecstasy: Late Medieval Spanish Women and Their Texts», en Gender and Text in the Later Middle Ages, ed. de J. Chance, Gainesville, University Press of Florida, 1996, pp. 306-330
- Mary E. Giles «Spanish Visionary Women and the Paradox of Performance», en Performance and Transformation: New Approaches to Late Medieval Spirituality, ed. de M. A. Suydam y J. E. Ziegler, New York, St. Martin’s Press, 1999, pp. 273-297
- Mary E. Giles, The Book of Prayer of Sor María of Santo Domingo: A Study and Translation, Albany, State University of New York Press, 1990.
- Peter Dinzelbacher, «La littérature des révélations au Moyen Âge: un document historique», en Revue Historique, 275:2 (1986), pp. 289-305
- Rebeca Sanmartín Bastida y María Luengo Balbás, Las Revelaciones de María de Santo Domingo (1480/86-1524), Londres, Queen Mary, University of London, pp. 114-115
- El Conhorte: Sermones de una mujer. La Santa Juana (1481-1534), ed. de I. García de Andrés, Salamanca, Fundación Universitaria Española – Universidad Pontificia de Salamanca, 1999, 2 vols.
- Ronald E. Surtz («El Libro del conorte» (1509) and the Early Castilian Theater, Barcelona, Puvill, 1982
- Elina Gertsman, «Un baile que mata», en ed. de L. Buttà, et al., Danses imaginades, danses relatades: Paradigmes iconogràfics del ball des de l’Antiguitat clàssica fins a l’Edat Mitjana, Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2014, pp. 131-144
- Lenke Kovács, «La valoració del ball en textos morals, religiosos i literaris a l’antiga Corona d’Aragó», en L. Buttà et al., op. cit., pp. 123-129
- Francesc Massip, «Danza y espectáculo en los caminos de peregrinación (siglos xii-xv)», en Identidad europea e intercambios culturales en el Camino de Santiago (siglos xi-xv), ed. de S. L. Martínez-Morás, M. Meléndez Cabo y G. Pérez Barcala, Universidad de Santiago de Compostela, Servicio de Publicaciones, 2013, pp. 263-300
- P. Riché «Danses profanes et religieuses dans le haut Moyen Age», en Histoire social, sensibilités collectives et mentalités. Mélanges Robert Mandrou, París, Presses Universitaires de France, 1985
- Piercarlo Grimaldi (ed.), Le spade della vita e della morte. Danze armate in Piemonte, Torino, Omega edizioni, 2001
- Curt Sachs, Storia della danza (Eine Weltgeschichte des Tanzes), Milano, Il Saggiatore, 1994
- Ramon Pelinski, La danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas, Castelló, Institut Valencià de la Musica-Generalitat Valenciana-Diputació de Castelló, 2011
- Jenofonte, Anábasis, Lib. VI, I: 5-12, ed. y trad. de C. Varias, Madrid, Cátedra, 1999
- Josep M. Llobet i Portella, «Les primeres ordinacions conservades de la processó de Corpus a Cervera (1411)», en Capcorral. Revista del Museu Comarcal de Cervera, 7 (2012)
- (Francesc Massip, «Elements teatrals de la Processó del Corpus de Tortosa (segles xiv-xvii)», en Miscel·lània Jordi Carbonell, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, vol. 3, pp. 43-80
- Melcior Miralles, Crònica i dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim [s. xv], ed. de M. Rodrigo Lizondo, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011
- Annemarie Jordan Gschwend, «“Cosa veramente di gran stupore”. Entrada Real y Fiestas nupciales de Juana de Austria en Lisboa en 1552», en El legado de Borgoña. Fiesta y Ceremonia Cortesana en la Europa de los Austrias (1454-1648), ed. de K. De Jonge, B. J. García García y A. E. Estríngana, Madrid, Fundación Carlos de Amberes-Marcial Pons, 2010, pp. 188-189
- Jaume Safont, Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484), ed. de J. M. Sans i Travé, Barcelona, Fundació Noguera, 1992
- Josep M. Madurell Marimon, «Les noces de l’infant Joan amb Matha d’Armanyac», en Estudis Universitaris Catalans, 10 (1934), pp. 1-57
- Josep M. Cuadrado, España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Salamanca, Ávila y Segovia, Barcelona, Daniel Cortezo, 1884
- Rosario Álvarez y Lothar Siemens, La música en la sociedad canaria a través de la historia, Madrid, El Museo Canario, 2005, vol. I
- Aureli Capmany, «El baile y la danza», en Folklore y costumbres de España, dir. de F. Carreras y Candi, t. II, Barcelona, Alberto Martin, 1934/1944, pp. 167-418
- Olao Magno, Historia de las gentes septentrionales, trad. de J. Daniel Terán Fierro, Madrid, Tecnos editorial, 1989
- Gaspar Melchor de Jovellanos, Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España, Madrid, Atlas, 1952
- Davide Porporato, «L’archivio multimediale delle feste in Piemonte: il caso delle danze delle spade», en ed. de Piercarlo Grimaldi y L. Nattino, Il teatro della vita. Le feste tradizionali in Piemonte, Torino, Omega Edizioni, 2009, pp. 213-222
- Juan Antonio Urbeltz, Los bailes de espadas y sus símbolos. Ciénagas, insectos y «moros», Pamplona-Iruña, Pamiela, 2000
- Josefina Roma, «La visió dels altres en les danses de Carnaval i en els dances de Moros i Cristians a l’Aragó», en «La dansa dels altres». Identitat i alteritat en la festa popular, ed. de F. Massip y R. Sanchis, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2017, pp. 171-183
- Erwin Panofsky, El abad Suger. Sobre la abadía de Saint-Denis y sus tesoros artísticos, Madrid, Cátedra, 2004