La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres

  1. Madrenas Tinoco, Dolors
  2. Ribera Llopis, Juan M. 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Revista:
Revista de filología románica

ISSN: 0212-999X,  1988-2815

Año de publicación: 2017

Número: 34

Páginas: 327-336

Tipo: Artículo

DOI: 10.5209/RFRM.58353 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de filología románica

Resumen

La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos.Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910- s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional.

Referencias bibliográficas

  • Arnau, C. (1987a): Marginats i integrats en la novel•la catalana (1925-1938). Barcelona: Edicions 62.
  • Arnau, C. (1987b): “Crisi i represa de la novel•la”, en Història de la literatura catalana. Part moderna, Joaquim Molas (dir.), Barcelona: Ariel, vol. 10, pp. 9-101.
  • Arquimbau, R. M. (1936): Home i dona, Barcelona: Quaderns Literaris.
  • Ballart, P. (1994): Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Booth, W. C. (1986). Retórica de la ficción. Madrid: Taurus.
  • Botín, B.i Buron Bun, B. (2014): El humor y la ironía como armas de combate. Sevilla: Renacimiento.
  • Gregori Soldevila, C. (2010): “Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l’autoconsciència textual”, Revista de Filología Románica 27: 59-76.
  • Iribarren Donadeu, T. (2014): “La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra”, Quaderns. Revista de traducció 21, 57-72.
  • Lewi, E. A. (1935): Un poeta i dues dones. Badalona: Proa.
  • Lewi, E. A. (1936): Els habitants del pis 200. Barcelona: Quaderns Literaris.
  • Madrenas Tinoco, D. i Ribera Llopis, J. M. (2002a): “Víctor Català, la negativa noucentista i les novel•listes dels anys vint i trenta”, en II Jornades d’estudi ‘Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), (1869-1966)”, a cura d’E. Prat i P. Vila, Barcelona / Ajuntament de l’Escala: PAM, pp. 299-310.
  • Madrenas Tinoco, D. i Ribera Llopis, J. M. (2002b): “Anotacions a propòsit de Maria Aurèlia Capmany i la novel•lística femenina dels anys vint i trenta”, en Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula, M. Palau i R.D. Martínez Gilo (eds.), Valls: Cossetània, pp. 169-180.
  • Madrenas Tinoco, D. i Ribera Llopis, J. M. (2002c): “Les novel•listes dels anys 20 i 30 i la memòria novel•lada: Rosa M. Arquimbau (1810-1992)”, en Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení. Periodisme i autobiografia, a cura de J. Espinós, A. Esteve, A. Francès, A. Maestre i J. Martínez, Alacant / València: Denes, pp. 125-133.
  • Madrenas Tinoco, D. i Ribera Llopis, J. M. (2004): “Víctor Català, Maria Domènech i M. Teresa Vernet: un intercanvi epistolar entre el consell literari i l’admiració retuda”, eb Epístola i literatura. Epistolaris. La carta: estratègies literàries, a cura de C. Cortés, J. Espinós, A. Esteve i A. Francès, Alacant / València: Denes, pp. 101-110.
  • Madrenas Tinoco, D., Navas Sánchez-Élez, Mª V. i Ribera Llopis, J. M. (2007-2008): “Dos escritoras del novecientos: Matilde Ras y Rosa M. Arquimbau”, Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, UNED, XIII, pp. 111-129.
  • McNerney, K. i Enríquez de Salamanca, C. (eds.) (1994): Double Minorities of Spain. A Bio-bibliographic Guide to Women Writers of the Catalan, Galician and Basque Countries. New Cork: Modern Language Association of America.
  • Real Mercadal, N. (2006a): Dones i literatures a la Catalunya de preguerra. Barcelona: PAM.
  • Real Mercadal, N. (2006b): Les novel•listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: PAM.
  • Real Mercadal, N. (2006c): “D’un temps, d’un país: Elvira Augusta Lewi”, Els Marges 9 (Primavera 2006), pp. 63-79.
  • Real Mercadal, N. (2007): Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta. Selecció de textos. Girona: CCG / Fundació Valvi.
  • Ribera Llopis, J. M. (2012): “Escritoras, protagonistas femeninas y espacios urbanos en la narrativa catalana de los años veinte y treinta del novecientos”, en Mujeres a la conquista de espacios, M. Almela, M. García Lorenzo, H. Guzmán, M. Sanfilippo (coords.), Madrid: UNED, pp. 261-275.
  • Rodoreda, M. (1936): Crim. Barcelona: La Rosa dels Vents.
  • Simbor Roig, V. (2013): “Francesc Trabal: l’aposta pel narrador revoltat”, Zeitschrift für Katalanistik 26, pp. 249-274.
  • Yates, A. (1988): Una generació sense novel•la?: la novel•la catalana entre 1900 i 1925. Barcelona: Edicions 62.
Fuente de los datos: Dialnet