Context dependency in acorn predation and dispersal by Apodemus sylvaticus in Mediterranean oak foreststhe role of seasonality, spatial heterogeneity and animal-animal interactions

  1. Sunyer Sala, Pau
Dirigida por:
  1. Alberto Muñoz Muñoz Director
  2. Josep Maria Espelta Morral Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 22 de mayo de 2015

Tribunal:
  1. Joan Real Ortí Presidente/a
  2. Daniel Sol Rueda Secretario/a
  3. Fernando Javier Pulido Diaz Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 384878 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La biodiversitat que observem resulta d'una complexa història evolutiva d'interaccions entre els organismes. Les interaccions planta-animal en son un cas paradigmàtic, des de relacions antagòniques a mutualistes, però determinar-ne el resultat pot ser complicat, com en el cas de la dispersió de llavors per rosegadors. Moltes especies de rosegadors son àvids consumidors de llavors, però també actius dispersors, inclús emmagatzemant-ne per al posterior consum, potencialment afavorint la dispersió i regeneració de l’espècie amb la que interactuen. Per això molts estudis s'han centrat en aquesta interacció, tot i que poques vegades s'ha considerat la influència que pot tenir la gran variabilitat temporal i espacial del context on es dóna. L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar com els patrons de dispersió/depredació d'aglans per rosegadors poden estar influïts per la variabilitat del context en el que té lloc i determinar com pot afectar el reclutament de les espècies sobre les que actuen. Amb aquest fi hem utilitzat un model d'estudi paradigmàtic dels ambients Mediterranis: el ratolí de bosc, Apodemus sylvaticus, com a dispersor i depredador d'aglans en un bosc mixte de roure (Quercus pubescens) i alzina (Quercus ilex) al Parc Natural de Collserola. Hem mostrejat intensivament la població de rosegadors a la zona d'estudi i altres variables ambientals (producció i abundància d'aglans, coberta de vegetació, furgades de senglar), així com el reclutament de plàntules de Quercus. També hem analitzat els patrons de dispersió/depredació d'aglans per rosegadors mitjançant l'enregistrament del seu comportament i el seguiment d'aglans marcats. Els nostres resultats indiquen que les dinàmiques demogràfiques d' A. sylvaticus estan condicionades per la disponibilitat d'aglans, amb importants davallades estivals en l'abundància degut a la sequera i l'escassetat d'aliment. A més, les diferències fenològiques en la producció d'aglans entre roure i alzina també afecten les decisions dels rosegadors, que canvien les seves preferències per l'espècie més abundant. Per altra banda, hem documentat l'efecte de nivells tròfics superiors (carnívors) en el destí de les llavors mitjançant canvis en el comportament dels rosegadors, així com efectes de competidors per aquest recurs (senglars i conspecifics) en els patrons de dispersió/depredació d'aglans. L'activitat dels rosegadors també juga un paper important en l'establiment de plàntules de Quercus, com a dispersors, movent principalment aglans de sota els arbusts cap a zones mes obertes en aquests boscos d’elevada densitat, però també com a "lladres" d'aglans, reduint les oportunitats de reclutament per a la planta. De fet, la distribució espacial de plàntules en la zona d'estudi està determinada principalment per la disponibilitat d'aglans, mentre que el possible efecte protector dels arbusts no té tanta importància com esperàvem prèviament, degut a les característiques del bosc (coberta arbòrea densa). Aquesta tesi documenta que la interacció entre planta i rosegadors pot ser molt variable depenent del context on es dóna, de manera que el paper dels rosegadors com a dispersors i depredadors d'aglans en boscos Mediterranis de Quercus pot diferir en funció de l'estructura del bosc (per exemple deveses vs. boscos tancats). Aquesta variabilitat temporal i espaial es deu principalment a la flexibilitat comportamental dels rosegadors, que adapten les seves decisions al context de cada lloc i moment. En canvi, hem documentat altres comportaments amb una tendència més fixa, com la preferència per llavors grans. En aquest sentit, aquests comportaments més fixes poden exercir pressions selectives importants sobre els trets vitals de la planta, mentre que comportaments més variables no tindran un efecte tant clar. Estudis futurs centrats en aquesta interacció entre planta i rosegadors haurien de tenir en compte aquesta variabilitat temporal i espacial, així com les interaccions assenyalades en el nostre estudi amb altres animals de la xarxa tròfica (carnívors i competidors).