Proposta de classificació de les parotidectomies parcials per lesions benignes de paròtide. Estudi clínic i bases anatòmiques

Resumo

Introducció. Les tècniques quirúrgiques emprades en el tractament de les lesions tumorals benignes de la glàndula paròtide han evolucionat de forma important en els darrers 50 anys, essent actualment diverses i amb una nomenclatura confusa i poc clarificadora respecte a l'extensió de les reseccions dutes a terme. S’identifica per tant la necessitat de plantejar un sistema d'estandarització dels termes i nomenclatura emprats per referir-se a aquests tipus de cirurgia. La classificació "Sant Pau", que segmenta el volum glandular en nivells parotidis, és un sistema informatiu, exhaustiu, additiu i simple que permet definir l'extensió de les reseccions realitzades per aquest tipus de tumors. Objectius. La present tesi doctoral consta de dues parts: l'objectiu principal de la primera part consisteix en la caracterització anatòmica dels nivells plantejats en la classificació Sant Pau, establint-ne el seu tamany i relacions amb altres estructures, principalment el nervi facial. Els objectius principals de la segona part són determinar si exiteix una correlació entre l'extensió de les reseccions (definida a partir de la classificació Sant Pau) i les complicacions postquirúrgiques associades a aquestes tècniques, així com descriure l'evolució en l'extensió de les reseccions realitzades al llarg de les tres darreres dècades. Materials i mètodes. L'estudi anatòmic s'ha realitzat a partir de 19 disseccions en cadàver per tal de determinar les dimensions i paràmetres pertinents. L'estudi clínic s'ha realitzat a partir de l'anàlisi clínica de 248 intervencions sobre lesions tumorals benignes de paròtide, recollides en una base de dades específica de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona. Resultats. S'han descrit les dimensions en alçada, amplada i profunditat dels 5 nivells parotidis, així com el seu pes absolut i relatiu al pes total. El nivell II és el més voluminós, representant el 40-50% del total, seguit dels nivells I i III que suposen al voltant del 20%. Exceptuant les branques bucals, les branques temporofacials es situen sempre entre els nivells cranials, mentre que les branques cervicofacials es situen sempre entre els nivells caudals. Les branques bucals es poden situar entre els nivells cranials, caudals o be entre ambdós. El pla de ramificació del nervi facial és superficial al pla venós en un 73,7 % de les disseccions. El conducte de Stensen es situa sempre més caudal que el tronc del nervi facial. S'ha observat com algunes complicacions postoperatories, com la disfunció del nervi facial, els defectes estètics i l'aparició d'hematomes, presenten una correlació estadísiticament significativa amb la extensió resecada quan aquesta es codifica o defineix a partir del nombre de nivells resecats (Classificació de Sant Pau). Altres complicacions com la formació de seromes o les parestesies del pabelló auricular no han presentat una correlació amb la extensió resectiva. Conclusions. S'han establert els valors mitjos de les dimensions i pesos absoluts, així com el tamany relatiu dels diferents nivells proposats en la classificació. També s'han determinat les relacions d'aquests nivells amb les ramificacions del nervi facial i altres estructures relacionades amb la glàndula. En l'aspecte clínic, s'observa com les indicacións parcials o limitades a un sol nivell (parotidectomies parcials) han augmentat en les darreres dues dècades. S'ha pogut observar una relació entre l'aparició de certes complicacions i seqüeles postquirúrgiques i l'extensió de les parotidectomies quan aquestes es classifiquen segons els nivells parotidis resecats.