El sistema català de recerca i innovació en el context europeuavaluació i reptes

  1. Laura Diez
  2. Miriam Cueto
  3. Ana Fernández-Zubieta
Revista:
Revista catalana de dret públic

ISSN: 1885-8252 1885-5709

Año de publicación: 2016

Número: 53

Páginas: 45-72

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista catalana de dret públic

Resumen

La política científica forma part de l’eix de les polítiques socioeconòmiques als estats europeus més avançats, per aquesta raó la Unió Europea ha promogut les Research Innovation Strategies for Smart Specialisation-RIS3, amb la intenció que els estats i les regions prioritzin la seva activitat econòmica sobre la base dels seus avantatges competitius i la seva massa crítica. En aquest context, moltes regions europees han pres consciència del potencial de les seves polítiques científiques, entre les quals destaca Catalunya. Aquesta regió ha desenvolupat des de fa dècades de manera intensa la seva competència en recerca i innovació, per la qual cosa resulta fonamental detectar quins són els seus reptes de futur en aquest àmbit. Amb aquesta finalitat, el present article ha seleccionat una sèrie de models de dret comparat i un conjunt de temes per avaluar, per tal d’identificar mancances i proposar reformes en el sistema català. Concretament, els països de referència han estat Alemanya, Àustria i el Regne Unit, i els temes la gestió/governança de la ciència i la planificació científica, incloent-hi en ambdós casos la qüestió de la col·laboració publicoprivada i la transferència de coneixements i resultats.

Referencias bibliográficas

  • Acheson, H., Izsac, K., Markianidou, P. i Tsipouri, L., Innovation policy trends in the EU and beyond. Pro Inno Europe, 2011, p. 20-21.
  • Arroyo, A., «Fundamentos constitucionales del reparto de competencias en la República Federal Alemana». Cooperación y reparto competencial en los estados descentralizados, Institut d’Estudis Autonòmics, 2013.
  • Austrian Research and Technology Report 2014, Federal Ministry of Science and Research & Federal Ministry for Transport, Innovation and Technology, 2014.
  • Austrian Research and Technology Report 2014. BMWFW i BMVIT, 2014, p. 49.
  • Baier, E., Kroll, H. i Zenker, A., Templates of smart specialisation: experience of placed-based regional development strategies in Germany and Austria. Fraunhofer, 2013;
  • Boden, R., Cox, D., Nedeva, M. i Barker, K., Scrutinising science: The changing UK government of science. Palgrave-Macmillan, 2004.
  • Bussjäger, P., Homogeneïtat i diferència. Sobre la teoria de la distribució de competències entre Bund i Länder a Àustria. Institut d’Estudis Autonòmics, 2010.
  • Castillo, J. i Haarich, N., «Papel de los parques científicos y tecnológicos en la transferencia de conocimiento». Monográfico: La transferencia de tecnología y conocimiento universidad-empresa en España. Documentos CyD 17/2012, Fundación Conocimiento y Desarrollo, 2012, p. 59-66.
  • Charles, D., Damianova, Z. i Maroulis, N., Contribution of policies at the regional level to the realisation of the European Research Area. ERAWATCH, 2009, p. 12-13.
  • Cunningham, P., ERAWATCH country reports 2013: United Kingdom. Comissió Europea, 2014.
  • Cuntz, A., ERAWATCH country reports 2012: Austria. Comissió Europea, 2013, p. 7.
  • De Boer, H., Enders, J. i Schimank, u., «¿Hacia una nueva gestión pública? La gobernanza de los sistemas universitarios en Inglaterra, los Países Bajos, Austria y Alemania».
  • De Dominicis, L., Pérez, S. E. i Fernández-Zubieta, A., European university funding and financial autonomy. A study on the degree of diversification of university budget and the share of competitive funding. Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2011.
  • Díez Bueso, L., «¿Hacia una política científica coordinada entre Estado y CC AA?». A: Sanz, L. i Cruz, L., La investigación y sus actores: institutos y centros de IDI y sus desafíos. Fundación CyD, 12/2010, p. 212.
  • Díez Bueso, L., «El régimen jurídico de la Universidad en España». Istituzioni del Federalismo, núm. 2, 2012.
  • Díez Bueso, L., «La gobernanza del sistema español de ciencia, tecnología e innovación». Revista Bioética y Derecho, maig 2013, p. 20-27.
  • Díez Bueso, L., Los sistemas de investigación en los países europeos descentralizados. Estudio comparado de España, Alemania, Austria y Bélgica, y de Cataluña, Baviera, Estiria y las regiones belgas. Institut d’Estudis Autonòmics, 2013, p. 22-24.
  • Dory, T., RTD policy approaches in different types of European regions. Comissió Europea, 2008.
  • Edgerton, D., «The Haldane Principle and other invented traditions inm science policy». History and Policy, www.historyandpolicy.org/papers/policy-paper-88.html#S81.
  • ERAWATCH Country Reports 2013: Austria. Comissió Europea, 2014, p. 20-22.
  • European Research Area. Progress Report 2014. Directorate-General for Research and Innovation, Unió Europea, 2014.
  • Expert Commission on Research and Innovation-EFI 2011, p. 13.
  • Fernández, M. i altres, «La gobernanza de la política científica y tecnológica en España». Documentos de trabajo RedCTI-CSIC, setembre 2008, p. 5-8.
  • García, A. i altres, «Legislar sobre política científica para el siglo XXI en España: un nuevo marco normativo para la política de I+D». ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, setembre-octubre 2007, p. 641.
  • Geuna, A., «The changing rationale for European university research funding: are there negative unintended consequences?». Journal of Economic Issues, 2001, p. 607-632;
  • Geuna, A., Martin, B. R., «University research evaluation and funding: An international comparison». Minerva, núm. 41, 4, 2003, p. 277-304.
  • Gómez, M., «Administración e investigación científica y técnica: veinte años después de la Ley de la ciencia». Revista de Estudios Autonómicos y Federales, núm. 5, 2007, p. 241-270.
  • González, A., «Organización territorial del Estado en Ciencia y Tecnología. Propuestas para la integración de políticas públicas». Revista MI+D, Extra 1, Monográfico: 20 años de la Ley de Ciencia, 2006.
  • Habsburg-Lotharingen, C. i Dinges, M., Analysis of the regional dimensions of investment in research. Case study regional report: Carinthia (Austria). ERAWATCH, 2006, p. 13.
  • Hartman, C. i Berger, M., Analysis of the regional dimensions of investment in research. Case study regional report: Styria (Austria). ERAWATCH, 2006, p. 15.
  • Hervás, F. i Mulatero, F., Connecting dots. How to strength the EU knowledge economy. ERAWATCH, 2009, p. 10 i 12-13.
  • Higher education in regional and city development. The autonomous region of Catalonia, Spain. OCDE, 2010.
  • Hughes, A. i Mina, A., The UK R&D Landscape. Enhancing Value Task Force, UK-IRC, 2012.
  • Jasanoff, S., «Quality control and peer review in advisory science». A: Lentsch, J. i Weingart, P. (comp.), The Politics of Scientific Advice: Institutional Design for Quality Assurance. Cambridge University Press, 2011, p. 19-35.
  • Jörg, L., Policy profile Austria. TIP Input paper for the OECD NIS MONIT Network, work package 1. Technopolis, 2004, p. 12.
  • Kaiser, R. i Prange, H., «Managing diversity in a system of multi-level governance: the open method of coordination in innovation policy». Journal of European Public Policy, núm. 11:2, 2004, p. 256.
  • Kehm, Barbara (comp.), La nueva gobernanza de los sistemas universitarios. Octaedro, ICE-UB, 2012, p. 193-214.
  • Koschatzky, K. i Stahlecker, T., The changing role of universities in the German research system: engagement in regional networks, clusters and beyond. Fraunhofer, 2010.
  • L’informe de l’Expert Commission on Research and Innovation-EFI 2014, p. 21.
  • Malkin, D., El sistema català d’innovació. Reptes i orientació de les polítiques publiques. Consell General de Cambres de Catalunya, 2009.
  • Martin, B. R., «The use of multiple indicators in the assessment of basic research». Scientometrics, núm. 36, 3, 1996, p. 343-362.
  • Merton, R. K, «Resistance to the systematic study of multiple discoveries in science». European Journal of Sociology, núm. 4 (02), 1963, p. 237-282.
  • Molas-Gallart, J., «Research Governance and the Role of Evaluation: A Comparative Study». American Journal of Evaluation (2012), p. 1-16.
  • OECD Reviews of Regional Innovation: Catalonia, Spain, 2010.
  • Palomar, A. i Testar, X., «Transferencia de tecnología de las universidades catalanas a las empresas. Aportación de los contratos de IDI a la innovación empresarial». Informe CyD 2009. La contribución de las universidades españolas al desarrollo. Fundación Conocimiento y Desarrollo, 2008, p. 401-409.
  • Quintana, O., «El Espacio Europeo de Investigación: una Europa donde los investigadores y el conocimiento puedan circular sin fronteras». Informe CyD 2012. La contribución de las universidades españolas al desarrollo. Fundación Conocimiento y Desarrollo, 2013.
  • Research and innovation performance in the European Union. Innovation Union progress at country level 2014. Directorate-General for Research and Innovation, Unió Europea, 2014.
  • Robin, S. i Shubert, T., Cooperation with public research institutions and success innovation: evidence from France and Germany. Fraunhofer, ISI, 2010, p. 6.
  • Schuch, K., ERAWATCH country reports 2011: Austria. Comissió Europea, 2012, p. 13.
  • Shanghai Ranking 2014: http://www.shanghairanking.com/es/World-University-Rankings-2014/UK.html [data d’accés: 10.03.2015].
  • Simmonds, P., Rosemberg Montes, C., Sharp, T., Rentel, M. i Wain, M., Coordination and governance of the UK science, technology and innovation (STI) system between the national and sub-national level. Technopolis, 2014.
  • Stahlecker, T. i Baier, E., Analysis of the regional dimensions of investment in research. Case study regional report: Bavaria (Germany). ERAWATCH, 2007, p. 17.
  • Voigt, P., ERAWATCH country reports 2013: Germany. Comissió Europea, 2014, p. 8.
  • Wilson, D. i Souitaris, V., «Do Germany’s Federal and Land governments (still) co-ordinate their innovation policies?». Research Policies, núm. 31, p. 1123-1140.