Derivación biliopancreática en el tratamiento quirúrgico de la obesidad mórbida. Consecuencias metabólicas a largo plazo

Resum

Introducció La cirurgia bariàtrica és actualment el tractament d'elecció per als pacients amb obesitat mòrbida. Tot i això el procediment d'elecció no està clarament establert. En aquest projecte de tesi doctoral es descriuen els resultats clínics i metabòlics en pacients amb obesitat intervinguts de derivació biliopancreática (DBP) segons la tècnica de Scopinaro en un període d'estudi de 15 anys (1999-2015) amb seguiment clínic de 10 anys. Contingut de la investigació S'han estudiat de manera retrospectiva a partir d'una base de dades recollida de forma prospectiva 277 pacients intervinguts de cirurgia bariàtrica mitjançant tècnica de Scopinaro. El seguiment mitjà ha estat del 80,8% als 5 anys i el 57% als 10 anys. En aquest estudi, la DBP presenta una incidència global de complicacions medicoquirúrgiques del 20,2%, de les quals el 14,4% han estat complicacions quirúrgiques, classificades com a lleus segons Clavien Dindo. La DBP s'ha mostrat eficaç en la pèrdua de pes. El percentatge de sobrepès perdut (PSP) ha estat del 65,5%, passant d'un índex de massa corporal (IMC) preoperatori del 52% fins l'IMC mitjà postoperatori del 34,9 Kg / m2 després de deu anys de cirurgia. El PSP ha estat màxim el primer any i s'ha mantingut estable al llarg del seguiment. No s'han observat diferències significatives pel que fa als resultats ponderals ni en les complicacions quirúrgiques postoperatòries entre el grup de pacients intervinguts per cirurgia oberta o per cirurgia laparoscòpica. S'ha observat una resolució o una millora de la diabetis (DM) en un 85,38%, de la hipertensió arterial (HTA) en un 65,61%, de la síndrome d'apnea obstructiva del son (SAOS) en un 89,14% i una millora de les alteracions lipídiques. S'han produït alteracions metabòliques tot i la suplementació. La malnutrició proteica ha anat augmentant al llarg del seguiment de la mostra. S'ha passat d'un 1,8% després del primer any de la cirurgia fins a un 4,5% als deu anys postoperatòries. L'anèmia ferropènica és una altra complicació que s'ha desenvolupat en el postoperatori d'aquesta tècnica. La vitamina D disminueix al llarg del temps presentant un augment corresponent de la paratohormona (PTH) per mantenir la normalitat en el metabolisme del calci. La major part dels pacients refereixen un grau de satisfacció molt bona o excel·lent, sense que hi hagi canvis significatius al llarg de les diferents avaluacions durant el seguiment. Conclusió La DBP segons la tècnica d ‘Scopinaro presenta una baixa morbiditat, aconsegueix una pèrdua de pes significativa i la resolució de gran part de les comorbiditats. Tot això s'obté amb una incidència de morbiditat relativament baixa i els resultats es mantenen als 10 anys de seguiment.