Heterocronicidad. Cronos a debate
- Labella, Antonio 1
- Sancha, Salvador 2
- Cuevas, Maria 1
-
1
Universidad Complutense de Madrid
info
- 2 CEO Eneso Tecnología de Adaptación
ISSN: 1695-5951
Any de publicació: 2018
Títol de l'exemplar: Digital Humanities: societies, policies, knowledge
Número: 22
Pàgines: 72-83
Tipus: Article
Altres publicacions en: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología
Resum
La instal·lació del sistema Cronos es va exposar a la sala d'exposicions de Polo Digital durant el desenvolupament del III Congrés de la Societat Internacional d'Humanitats Digitals Hispàniques. Societats, polítiques, sabers, celebrat a Màlaga durant els dies 18,19 i 20 d'octubre de 2017. El desenvolupament conceptual de la investigació, que es va dur a terme per a construir el dispositiu i definir les característiques espacials i participatives que requeria el seu muntatge, s'emmarca en el context de les Humanitats Digitals aplicades a la creació artística. Aquest document mostra el procés de creació del sistema Cronos i la manera en què la seva funcionalitat s'ha ajustat als requisits que el projecte «Heterocronicidad» requeria. Generat per part de María Cuevas Riaño i Antonio Labella Martinez (Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid) i Salvador Sancha Ros (CEO Eneso Tecnologia d'Adaptació), el seu objectiu és reflexionar sobre el concepte de temps-art. En aquest versió del sistema, observem la presència del temps en la seqüència reproductiva d'un organisme viu (ritme, durada, patró de comportament…), el registrem digitalment i el reinterpretem segons una partitura, elaborada d'acord amb el criteri dels autors, que ens serveix per a definir la manera en què volem que el públic intervingui en la instal·lació que proposem, amb l'objectiu que l'observador experimenti el concepte de presència i temps. Gràcies al treball transdisciplinari que ha sumat la teoria en art, la producció artística i l'enginyeria informàtica, s'ha pogut vertebrar un discurs de visualització de dades-temps, proposar un espai expositiu experimental i definir les estratègies de participació de l'espectador-usuari. En aquest article, compartim les preguntes teòriques i els autors en què ens hem fixat per a elaborar el discurs temps-art que proposem i descrivim els fonaments del llenguatge computacional que hem creat per a realitzar la instal·lació del projecte «Heterocronicidad».
Referències bibliogràfiques
- Bourriaud, N. [et al.]. Proyecto de Arte Contemporáneo (ed.) 2008. Heterocronías: tiempo, arte y arqueologías del presente. Murcia: Cendeac.
- Debray, R.; Hervás, R. 2010. Vida y muerte de la imagen: historia de la mirada en Occidente. Paidós Comunicación, núm. 58. Barcelona: Paidós Ibérica.
- Didi-Huberman, G. 2010. Ante la imagen: pregunta formulada a los fines de una historia del arte. Murcia: CENDEAC.
- Elias, N. 2010. Sobre el Tiempo. Filosofía Ser. San Diego: Fondo de Cultura Económica.
- Groys, B. 2016. Arte en flujo: ensayos sobre la evanescencia del presente. Buenos Aires: Caja Negra (trad. Cortés-Rocca).
- Hoskin, M. (2008). 84. El estudio científico de los megalitos (3). La arqueoastronomía. Revista ph 0 (núm. 67, especial) [en línea]. http://www.iaph.es/revistaph/index.php/revistaph/article/view/2609
- Lima, M. [et al.] 2011. Visual complexity: mapping patterns of information. Nueva York: Princeton Architectural Press.
- Martín, J. 2015. Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales (2a ed. Actualizada). Argentina; España; México: Akal.
- Proust, M. 2017. En busca del tiempo perdido: el manga. Vol. I. S. l.: Herder Editorial.
- Puelles, L. 2011. Mirar al que mira: teoría estética y sujeto espectador. Madrid: Abada.