Apreciación estética de estímulos abstractos y figurativosdatos conductuales y registros cerebrales

Resumen

- Introducció Les investigacions d’aquesta tesi s’emmarquen en la feina del grup Evolució i Cognició Humana (EvoCog), centrat en l’estudi dels trets específics dels éssers humans des d’un enfocament evolutiu-cognitiu. La capacitat moral i l’apreciació estètica són dos dels principals trets funcionals exclusius de l’espècie humana, i degut a que no deixen indicis fòssils directes, suposen un repte per a l’estudi de la cognició humana i la seva evolució. Per això el grup EvoCog centra els seus esforços en algunes de les incògnites d’aquests dos trets a través del projecte “La naturalesa moral i estètica humana. Caracterització sistemàtica dels trets derivats humans de moral i estètica” (FFI2010-20759). El projecte, en el qual s’emmarca aquest treball doctoral, es planteja aprofundir en la naturalesa dels valors de moral i estètica, així com estudiar els seus possibles trets evolutius comuns. - Contingut de la investigació Els treballs del doctorant han esdevingut en l’elaboració de diversos articles, la majoria ja publicats, que segueixen la línia esmentada. Com aproximació a l’estudi de la cognició moral a través del plantejament de dilemes morals (1–3), es va estudiar un grup de dones cristianes i es varen comparar les seves respostes comportamentals i cerebrals amb les d’un grup de dones atees (4). Quant a la neuroestètica, la revisió de Nadal et al. (5) fa una síntesi dels resultats previs en aquest camp com a marc de reflexió teòrica per aquest treball doctoral. Com a continuació de l’article de Cela-Conde et al. (6), que estudia mitjançant Magnetoencefalografia (MEG) l’activació cerebral diferencial de la resposta estètica “bell” respecte de “no bell”, es varen dur a terme dues línies d’investigació: una d’elles comportà noves anàlisi (7); mentres que l’altra replicà el mateix mètode d’anàlisi però amb l’objectiu d’explorar el contrast invers, “no bell” contra “bell” (8), i ens donà pistes que suggereixen que la resposta estètica és relativa. Per això dissenyàrem un experiment de priming (9) que tracta d’incrementar el nostre coneixement sobre l’efecte dels processos afectius i la seva influència sobre l’apreciació estètica. Això no obstant, una altra variable que sembla influir en la relativitat de l’experiència estètica és el nivell d’abstracció dels estímuls. La literatura ha descrit la tendència que tenen els participants sense formació artística per considerar bells els quadres figuratius i no bells els quadres abstractes (10–15). Tot i així, no s’ha explorat a fons aquesta tendència, i expecialment no s’ha analitzat la interacció entre el tipus d’estímul (abstracte/figuratiu) i la resposta (bell/no bell). Què succeeix quan hom considera bell un quadre abstracte, i no bell a un quadre figuratiu o una fotografia? L’article de Flexas et al. (16) és una primera aproximació a la resposta d’aquesta pregunta, i els resultats de Cattaneo et al. (17) suposen anàlisis addicionals sobre aquesta qüestió. Finalment, l’article de Cela-Conde et al. (18) suggereix que existeix una xarxa d’apreciació estètica primerenca i una xarxa d’apreciació estètica tardana, aquesta darrera estretament relacionada amb la xarxa cerebral per defecte (Default Mode Network) (19). - Conclusió Els nostres resultats, presos en conjunt i en consonància amb la majoria d’estudis actuals de neuroestètica, suggereixen que la capacitat d’apreciació estètica es serveix d’un conjunt de processos i components cognitius i neuronals, cada un dels quals sembla imprescindible però no suficient per configurar el tret de l’apreciació estética, i que pot ser compartit per altres xarxes cerebrals i trets funcionals. En definitiva, el conjunt de treballs presentats ha contribuït significativament a desvetllar possibles components cognitius i neurals del tret d’apreciació estètica i la potencial sinèrgia entre ells. A més, els resultats permeten apuntar possibles mecanismes comuns entre els trets derivats de moral i estètica.