Discurs i gramaticalitzacióverbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.

Resumen

Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta dun grup delements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a lorganització de lintercanvi comunicatiu i a largumentació. Lestudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics daquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intellectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, parallelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual. Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de lorganització discursiva i el de les relacions que sestableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen lintercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que sutilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de linterlocutor. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en lús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen levolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, lanàlisi del discurs, i particularment lanàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu daquestes formes en el debat electoral. __________________________________________________________________________________________________