Construint la revolta. Política, comunicació i mobilització social en la gènesi de l'austriacisme valencià

Resumen

El dia 1 de novembre de l’any 1700 moria, sense fills, Carles II, rei d’Espanya. L’obertura del seu document testamentari, on es declarava hereu Felip de Borbó, nét del rei de França, va desfermar un conflicte internacional que, durant més d’una dècada, va convertir Europa en camp de batalla. Al Regne de València, com a la major part de territoris que formaven la Monarquia Hispànica, les últimes voluntats del difunt monarca van ser acceptades i Felip V va ser reconegut per les institucions com a rei. Aleshores, res no feia presagiar que, en menys de cinc anys, l’arxiduc Carles d’Àustria seria aclamat per centenars de valencians com a rei d’Espanya i que aquests no dubtarien a prendre les armes en defensa del “seu” Carles III. En aquesta tesi doctoral s’analitza el procés que va conduir a la formació de l’austriacisme, el moviment que defensava l’entronització de l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei d’Espanya. Es parteix del supòsit que aquest fenomen va ser construït de forma conscient pels responsables de l’exèrcit aliat i que, per fer-ho, es van servir de diverses estratègies comunicatives i van recórrer a una densa xarxa de col·laboradors. L’anàlisi de la forma com la revolta austriacista va ser construïda permet identificar els mecanismes que van facilitar la seua difusió, però també esdevé un punt de partida immillorable per analitzar les característiques de la societat valenciana en portes de l’inici de la Guerra de Successió, una perspectiva que permet valorar, en el seu context, la transcendència d’aquest conflicte en la història del País Valencià.