Estado sanitario de las colonias de Apis mellifera (Hymenoptera Apidae) de las Islas Balearesimpacto del parásito Varroa destructor (Acari: Varroidae) y efecto de los tratamientos aéreos con Bacillus thuringiensis Subsp. Kurstaki

Resum

Durant les darreres dècades s’ha observat una elevada taxa de pèrdua de colònies d’abelles (Apis mellifera) a nivell mundial, la qual cosa suposa un risc degut a l’important paper que desenvolupen aquests insectes en la conservació d’ecosistemes i en la producció d’aliments. A la majoria dels casos s’identifiquen clarament els factors implicats en les pèrdues: paràsits i patògens introduïts, estat nutricional de les abelles i exposició a pesticides. L’objectiu d’aquesta tesi es va centrar en l’estudi de dos factors importants per a l’estat sanitari de les colònies d’abelles a Balears: l’àcar Varroa destructor i l’ús de l’insecticida B. thuringiensis subsp. kurstaki (Btk). Es va estudiar la dinàmica poblacional de V. destructor, que va ser estimat calculant la caiguda natural de l’àcar en el fons de la casera, i el rol de factors biològics, climàtics, paisatgístics i de maneig sobre la corba poblacional. La prevalença, infestació i focalitat de l’àcar es va calcular a partir de mostres d’abelles adultes i de cria recollides en primavera i tardor. A més, l’eficàcia dels acaricides Apivar, Apiguard y BeeVital es va avaluar en condicions de camp. Així mateix, es va analitzar l’efecte sobre les abelles de l’aplicació aèria a camp de Btk, valorant el percentatge de cel·les ocupades per cria mitjançant anàlisi d’imatges. L’abundància de Varroa al llarg de l’any va resultar bimodal, amb dos màxims, un durant primavera i l’altre a l’estiu-tardor, resultant el de primavera el més elevat. A partir d’un Model Lineal Generalitzat Mixt es va mostrar que l’abundància de Varroa va augmentar significativament amb l’abundància de les abelles. Així mateix, l’abundància de l’àcar va augmentar al disminuir les temperatures del primer semestre de l’any i la seva abundància va disminuir amb l’augment de la humitat relativa del període de juliol a desembre. A més, el present treball és un dels primers que relaciona la reduïda disponibilitat de recursos naturals amb els nivell de Varroa, mostrant que les caseres situades a una zona amb una menor proporció de recursos naturals presentaven una major abundància de Varroa. La infestació mitjana de l’àcar a Balears fou lleugera (menor a l’1%), la prevalença detectada fou d’entre el 34,78% a la tardor i el 44,09% a primavera, i més del 80% dels apiaris mostrejats a Balears presentaven Varroa. Es va estudiar la distribució estadística del nombre de colònies per apiari parasitades per Varroa, observant-se que s’ajusta a una distribució Poisson, la qual cosa reflexa la situació epidemiològica endèmica d’aquest paràsit a Balears. Una enquesta realitzada als apicultors va indicar un baix nivell de professionalització del sector a Balears i una inadequada aplicació dels tractaments. En els assajos de camp de l’eficàcia dels acaricides, l’Apiguard (Timol) va resultar el més eficaç, i el moment d’aplicació més adequat fou primavera. La baixa eficàcia de l’Apivar (Amitraz) podria estar relacionada amb l’aparició de resistències. Així, el Timol podria representar una alternativa en les estratègies de control integrat contra V. destructor, ja que presenta un baix risc de residus i de resistències. Finalment, els resultats de l’aplicació aèria del Btk (realitzada per a controlar la processionària del pi) sobre les colònies d’ Apis mellifera no mostraren cap efecte d’aquest insecticida en el desenvolupament de la cria d’abelles.