Estudio nutrigenómico del potencial impacto de la dieta sobre la composición de la leche materna y desarrollo del neonato

  1. Zamanillo Campos, Rocío
Dirigida per:
  1. Francesca Serra Vich Director/a
  2. Andreu Palou Oliver Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 27 de de febrer de 2017

Tribunal:
  1. Catalina Picó Segura President/a
  2. Teresa Priego Cuadra Secretària
  3. María Adoración Romaguera Bosch Vocal

Tipus: Tesi

Resum

Frenar l'expansió de la pandèmia actual que suposa l'obesitat és un dels reptes científics del nostre temps. El desequilibri energètic associat a ingestes per sobre de les necessitats i/o a una despesa energètica insuficient, és una de les causes millor establertes. No obstant, la transmissió inter-generacional de l'obesitat materna durant el procés reproductiu, juntament amb la programació metabólica a etapes primerenques, són factors rellevants que s’haurien d’estudiar i caracteritzar més a fons per avalar noves estratègies preventives. La lactància constitueix una etapa crítica en el desenvolupament del nounat ja que, mitjançant la seva composició en nutrients i altres molècules bioactives, la llet permet transferir informació de la mare al fill i programar-lo per a una bona adaptació a l'entorn. A més, la composició de la llet materna està modulada per la dieta que porta a terme la dona durant la lactància i segurament també pel seu estatus nutricional prèviament conformat al llarg de la seva vida. Aquesta tesi analitza el potencial efecte de la dieta en la composició de la llet materna i el desenvolupament infantil fins als dos anys. Amb aquest objectiu es va reclutar una cohort de 59 parelles mare-fill/a que vivien a Mallorca entre 2011 i 2014 en un disseny de caràcter observacional. Es va caracteritzar la població d'estudi recollint variables antropomètriques maternes i de creixement infantil de 0 a 2 anys i es va valorar l'estatus nutricional durant els primers tres mesos de lactancia. Així mateix, per a cada un dels mesos es va determinar la composició de triglicèrids, àcids grassos no esterificats totals, el perfil d’àcids grassos individuals, proteïnes totals, leptina, adiponectina, lactoferrina, lisozima, immunoglobulina A, aminoàcids lliures, els minerals calci, magnesi, sodi, potassi, fòsfor i sofre, els precursors de la nicotinamida adenina dinucleòtid i una bateria de microARNs seleccionats en funció de les seves potencials dianes d'acció així com la seva presència en la llet materna. Els resultats van posar de manifest que el sobrepès i l'obesitat maternes durant la lactància (IMC!25kg/m2 ) afecten l'evolució del pes infantil i aquest darrer també ve modulat pel sexe, l'estació del naixement, l'edat gestacional i ser o no primípara. En relació a les característiques de la dieta de la població estudiada, s'ha identificat un estatus nutricional similar al de la població de dones espanyoles del mateix rang d'edat, però es va observar un risc per deficiència en les ingestes de vitamines B9, D i E i els minerals calci, zinc i iode, així com un excés per a les ingestes de vitamina B3 i sodi en adequar les recomanacions a l'etapa fisiològica de lactància. També vàrem detectar ingestes altes (el doble o més de les recomanacions respectives) per a la vitamina B12, vitamina K, el ferro i el fòsfor però baixes (inadequades per defecte) per a les vitamines A, B5 i B8 en una proporció no menyspreable de la població estudiada. Es va observar la suplementació, aparentment arbitrària, amb complexos multinutrient en una part significativa de la població i que, en tot cas, no responia a les seves necessitats reals d’acord amb criteris exclusivament nutricionals. La composició de la llet materna madura es va associar amb l'Índex de Massa Corporal, la dieta i l'edat materna, el guany de pes durant l'embaràs, el tipus de part, ser o no primípara, l'estació en que va tenir lloc el part, l'edat gestacional, el pes en néixer, l'etapa de lactància, el tipus de lactància, el sexe del lactant i el creixement infantil. Es va portar a terme una anàlisi integrada de les diferències i correlacions trobades i l'ús de models estadístics ha permès elaborar la proposta d'un conjunt de components de la dieta (isoleucina, midó, fitosterols i vitamina D) i de la llet materna (sodi, calci, leptina, àcid oleic, àcid glutàmic, miR-27a i miR-27b) com unes molècules bioactives amb potencials funcions en la programació primerenca de l'obesitat durant la lactància.