Patrones emergentes en redes de polinización en comunidades costeras de Baleares y Canarias

Zusammenfassung

Les tècniques d’anàlisi de xarxes complexes permeten als ecòlegs estudiar la multitud d’interaccions que tenen lloc en els ecosistemes. La descripció de xarxes d’interacció cada vegada més realistes i completes ens proporciona informació sobre les comunitats i cada un dels seus components. Aprofitant la perspectiva global que ofereixen les xarxes d’interacció planta-pollinitzador, aquesta tesi aporta informació rellevant que pot fer-se servir en l’àmbit de la conservació i restauració d’ecosistemes insulars. Per avançar cap a una descripció més funcional de l’estructura de les xarxes ecològiques es requereix mesurar el pes de cada interacció de la manera més precisa possible. Malgrat l’existència d’un gran nombre d’estudis que avaluen l’estructura de xarxes mutualistes, és poc conegut com influeixen les distintes formes de mesurar el pes de les interacciones sobre els paràmetres de xarxa que s’utilitzen per descriure aquest tipus d’estructures. En el primer capítol d’aquesta tesi s’avalua com l’ús de cinc pesos d’interacció diferents, que inclouen progressivament informació més detallada de les interaccions planta-pollinitzador, influeixen considerablement en els descriptors de l’estructura de la xarxa usats. En les dues comunitats estudiades, el tipus de pes d’interacció usat altera significativament l’estructura de la xarxa. Considerar el pes d’interacció més apropiat per a cada estudi de xarxes ecològiques pot minimitzar potencials biaixos i/o errors d’interpretació. Gran part de la investigació ecològica s’ha focalitzat en mirar d’entendre per què les espècies són generalistes o especialistes en les seves interaccions i com les xarxes d’interaccions evolucionen en un entorn determinat. Per contra, existeix poca informació sobre si les espècies amb les que interactuen els generalistes i especialistes (les seves “parelles”) difereixen en determinats trets. En el segon capítol s’avaluen les diferències de les característiques de les “parelles” (concretament, abundància i riquesa funcional) i la variació temporal d’aquestes relacions entre espècies prèviament categoritzades d’acord a dos índexs d’especialització: el nombre de “parelles”, en anglès anomenat linkage level, i un índex d’especialització complementària (d’). Les espècies especialistes i selectives, considerades més vulnerables enfront a possibles pertorbacions, disminueixen el seu risc d’extinció mitjançant la interacció amb espècies abundants i/o “parelles” funcionalment diferents, respectivament. D’altra banda, les espècies de visitants florals generalistes són les úniques que mostren canvis al llarg de l’estació en els trets de les seves “parelles”, impulsats per canvis en la composició d’espècies de la comunitat. Les illes són de gran importància per a la conservació de la diversitat global. El seus petits tamanys poblacionals i l’alt nivell d’endemismes les fan particularment susceptibles als canvis antropogènics. Dues diferències biològiques importants entre illes oceàniques i continentals són la menor riquesa d’espècies i el major grau de disharmonia taxonòmica de les primeres respecte les segones. Malgrat existeixen algunes evidències de xarxes d’interacció planta-animal menys complexes en illes oceàniques, només uns pocs estudis comparen comunitats insulars entre elles o amb comunitats continentals. En el tercer capítol, s’analitza la composició d’espècies i les propietats estructurals de xarxes quantitatives de visitants florals de dues comunitats de cada tipus d’illes: Illes Canàries (origen oceànic) i Illes Balears (origen continental). El major nombre d’espècies oportunistes i la presència d’espècies super-generalistes en l’illa oceànica va donar lloc a valors significativament més alts de connectància i anidament (ambdós quantitatius) en comparació amb l’illa continental. Com aquests dos paràmetres semblen estar associats amb l’estabilitat de les xarxes, les comunitats insulars oceàniques de pollinització podrien ser menys vulnerables a les pertorbacions que les comunitats d’illes continentals. La pèrdua de l’hàbitat i els canvis en la qualitat d’aquest, constitueixen una de les principals amenaces per a la supervivència tant de les plantes com dels seus visitants florals. L’impacte que aquestes pertorbacions poden causar sobre les interaccions entre espècies pot provocar canvis en tota l’estructura de la xarxa de visitants florals. En el quart capítol s’avalua l’efecte de la pèrdua d’hàbitat (més d’un 50% de la coberta vegetal) sobre els patrons d’interaccions entre les plantes i els insectes que visiten les seves flors en una comunitat de dunes de l’illa de Mallorca. Després de la pertorbació es produeix una disminució considerable tant del nombre d’espècies i abundància dels visitants florals com d’interaccions a la xarxa. Els escarabats, les mosques i les formigues foren els visitants florals més afectats, mentres que abelles i vespes foren els menys afectats probablement per la seva major capacitat de vol. S’observa també menor anidament, major nivell de selectivitat i modularitat a la comunitat després de la pèrdua d’hàbitat. En conjunt, aquest resultats indiquen que la xarxa de visitants florals estudiada serà menys robusta i tindrà menor resiliència enfront a futures pertorbacions. En conclusió, gràcies a les tècniques d’anàlisi de xarxes complexes emprades en aquesta tesi hem pogut comprendre que usar un pes d’interacció adient a l’hora de construir les xarxes ecològiques ens aporta informació més realista i completa sobre les comunitats d’estudi. D’aquesta manera podem conèixer amb més detall el dinamisme i la capacitat de les espècies per assegurar la seva supervivència en diferents comunitats mitjançant diverses estratègies. Hem constatat també la major vulnerabilitat d’una comunitat després de la destrucció de gran part del seu hàbitat. Per tant, els resultats d’aquesta tesi poden contribuir a protegir, en la mesura del possible, els ecosistemes naturals enfront a la gran quantitat de pertorbacions causades per l’activitat humana.