Radiografía del periodismo de datos en las facultades de Comunicación españolasinnovando los estudios de grado en Periodismo

  1. Flores-Vivar, Jesus Miguel 1
  2. López-López, Pilar José 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid. Internet Media Lab
Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Any de publicació: 2020

Número: 62

Pàgines: 77-92

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3273 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

L’evolució del periodisme i els mitjans fa que cada vegada més el coneixement en profunditat d’eines informàtiques sigui una necessitat urgent per als periodistes del segle XXI. Per això cal analitzar, debatre i consensuar quin tipus de formació tecnològica bàsica és necessària per poder realitzar un periodisme de qualitat. El periodisme de dades, fagocitat per Internet, s’ha convertit en una especialització que demana el coneixement d’aquestes eines i, en conseqüència, una formació ad hoc. Però, estan les facultats de Comunicació preparades per afrontar aquests nous desafiaments formatius i la creació de nous perfils en l’era de les macrodades? Per respondre a aquesta pregunta s’ha dut a terme una recerca els primers avenços de la qual donem a conèixer en aquest article. S’han analitzat els diversos plans d’estudis i les guies docents de les assignatures dels graus de Periodisme i Comunicació de les universitats espanyoles, i s’ha constatat que no existeix una correlació entre el que demana el mercat professional periodístic i la formació universitària. Aquestes troballes demostren que la tecnologia informàtica, com a base de coneixement dels periodistes de dades, ocupa un lloc mínim en la formació del professional, per la qual cosa sorgeix una necessitat urgent de modificar els plans d’estudis.

Referències bibliogràfiques

  • BRADSHAW, P. (2017). The Online Journalism Handbook: Skills to Survive and Thrive in the Digital Age. 2a ed. Londres: Routledge.
  • CEREZO, P. (2018). Los medios líquidos. Barcelona: UOC.
  • ELÍAS, C. (2015). Big data y periodismo en la sociedad red. Madrid. Síntesis.
  • FINN, E. (2018). La búsqueda del algoritmo. Barcelona: Alph Decay Ed.
  • FLORES, J. (2018). «Algoritmos, aplicaciones y Big Data: Nuevos paradigmas en el proceso de comunicación y de enseñanza-aprendizaje del periodismo de datos». Revista de Comunicación, 17 (2), 268-291. https://doi.org/10.26441/RC17.2-2018-A12
  • FLORES, J. y SALINAS, C. (2013). «El periodismo de datos como especialización de las organizaciones de noticias en Internet». Correspondencias & Análisis: Fondo editorial USMP, 3, 15-34.
  • JOANNES. A. (2010). Database Journalism: Bases de données et visualisation de l’information. París: CFPJ.
  • LLANEZA, P. (2019). Datanomics: Todos los datos personales que das sin darte cuenta y todo lo que las empresas hacen con ellos. Barcelona: Deusto.
  • LÓPEZ, X.; OTERO, M.; PEREIRA, X. y GAGO, M. (2007). «El nuevo profesional y las nuevas profesiones». En: GARCÍA, A. y RÚPEREZ, P. (coords.). Aproximaciones al periodismo digital. Madrid: Universidad Rey Juan Carlos. Servicio de Publicaciones, 59-84.
  • NAFRÍA, I. (2017). La reinvención de The New York Times. Centro Knight para el Periodismo de las Américas. Universidad de Texas, Austin. EE. UU.
  • ONTIVEROS, E. y LÓPEZ, V. (2017). Economía de los datos: Riquezas 4.0. Madrid: Fundación Telefónica.
  • RAMONET, I. (2011). La explosión del periodismo. Madrid: Clave Intelectual.
  • SÁNCHEZ, P. y CAMPOS, E. (2015). «La formación de los periodistas en nuevas tecnologías antes y después del EEES: El caso español». Trípodos, 38, 161-179.
  • TEJEDOR, S. (2006). La enseñanza del ciberperiodismo en las licenciaturas de Periodismo de España. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • WIMMER, D. y DOMINICK, R. (1996). La investigación científica en los medios de comunicación: Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch.
  • ZANCHELLI, M. y CRUCIANELLI, S. (2012). «Integrando el periodismo de datos en las salas de redacción». International Center for Journalists. Recuperado el 2 de junio de 2019, de http://bit.ly/2POQ5fO
Fuente de los datos: Dialnet