Vulnerabilidad y deliberación en tiempos de epidemia

  1. Feito Grande, Lydia 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Aldizkaria:
Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason

ISSN: 0211-402X,  2014-881X

Argitalpen urtea: 2020

Zenbakien izenburua: Ètica i salut en temps de pandèmia. Reflexions sobre cures i justícia social

Zenbakia: 65

Orrialdeak: 27-36

Mota: Artikulua

DOI: 10.5565/REV/ENRAHONAR.1303 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason

Laburpena

L’epidèmia de COVID-19 ens enfronta amb una situació sense precedents en què descobrim la nostra vulnerabilitat de maneres variades i dramàtiques. Emparats en la poderosa tecnologia de què disposem, observem ara, tanmateix, la nostra enorme penúria en no poder donar una resposta adequada a l’amenaça a la nostra salut i a la nostra supervivència. La fragilitat que patim es fa palesa en diferents àmbits: la vulnerabilitat de la nostra condició corporal i mortal, que ens obliga a refugiar-nos en el confinament aïllant-nos d’un medi que ha esdevingut hostil i on també descobrim la nostra flaquesa psicològica; la vulnerabilitat de les situacions de major desvaliment, que posen en evidència la debilitat dels sistemes socials i sanitaris per protegir els qui es troben en una condició més delicada; la vulnerabilitat dels sistemes de gestió de recursos, que afronten la presa de decisions més complexa tractant de preservar la justícia, i el que podríem denominar la vulnerabilitat moral, ja que es posa en qüestió la nostra capacitat de manejar entorns deliberatius per resoldre adequadament els conflictes de valors. Cal revisar aquests entorns de vulnerabilitat per explicar com la realitat de la pandèmia ens obliga a revisar i a desenvolupar una ètica a l’altura de les circumstàncies.

Erreferentzia bibliografikoak

  • BOLDT, J. (2019). «The concept of vulnerability in medical ethics and philosophy». Philosophy, Ethics and Humanity in Medicine, 14 (1), 6.
  • DOMINGO, T. (2019). «Hacia una antropología hermenéutica del sufrimiento: Fenomenología de la acción (y del sufrir), ética de la resistencia y hermenéutica de la parsimonia. (Una presentación de El sufrimiento no es el dolor de Paul Ricœur)». Isegoría, 60, 75-91.
  • DOMINGO, T. y FEITO, L. (2013). Bioética narrativa. Madrid: Escolar y Mayo.
  • FEITO, L. (2007). «Vulnerabilidad». Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30 (3), 7-22.
  • FINEMAN, M.A. (2008). «The Vulnerable Subject: Anchoring Equality in the Human Condition». Yale Journal of Law & Feminism, 20 (1), 1-23.
  • GRACIA, D. (2011). «Teoría y práctica de la deliberación moral». En: FEITO, L.; GRACIA, D. y SÁNCHEZ, M.A. (eds.). Bioética: El estado de la cuestión. Madrid: Triacastela, 101-154.
  • GRUPO DE TRABAJO ÉTICA Y COVID (EUSKADI) – ABFYC (2020). ¿La salud de quién estamos defendiendo?: Desigualdades sociales y sanitarias en tiempo de pandemia. Recuperado de http://www.asociacionbioetica.com/blog/la-salud-de-quien-estamos-defendiendo-desigualdades-sociales-y-sanitarias-en-tiempo-de-pandemia
  • GUTMANN, A. y THOMPSON, D. (2004). Why deliberative democracy? Princeton University Press.
  • HAVE, H. ten (2014). «The principle of vulnerability in the UNESCO Declaration on Bioethics and Human Rights». En: THAM, J.; GARCIA, A. y MIRANDA, G. (eds.). Religious Perspectives on Human Vulnerability in Bioethics: Advancing Global Bioethics, vol. 2. Dordrecht: Springer.
  • HAVE, H. ten (2016). Vulnerability: Challenging bioethics. Nueva York: Routledge.
  • HOFFMASTER, B. (2006). «What does vulnerability mean?». Hastings Center Report, 36, 38-45.
  • JASPERS, K. (1978). La filosofía desde el punto de vista de la existencia. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
  • ORTEGA Y GASSET, J. (1923). «El tema de nuestro tiempo». En: Obras Completas. Tomo II. Madrid: Taurus.
  • ORTEGA Y GASSET, J. (1940). «Ideas y creencias». En: Obras completas. Tomo V. Madrid: Taurus.
  • RENDTORFF, J. y KEMP, P. (2000). Basic ethical principles in European bioethics and biolaw. Barcelona: Instituto Borja de Bioética.
  • RICOEUR, P. (2005). Caminos del reconocimiento. Madrid: Trotta.
  • RICOEUR, P. (2008). «Autonomía y vulnerabilidad». En: Lo justo 2: Estudios, lecturas y ejercicios de ética aplicada. Madrid: Trotta.
  • WALKER, M.U. (2014). «Moral Vulnerability and the Task of Reparations». En: MACKENZIE, C.; ROGERS, W. y DODDS, S. (eds.). Vulnerability: New Essays in Ethics and Feminist Philosophy. Nueva York: Oxford University Press, 111-133.
Datuen iturria: Dialnet