Cap a la recuperacióEnfocaments terapèutics per a potenciar el tractament del trastorn per ús d'alcohol

  1. Jurado Barba, Rosa 1
  2. Sion , Ana 2
  3. Esteban Rodríguez, Laura 2
  4. Martínez Maldonado, Andrés 2
  5. Rubio Valladolid, Gabriel 2
  1. 1 Universitat Camilo José Cela de Madrid
  2. 2 Hospital 12 de Octubre de Madrid
Revista:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Año de publicación: 2021

Volumen: 2

Número: 109

Páginas: 56-63

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Resumen

Actualment, els tractaments amb major grau d’evidència per a la dependència de l’alcohol són aquells que, sobre una base cognitivoconductual, conformen programes multidisciplinaris, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. No obstant això, no sempre s’aconsegueix la recuperació. El percentatge d’abandons i recaigudes és elevat al llarg del procés i no sempre s’aconsegueix un estat de benestar adequat. Aquest article destaca alguns complements o tècniques que podrien afegir-se als tractaments més habituals per a potenciar el canvi comportamental, tenint en compte els resultats a llarg termini. Així, reflecteix la importància de considerar la recuperació com la culminació del procés de canvi en una millora de la salut, del benestar i en l’autodirecció dels propòsits vitals, més enllà de l’abstinència.

Referencias bibliográficas

  • Campbell, E. J., Lawrence, A. J., & Perry, C. J. (2018). New steps for treating alcohol use disorder. Psychopharmacology, 235(6), 1759–1773. https://doi.org/10.1007/s00213-018-4887-7
  • Carroll, K. M., & Kiluk, B. D. (2017). Cognitive behavioral interventions for alcohol and drug use disorders: Through the stage model and back again. Psychology of Addictive Behaviors, 31(8), 847–861. https://doi.org/10.1037/adb0000311
  • Cortés, M. T., Fernández, S., García, B., Martínez, V., & Sierra, R. (2018). Intervenciones psicológicas basadas en la evidencia en trastornos adictivos. In C. Pereiro & J. J. Fernández (Eds), Guía de adicciones para especialistas en formación. (pp. 389–399). Socidrogalcohol.
  • FACOMA. (2016). Ayúdate-Ayúdanos. https://facoma.org/
  • Jurado-Barba, R., Duque, A., López-Trabada, J. R., Martínez-Gras, I., García-Gutiérrez, M. S., Navarrete, F., López-Muñoz, F., Jiménez-Airrero, M. A., Ávila, C., Manzanares, J., & Rubio, G. (2017). The modulation of the startle reflex as predictor of alcohol use disorders in a sample of heavy drinkers: A 4-year follow-up study. Alcohol Clinical and Experimental Research, 41(6), 1212–1219. https://doi.org/10.1111/acer.13399
  • Jurado-Barba, R., Rubio Valladolid, G., Martínez-Gras, I., Alvarez-Alonso, M. J., Ponce Alfaro, G., Fernández, A., Moratti, S., Heinz, A., & Jimenez-Arriero, M. A. (2015). Changes on the modulation of the startle reflex in alcohol-dependent patients after 12 weeks of a cognitive-behavioral intervention. European Addiction Research, 21(4), 195–203. https://doi.org/10.1159/000371723
  • Kelly, J. F., & Hoeppner B. B. (2015). A biaxial formulation of the recovery construct. Addiction Research & Theory, 23(1), 5–9. https://doi.org/10.3109/16066359.2014.930132
  • Martínez-Maldonado, A., Jurado-Barba, R., Sion, A., Domínguez-Centeno, I., Castillo-Parra, G., Prieto-Montalvo, J., & Rubio, G. (2020). Brain functional connectivity after cognitive-bias modification and behavioral changes in abstinent alcohol-use disorder patients. International Journal of Psychophysiology, 154, 46–58. https://doi.org/10.1016/j.ijpsycho.2019.10.004
  • McQueen, J., Howe, T. E., Allan, L., Mains, D., & Hardy, V. (2011). Brief interventions for heavy alcohol users admitted to general hospital wards. Cochrane Database of Systematic Reviews, 8, CD005191. https://doi.org/10.1002/14651858.CD005191.pub3
  • National Academies of Sciences, Engineering and Medicine. (2016). Measuring recovery from substance use or mental disorders: Workshop Summary. The National Academies Press. https://doi.org/10.17226/23589
  • Prochaska, J. O., & Diclemente, C. C. (1986). Toward a comprehensive model of change. In W. R. Miller, & N. Heather (Eds.), Treating addictive behaviors: Processes of change (pp. 3–27). Plenum Press. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-2191-0_1
  • Rubio, G., Marín, M., Arias, F., López-Trabada, J. R., Iribarren, M., Alfonso, S., Prieto, R., Blanco, A., Urosa, B., Montes, V., Jurado, R., Jiménez-Arriero, M., Á., & de Fonseca, F. R. (2018). Inclusion of alcoholic associations into a public treatment programme for alcoholism improves outcomes during the treatment and continuing care period: A 6-year experience. Alcohol and Alcoholism, 53(1), 78–88. https://doi.org/10.1093/alcalc/agx078
  • Smedslund, G., Berg, R. C., Hammerstrøm, K. T., Steiro, A., Leiknes, K. A., Dahl, H. M., & Karlsen, K. (2011). Motivational interviewing for substance abuse. Cochrane Database of Systematic Reviews, 5, CD008063. https://doi.org/10.1002/14651858.cd008063.pub2
  • Wiers, C. E., Stelzel, C., Gladwin, T. E., Park, S. Q., Pawelczack, S., Gawron, C. K., Stuke, H., Heinz, A., Wiers, R. W., Rinck, M., Lindenmeyer, J., Walter, H., & Bermpohl, F. (2015). Effects of cognitive bias modification training on neural alcohol cue reactivity in alcohol dependence. The American Journal of Psychiatry, 172(4), 335–343. https://doi.org/10.1176/appi.ajp.2014.13111495
  • Wiers, R. W., Eberl, C., Rinck, M., Becker, E. S., & Lindenmeyer, J. (2011). Retraining automatic action tendencies changes alcoholic patients’ approach bias for alcohol and improves treatment outcome. Psychological Science, 22(4), 490–497. https://doi.org/10.1177/0956797611400615
Fuente de los datos: Dialnet