Imaginant el futurUna anàlisi dels patrons de gènere i classe en la configuració de les aspiracions educatives dels joves

Resumen

Les aspiracions educatives dels joves estan profundament marcades per dinàmiques de desigualtat social (Dupriez, et al 2012; Gale i Parker, 2015). Lluny dels discursos hegemònics neoliberals que entenen les decisions educatives com qüestions purament racionals i individuals, és nombrosa la recerca que posa de manifest l’impacte de la classe social i el gènere en la construcció de les identitats dels i les joves i, conseqüentment, en els seus imaginaris, expectatives, aspiracions i eleccions educatives (Reay, et al 2001; Ingram, 2009; Berrington, et al, 2016; Stahl, 2015). L’objectiu d’aquesta comunicació és desenvolupar una reflexió crítica sobre la utilitat d’emprar les eines teòriques de Bourdieu per entendre la construcció de les aspiracions educatives. En concret, la comunicació analitza, d’una banda, la utilitat dels conceptes d’habitus individual (Bourdieu i Wacquant, 1992) i institucional (Reay, 1998; Reay, et al 2001) i, d’altra, reflexiona sobre la capacitat d’aquests conceptes per copsar i explicar els patrons de gènere que configuren les expectatives i aspiracions educatives dels joves (Rampino i Taylor, 2013). L’anàlisi, de caire etnogràfic i desenvolupada en el marc del projecte ABJOVES, es basa en cinc casos d’estudi a instituts públics de la ciutat de Barcelona i, específicament, en 46 entrevistes en profunditat a nois i noies de classe treballadora que estan en els dos darrers anys de la seva educació secundària obligatòria (3er i 4art d’ESO) i, per tant, en un moment clau per a configurar les seves oportunitats educatives futures.