El Aprovechamiento recreativo, deportivo y turístico de los espacios naturales protegidosmodelos de frecuentación, el caso del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - Espanya
- Farías Torbidoni, Estela Inés
- Andreu Camps Povill Zuzendaria
Defentsa unibertsitatea: Universitat de Lleida
Fecha de defensa: 2003(e)ko abuztua-(a)k 29
- Fidel Molina Luque Presidentea
- Joan Fuster Matute Idazkaria
- Sergio Pablo Quesada Rettschlag Kidea
- José Vicente de Lucio Fernández Kidea
- Francisco Lagardera Otero Kidea
Mota: Tesia
Laburpena
Durant aquesta última dècada, laprofitament recreatiu dels espais naturals protegits a Espanya i, en concret, dels parcs nacionals ha evidenciat un considerable increment, la qual cosa ha suposat, en la majoria dels casos, un nou enfocament de la gestió, on la segmentació de loferta i la demanda recreativa daquest tipus despais i amb ella la possibilitat de sintetitzar al màxim alguns dels principals factors condicionants daquest tipus daprofitament ha començat a ser considerada com una eina pràctica dinformació per la gestió. En aquest treball, i dins de la línia destudi, ens situem en un dels dotze parcs nacionals espanyols, concretament en el Parc Nacional dAigües tortes i Estany de Sant Maurici (Lleida-Espanya). Lestudi tipològic de loferta i la demanda recreativa daquest Parc Nacional serà analitzat i, així també, les característiques de la freqüentació recreativa existent. Mitjançant laplicació duna Anàlisi de Correspondències Múltiples (en el cas de la demanda), i duna Anàlisi de Conglomerats (en el cas de loferta i la demanda), van ser establerts un total de cinc grups de visitants i tres grups ditineraris. La presència duna correlació positiva entre el grau de dificultat de litinerari freqüentat i el nivell cultural, la joventut i el fet que els visitants siguin del sexe masculí, ha estat un dels aspectes observats en aquest treball. Lanàlisi de les relacions manifestades entre la tipologia de visitants i la tipologia ditineraris concebuts en aquest estudi han demostrat lexistència dun interessant model de freqüentació, on els grups extrems, és a dir, els grups de visitants que freqüenten els itineraris més fàcils i més difícils, són els que presenten una major correlació i/o identificació freqüentativa.