Identitats i valors culturals de convivènciael desafiament de la immigració

  1. Tomás Calvo Buezas 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Zeitschrift:
Revista catalana de sociologia

ISSN: 1136-8527

Datum der Publikation: 2008

Nummer: 23

Seiten: 13-25

Art: Artikel

DOI: 10.2436/20.3005.01.14 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen Access editor

Andere Publikationen in: Revista catalana de sociologia

Zusammenfassung

La immigració del Tercer Món als països rics i d’hispanoamericans a l’Estat espanyol serà una marca d’identitat del segle XXI. El desafiament d’aquest mil·lenni és cercar l’equilibri entre igualtat i solidaritat en el marc d’una democràcia constitucional amb els drets humans com a referent. La societat espanyola ha deixat de ser una societat homogènia ètnicament i culturalment. S’ha convertit en país receptor d’immigració i ha de fer front a la diversitat cultural i religiosa des de diferents àmbits. Cada vegada més, l’Espanya i l’Europa del segle XXI són mosaics multiracials i pluriculturals fecundats amb emigrants i ètnies del Tercer Món amb maneres de viure molt diferents. Encara que el fenomen de les migracions internacionals s’ha de contextualitzar en el procés mundial de la globalització econòmica, la desigualtat social i el desequilibri demogràfic, les massacres terroristes de l’11-S i l’11-M han generat encara més rebuig cap als immigrants. I, tot i no identificar-se amb la gran majoria de líders religiosos i creients, s’ha generat una interpretació perversa de l’islam. Partits polítics amb representació fins i tot en el Parlament Europeu com el Front National i el Blok belga fomenten un nacionalisme europeu perillós que percep determinats col·lectius estrangers com els «nous bàrbars» i promou el crit etnocèntric i tancat d’«Europa per als europeus!». Per aquest auge de la islamofòbia, en l’última dècada el diàleg entre l’islam i el cristianisme s’ha convertit en un dels desafiaments més grans del segle XXI.

Bibliographische Referenzen

  • BASTIDE, Roger (1980). El prójimo y el extraño. Buenos Aires: Amorrortu.
  • BESTARD COMAS, Joan (2003). Globalización, Tercer Mundo y solidaridad. Madrid: BAC.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1981). Los más pobres en el país más rico: Clase, raza y etnia en el movimiento campesino chicano. Madrid: Encuentros.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1990). ¿España racista? Barcelona: Anthropos.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1990). Los indios cunas: La lucha por la tierra y la identidad. Madrid: Ediciones Libertarias.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1990). Muchas américas: Cultura, sociedad y políticas en América Latina. Madrid: Universidad Complutense.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1990). El racismo que viene: Otros pueblos y culturas vistos por profesores y alumnos. Madrid: Tecnos.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1993). El crimen racista de Aravaca: Crónica de una muerte anunciada. Madrid: Popular.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (1995). Crece el racismo, también la solidaridad. Madrid: Tecnos.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (2000). Inmigración y racismo: Así sienten los jóvenes del siglo XXI. Madrid: Cauce.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (2001). Inmigración y universidad: Prejuicios racistas y valores solidarios. Madrid: Universidad Complutense.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (2003). La escuela ante la inmigración y el racismo: Orientaciones de educación intercultural. Madrid: Popular.
  • CALVO BUEZAS, Tomás [ed.] (2006). El gigante dormido: El poder hispano en EEUU. Madrid: Catarata.
  • CALVO BUEZAS, Tomás (2006). Hispanos en EEUU, inmigrantes en España: ¿amenaza o nueva civilización? Madrid: Catarata.
  • CONSELL D’EUROPA (2003). Segundo informe sobre España. Estrasburg: Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI).
  • HUNTINGTON, Samuel (1997). El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Barcelona: Paidós.
  • HUNTINGTON, Samuel (2004). ¿Quiénes somos? Barcelona: Paidós.
  • KRISTEVA, Julia (1991). Extranjeros para nosotros mismos. Barcelona: Plaza y Janés.
  • NAÏR, Sami (1997). Mediterráneo hoy: Entre el diálogo y el rechazo. Barcelona: Icaria.
  • ONU (1948). Declaració universal dels drets humans [en línia]. Resolució 217 A (III) de l’Assemblea General de les Nacions Unides de 10 de desembre de 1948. <http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm> [Consulta: 22 novembre 2008].
  • SAVATER, Fernando (1993). «La heterofobia como enfermedad moral». A: ARIAS, Inocencio [et al.]. Racismo y xenofobia. Madrid: Fundación Rich, p. 95-110.
  • TODOROV, Tzvetan (1998). Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid: Júcar.
  • WIEVIORKA, Michel (1992). El espacio del racismo. Barcelona: Paidós.
Fuente de los datos: Dialnet