“Monumentos Memoriales” en Chile.

Résumé

A Xile els processos de memòria històrica han estat relacionats a les pràctiques d’art públic i de fer ciutat des dels seus orígens fins al dia d’avui, distingint tres grans formes, lligades cadascuna directament als processos històrics, polítics i socials que va viure el país . Així en un començament podem apreciar l’estatuària Commemorativa, amb la qual es construeixen els ideals morals i històrics d’aquesta nova república en pro dels seus pròcers immortalitzats en bronze a idealitzacions republicanes que generen primàries memòries històriques d’orientacions europeistes, política i estèticament parlant. En segon lloc i gairebé un segle després, podem reconèixer la clara i forta influència que va tenir el muralisme mexicà, com a nova forma d’art públic on la mirada encara pedagògica es va posar al continent i el seu poble, transmetent una memòria de tall popular amb difusió d’ideals latinoamericanistes i locals. Per finalitzar, amb una tercera forma de memòria històrica lligada ja directament al concepte de “reparació simbòlica” propi dels governs democràtics existents després de la dictadura militar, els quals utilitzen l’espai públic com un dels suports per al desenvolupament de la post memòria. Portada a terme mitjançant el desenvolupament del monument memorial en l’entramat urbà, per mitjà d’estos projectes dotar la comunitat de fites físics i palpables que simbolitzin aquesta nova societat democràtica, igualitària i basada en el respecte als drets humans.