Ensenyar i aprendre literatura en contextos digitalsreptes i necessitats didàctiques

  1. Josep Hernández i Ortega 1
  1. 1 Universidad Internacional de La Rioja, España
Revista:
Ítaca: Revista de Filología

ISSN: 2172-5500

Año de publicación: 2015

Título del ejemplar: Dossier: L’ensenyament de la literatura (i de la llengua): noves perspectives, nous reptes

Número: 6

Páginas: 105-124

Tipo: Artículo

DOI: 10.14198/ITACA2015.6.07 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

Otras publicaciones en: Ítaca: Revista de Filología

Resumen

En aquest article es presenta una perspectiva del desenvolupament de la tecnologia al servei de l'ensenyament. El docent del segle XXI ha d'acomplir amb objectius cognitius, metodològics i tecnològics per a abastir el seu alumnat dins dels paràmetres de competència curricular, com també els instrumentals. La generació que està a les nostres aules són usuaris i gestors d'una societat en què estan consolidant habilitats i coneixements transversals que han de formar-se a l'escola tant com ho fan a l'àmbit domèstic.

Referencias bibliográficas

  • Adell, J. & L. Castañeda (2012a): «Presente y futuro de los PLEs: Conceptualización, práctica y crítica de los Entornos Personales de Aprendizaje», en J. M. SANCHO et alii, III European Conference on Information Technology in Education and Society: a Critical Insight, Barcelona, p. 185-193.
  • Adell, J. & L. Castañeda (2012b): «Tecnologías emergentes, ¿pedagogías emergentes?», en J. HERNÁNDEZ, M. PENNESI, D. SOBRINO & A. VÁZQUEZ (coord.): Tendencias emergentes en educación con TIC, Barcelona, Espiral, Educación y Tecnología, p. 13-33.
  • Arendt, H. (2003): «La crisis en la educación» en AADD: Entre el Pasado y el Futuro. Ocho ejercicios sobre reflexión política, Barcelona, Península.
  • Benavides, F., & F. Pedró (2007): «Políticas educativas sobre nuevas tecnologías en los países iberioamericanos», Revista Iberoamericana de Educación, núm. 45, p. 19-52. <http://www.rieoei.org/ rie45a01.htm> [Data de consulta 23/5/2015]
  • Borràs, L. (2002): «Investigación en teoría y de la literatura y tecnologías digitales», Humanitas: revista de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación de la Universidad de Jaén, núm. 2, p. 1-11.
  • Borràs, L. (2008): «Pero, ¿hay realmente un cambio de paradigma?: un análisis apresurado mientras la literatura pierde los papeles», Literaturas del texto al hipermedia, Rubí, Barcelona, Anthropos, p. 273-289.
  • Borràs, L. (2012): «El risc de la lectura en les creacions literàries digitals», Under construction: literatures digitals i aproximacions teòriques, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, p. 127-148.
  • Bringué, X. & C. Sádaba (2009): La Generación interactiva en España. Niños y adolescentes ante las pantallas. Navarra, Universidad de Navarra, Organización Universtiaria Interameraicana, Telefónica. <http://www.osimga.org/export/sites/osimga/gl/documentos/ d/Bringue-Sadaba_Generacion-interactiva-espana-1.pdf> [Data de consulta: 2/6/2015]
  • Cassany, D. (2012): En línea: leer y escribir en la red, Barcelona, Anagrama.
  • Castells, M. (2009): Comunicación y Poder, Madrid, Alianza Ensayo.
  • Dias, P. (2014): «From “infoxication” to “infosaturation”: a theoretical overview of the cognitive and social effects of digital immersion», Ámbitos: Revista Internacional de comunicación, núm. 24, p. 31-40.
  • Estebanell, Meritxell et al. (2012): «Realidad aumentada y códigos QR en educación», en José HERNÁNDEZ, Massimo Pennesi, Diego Sobrino & Azucena Vázquez (coord.): Tendencias emergentes en educación con TIC, Barcelona, Espiral Educación y Tecnología, p. 135-157.
  • Feldman, D., & M. Palamidessi (2001): Programación de la enseñanza en la universidad. Problemas y enforques, San Miguel, Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Freixa, C. (2000): «Generación @ la juventud en la era digital», Nómadas, 13, p. 75-91.
  • Freixa, C. et al. (2014): «#Generación», De la generación@ a la #generación: la juventud en la era digital, NED, Barcelona, p. 319-328.
  • Fresno, M. (2011): Retos para la intervención social con familias en el siglo XXI. Madrid, Trotta.
  • García Aretio, L. (2014): Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital, Madrid, Síntesis.
  • García Huidobro, J. E. (2001): Conflictos y alianzas en las reformas educativas: siete tesis basadas en la experiencia chilena Economía política de las reformas educativas en América Latina, Santiago de Chile, PREL/CIDE.
  • Gimeno Sacristán, J. (2013): En busca del sentido de la educación, Madrid, Ediciones Morata.
  • Hernández, J.; S. Villanueva i B. Martín (2014): «Presentaciones digitales para la consolidación de competencias y habilidades comunicativas en L1 y L2», en Estefanía Martín & José Hernández (ed.): Pedagogía audiovisual: monográfico de experiencias docentes multimedia. Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, p. 173- 190. En línia: https://eciencia.urjc.es/handle/10115/12522
  • Howe, N. & W. Strauss (2000): Millenials Rising, New York, Vintage Original.
  • Lankshear, C. & M. Knobel (2006): New Literacies: Everyday Practices and Classroom Learning, Maidenhead and New York, Open University Press.
  • Luna, M. Pilar de (2015): «Codis QR per a tothom», Guix: elements d’acció educativa, 412, p. 61-62.
  • Macnamara, D. (2009): «Cinc dinàmiques mediàtiques globals per analitzar l’any 2010 i el futur proper», L’audiovisual Local. Una mirada per afrontar el futur, Barcelona, Xarxa de Televisions Locals, p. 29-35.
  • Martín, Estefanía & José Hernández (ed.) (2014): Pedagogía audiovisual: monográfico de experiencias docentes multimedia, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid. En línia: https://eciencia.urjc.es/ handle/10115/12522
  • Mena, S. (2014): «Herramientas contra la infoxicación en los Social Media: los “Content Curators”», Ámbitos: Revista Internacional de comunicación, 24, p. 11-20.
  • Mishra, P. & M. J. Koehler (2006): «Technological Pedagogical Content Knowledge: A new framework for teacher knowledge», Teachers College Record. 108(6), p. 1017-1054. http://punya.educ. su.edu/publications/journal_articles/mishra-koehler-tcr2006.pdf [Data de consulta maig de 2015]
  • Morales, Gelu, et. al (2011): «Educando con QR», en José Hernández, Massimo Pennesi, Diego Sobrino & Azucena Vázquez (coord.) Experiencias educativas en las aules del siglo XXI: innovación con TIC, Barcelona, Ariel, p. 140-144.
  • Prensky, M. (2001a): Digital game based learning, New York, McGrawHill Press.
  • Prensky, M. (2001b): «Digital Natives, Digital Inmigrants» en On the Horizon, vol. 9, núm. 5, en <http://www.marcprensky.com/writing/ Prensky%20%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants %20-%20Part1.pdf> [Data de consulta 13/12/2014]
  • Prensky, M. (2004): «The emerging online life of the digital native: what they do differently because of technology, and how they do it», en <http: //www.marcprensky.com/writing/Prensky-The_Emerging_On line_Life_of_the_Digital_Native-03.pdf> [Data de consulta 13 /12/2014]
  • Rayón, L., & Y. Muñoz (2011): «Tecnologías de la información y la comunicación y la igualdad de oportunidades: contenidos necesarios para la formación del profesorado», Revista Iberoamericana de Educación, 56 (4). < http://www.rieoei.org/deloslectores 4529Munoz.pdf> [Data de consulta 23/5/2015]
  • Román-Graván, Pedro & Ángela Martín-Gutiérrez (2013): «La formación de docentes en estratègies innovadores de enseñanza y aprendizaje: los códigos de respuesta ràpida o códigos QR», Revista DIM: Didáctica, Innovación y Muldimedia, 26. <http:// ww.raco.cat/index.php/DIM/article/view/269851> [Consulta juny de 2015]
  • Tapscott, D. (1998): Growing Up Digital. The rise of the Net Generation, Nova York, McGraw-Hill.
  • Torre, A. de la (2009): «Nuevos perfiles en el alumnado: la creatividad en nativos digitales competentes y expertos rutinarios». En: «Cultura digital y prácticas creativas en educación» [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 6, n.º 1. UOC. [Data de consulta: 6/6/2015]. <http://journals.uoc.edu/index.php/rusc/article/view/v6n1-dela-torre/v6n1-torre>
  • Tubella, I., et al. (2008): Internet y televisión: la guerra de las pantallas, Barcelona, Ariel.
  • Urbano, C. (2010): «Algunas reflexiones a propósito de la “infoxicación”», Anuario ThinkEPI, 1, p. 304-308.