Bell e net vidre. Producción, distribución y consumo de vidrio en el reino de Valencia durante la Baja Edad Media

  1. Luis Almenar Fernández
Revista:
Revista de historia industrial

ISSN: 1132-7200

Año de publicación: 2021

Número: 83

Páginas: 13-42

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista de historia industrial

Resumen

El presente artículo analiza el desarrollo de la industria vidriera valenciana entre los siglos XIII y XV. Para ello se recurre a un centenar de documentos de carácter notarial, normativo, judicial y fiscal, procedentes de distintos archivos valencianos. Estos permiten estudiar la localización de los hornos de vidrio en el reino de Valencia y las formas de trabajo de los vidrieros, así como los procesos de distribución y los sistemas de venta del vidrio doméstico. Finalmente, se aborda la demanda y el consumo de estos bienes y sus usos en las viviendas de diferentes sectores sociales de la época. Todo ello invita a reconsiderar la relevancia de esta industria en el reino de Valencia, mucho menos estudiada que sus homólogas catalanas y mallorquinas, en el contexto de la Corona de Aragón y del Mediterráneo noroccidental durante la Baja Edad Media.

Información de financiación

Este trabajo se ha beneficiado de una ayuda APOSTD de la Generalitat Valenciana y del Fondo Social Europeo. Miembro del grupo de investigaci?n CiSEM (Cultures i Societats de l?Edat Mitjana) de la Universitat de Val?ncia. Esta investigaci?n ha sido financiada por una ayuda Prometeo de la Generalitat Valenciana (PROMETEO/2019/072) y por una ayuda del Ministerio de Ciencia, Innovaci?n y Universidades del Gobierno de Espa?a (PGC2018-099275-B-I00).

Financiadores

Referencias bibliográficas

  • AINAUD DE LASARTE, J. (1952). Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico. 10: Cerámica y vidrio. Madrid: Plus-Ultra.
  • ALMELA I VIVES, F. (1954). «La antigua industria del vidrio en Valencia». Feriario, 18, pp. 1-24.
  • ALMENAR FERNÁNDEZ, L. (2018a). «Consumir la obra de terra. Los orígenes de la ceràmica valenciana por el lado de la demanda». Hispania. Revista española de historia, 78/258, pp. 69-101.
  • ALMENAR FERNÁNDEZ, L. (2018b). «Why did medieval villagers buy earthenware? Pottery and consumer behaviour in the Valencian countryside (1280–1450)». Continuity and change, 33/1, pp. 1-27.
  • ALMENAR FERNÁNDEZ, L.; BELENGUER GONZÁLEZ, A. (2020). «The transformation of private space in the later Middle Ages. Rooms and living standards in the Kingdom of Valencia (1280-1460)». Journal of Urban History. https://doi.org/10.1177/0096144220967990.
  • ARINYO, G. L. (1482). Furs e ordinacions del Regne de València (ed. facsímil). Valencia: Vicent Garcia, 1992.
  • ARMENGOL, P. (2015). «El vidrio en la Valencia islámica». En: RAMÓN, M.ª A. (ed.). El vidrio antiguo en Valencia. Valencia: Ajuntament de València, pp. 33-34.
  • BAIXAULI, I. A. (2001). Els artesans de la València del segle XVII. Capítols dels oficis i col·legis. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  • BERG, M. (2005). Luxury and pleasure in Eighteenth-century Britain. Oxford: Oxford University Press.
  • BRITNELL, R. (1993). The commercialisation of English society, 1000-1500. Cambridge: Cambridge University Press.
  • CABANES, M.ª D. (2008). Avecindados en la ciudad de Valencia en la época medieval: Avehinaments (1308-1478). Valencia: Ajuntament de València.
  • CAÑELLAS I MARTÍNEZ, S.; DOMÍNGUEZ RODÉS, M. C. (2008). «Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia (segles XIV-XVI)». Anuario de Estudios Medievales, 38/2, pp. 611-637.
  • CAPELLÀ GALMÉS, M. À. (2014). «Artesanos vidrieros en Mallorca. Relaciones y conexiones con el levante peninsular (siglos XIV-XV)». Anuario de Estudios Medievales, 44/2, pp. 769-805.
  • CAPELLÀ GALMÉS, M. À. (2015). Ars vitraria. Mallorca (1300-1700). Palma: Edicions UIB.
  • CÁRCEL ORTÍ, M.ª M. (1992). «Vida y urbanismo en la Valencia del siglo XV. Regesta documental». Miscel·lània de Textos Medievals, 6, CSIC, Barcelona.
  • CARRERAS I BARREDA, J.; DOMÈNECH I VIVES, I. (1994). «El vidre de taula a Catalunya a l’època del Gòtic». Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 71-76.
  • COSCARELLA, A. (ed.) (2012). Il vetro in Italia: testimonianze, produzioni, commerci in età basso medievale. Arcavacata di Rende: Università della Calabria-Consenso.
  • CRESSIER, P., (ed.) (2000). El vidrio en al-Andalus. Madrid: Casa de Velázquez-Fundación Centro Nacional del Vidrio.
  • CROSSLEY, D. (1972). «The performance of the glass industry in Sixteenth-century England ». Economic History Review, 25/3, pp. 421-433.
  • DOMÈNECH I VIVES, I. (2008). «El vidre d’ús i de prestigi». L’art gòtic a Catalunya (vol. IV). Arts de l’objecte, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 182-207.
  • DYER, C. (1998). Standards of living in the later Middle Ages: social change in England, 1200-1500. Cambridge: Cambridge University Press [edición revisada].
  • EIXIMENIS, F. (1983). Com usar bé de beure e menjar. Normes morals contingudes en el «Terç del Crestià». GRACIA, J. (ed.). Barcelona: Curial.
  • FAIRCHILDS, C. (1994). «The production and marketing of populuxe goods in Eighteenthcentury Paris». En: Brewer, J.; Porter, R. (eds.). Consumption and the world of goods. Londres: Routledge, pp. 228-248.
  • FERRANDO, A. (ed.) (1984). Llibre del repartiment de València. Valencia: Vicent García Editores.
  • FERRER, V. (1971-1988). Sermons (6 vols.). Schib Torra, G. (ed.). Barcelona: Barcino.
  • FURIÓ, A.; GARCIA-OLIVER, F. (2007). Llibre d’establiments i ordinacions de la ciutat de València (1296-1345). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  • GARCÍA MARSILLA, J. V. (2010). «Las calles y los hombres. Ensayo de una sociotopografía de la Valencia medieval». Historia de la ciudad. VI: Proyecto y complejidad. Valencia: Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia, pp. 39-79.
  • GARCÍA MARSILLA, J. V. (2014). «El lujo cambiante. El vestido y la difusión de las modas en la Corona de Aragón (siglos XIII-XV)». Anales de Historia del Arte, 24/n.º esp., pp. 227-244.
  • GARCÍA MARSILLA, J. V. (2020). «De la plaza a la tienda. Las infraestructuras del comercio al por menor en la Valencia medieval». En: Daniel Muñoz (ed.). Ciudades mediterráneas. Dinámicas sociales y transformaciones urbanas en el Antiguo Régimen. Valencia: Tirant Humanidades, pp. 73-89.
  • GARCÍA MARSILLA, J. V. (en prensa). «La vida de las cosas. El mercado de objetos de segunda mano en la Valencia bajomedieval». En: Furió, A.; Garcia-Oliver, F. (eds.). Pautes de consum i nivells de vida al món rural medieval. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  • GARCÍA MARSILLA, J. V.; IZQUIERDO ARANDA, T. (2013). Abastecer la obra gótica. El mercado de materiales de construcción y la ordenación del territorio en la Valencia bajomedieval. Valencia: Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
  • GOLDTHWAITE, R. (1987). «The empire of things. Consumer demand in Renaissance Italy». En: Kent, F.; Simons, P. (eds.). Patronage, art, and society in Renaissance Italy. Oxford: Oxford University Press, pp. 153-175.
  • GONZÁLEZ MARRERO, M.ª del C. (2005). La Casa de Isabel la Católica. Espacios domésticos y vida cotidiana. Ávila: Diputación Provincial de Ávila e Institución Gran Duque de Alba.
  • GREGORI, R. M.ª; GARCÍA MARSILLA, J. V.; PUJADES, R. (2008). Llibre de la cort del justícia de València: 1283-1287. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  • GUDIOL RICARD, J. (1936). Els vidres catalans. Barcelona: Alpha.
  • HINOJOSA MONTALVO, J. (2002). Diccionario de historia medieval del reino de Valencia (2 vols.). Valencia: Biblioteca Valenciana.
  • IRADIEL, P. et al. (1993). Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527). Castelló de la Plana: Fundación Dávalos-Fletcher.
  • JUAN ARES, J. de, y SCHIBILLE, N. (2017). «La Hispania antigua y medieval a través del vidrio: la aportación de la arqueometría». Boletín de la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio, 56, pp. 195-204.
  • JUÁREZ VALERO, E. (2012). «El negocio del vidrio en la Península Ibérica medieval». Mirabilia, 15, pp. 227-249.
  • JUÁREZ VALERO, E. (2013a). «El conocimiento perseguido: robando el secreto del vidrio veneciano». Cuadernos del vidrio, 1, pp. 14-23.
  • JUÁREZ VALERO, E. (2013b). «El modo catalán de negocio del vidrio a finales del medievo». Anales de Historia Antigua, Medieval y Moderna, 47, pp. 89-118.
  • JUÁREZ VALERO, E. (2013c). Venecia y el secreto del vidrio. Madrid: Catarata.
  • JUÁREZ VALERO, E. (2016). «El mar Mediterráneo y la guerra del vidrio». En: Ibarz Gelabert, J. et al. (coords.). Proceedings of the 4th Mediterranean Maritime History Network Conference: Barcelona, 7-9 de mayo de 2014. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona y Museu Marítim de Barcelona, pp. 503-516.
  • LAGABRIELLE, S. (ed.) (2017). Le verre: un Moyen Âge inventif. París: Éditions de la Réunion des musées nationaux-Grand Palais.
  • LERMA, J. V. (2015). «El vidrio medieval». En: Ramón, M.ª A. (ed.). El vidrio antiguo en Valencia. Valencia: Ajuntament de València, pp. 35-36.
  • LÓPEZ ELUM, P. (2006). La producción cerámica de lujo en la Baja Edad Media. Manises y Paterna. Los materiales de los recipientes para uso alimentario: su evolución y cambios según los inventarios notariales. Valencia: Amigos del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí.
  • MARTÍNEZ ARAQUE, I. (2013). «Las mujeres trabajadoras en las industrias de Valencia a finales del siglo XIV e inicios del XV». En: Val Valdivieso, M.ª I. del; Jiménez Alcázar, J. F. (coords.). Las mujeres en la Edad Media. Lorca: Sociedad Española de Estudios Medievales, pp. 223-239.
  • MARTÍNEZ VINAT, J. (2018). Cofradías y oficios. Entre la acción confraternal y la organización corporativa en la Valencia medieval (1238-1516). Tesis doctoral inédita, Valencia: Universitat de València.
  • MARZAL PALACIOS, F. J. (2006). La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425). Tesis doctoral inédita. Valencia: Universitat de València.
  • MCKENDRICK, N.; BREWER, J.; PLUMB, J. H. (1982). The birth of a consumer society: the commercialisation of Eighteenth-century England. Bloomington: Indiana University Press.
  • MESQUIDA, M. (1986). Ceràmica i vidre a l’Edat Mitjana. Paterna: Ajuntament de Paterna.
  • MESQUIDA, M.; AMIGUES, F. (1986). «Hallazgo de un “pozo” de cerámica en el casco antiguo de Paterna». Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española (tomo V). Zaragoza: Diputación General de Aragón, pp. 542-557.
  • MÜNZER, J. (1924). «Viaje por España y Portugal en los años 1494 y 1495». Puyol, J. (ed.). Boletín de la Real Academia de la Historia, 85, pp. 32-119, 197-279.
  • NAVARRO ESPINACH, G. (2020). «Tornos circulares de torcer seda en Valencia y Zaragoza desde el siglo XV». Meridies. Estudios de historia y patrimonio de la Edad Media, 11, pp. 38-51.
  • NIETO ALCAIDE, V. (1997). «La profesión y oficio de vidriero en los siglos XV y XVI: talleres, encargos y clientes». Espacio, Tiempo y Forma, 10, pp. 35-58.
  • NOLA, R. de (2012). Llibre del coch. Tractat de cuina medieval. Leimgruber, V. (ed.). Barcelona: Clàssics Curial.
  • PETROWISTE, J. (2018). «Consommateurs et marchés locaux à la fin du Moyen Âge: un état de la question». En: Petrowiste, J.; Lafuente, M. (eds.). Faire son marché au Moyen Âge. Méditerranée occidentale, XIIIe-XVIe siècle. Madrid: Casa de Velázquez, pp. 1-14.
  • ORELLANA, M. A. (1923). Valencia antigua y moderna (3 vols.). Valencia: Acción Bibliográfica Valenciana.
  • OVERTON, M. et al. (2004). Production and consumption in English households, 1600-1750. Londres/Nueva York: Routledge.
  • RICORD, T. (1793). Noticia de las varias y diferentes producciones del reyno de Valencia. Valencia: Imprenta de Benito Monfort.
  • RIU DE MARTÍN, M. C. (2008). «La manufactura del vidrio y sus artífices en la Barcelona bajomedieval». Anuario de estudios medievales, 38/2, pp. 585-609.
  • ROCA TRAVER, F.; FERRER NAVARRO, R. (2004). Historia de la cultura valenciana (1401-1499). Documentos para su estudio (2 vols.). Valencia: Real Academia de Cultura Valenciana.
  • RODRÍGUEZ GARCÍA, J. (1997). «El soplador de vidrio». Espacio, Tiempo y Forma, 10, pp. 111-132.
  • ROIG, J. (1928). Llibre de les dones o Spill. Almela i Vives, F. (ed.). Barcelona: Barcino.
  • ROSADO, L. M. (2017). Consum familiar en la societat preindustrial valenciana. Contrastos entre el medi rural i urbà (Sueca-Xàtiva, 1700-1824). Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
  • RUBIO VELA, A.; RODRIGO LIZONDO, M. (1997). Antroponímia valenciana del segle XIV. Nòmines de la ciutat de València (1368-69 i 1373). Valencia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • SÁNCHEZ DE PRADO, M.ª D. (2015). «Un taller vidriero en Valentia». En: Ramón, M.ª A. (ed.). El vidrio antiguo en Valencia. Valencia: Ajuntament de València, pp. 21-24.
  • SÁNCHEZ GOZALBO, Á. (1929). «Maestros vidrieros de Morella». Cultura valenciana, 4, pp. 111-116.
  • SANCHIS SIVERA, J. (1909). La catedral de Valencia. Valencia: Imprenta de Francisco Vives Mora.
  • SANCHIS SIVERA, J. (1918). «Vidriería medieval historiada en la catedral de Valencia». Archivo de Arte Valenciano, 4, pp. 23-34.
  • TORRAS, J.; YUN, B. (eds.) (1999). Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIV. Valladolid: Consejería de Educación y Cultura, 1999.
  • VALLDECABRES, R. (2002). El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó. Valencia: Universitat de València.
  • VILLANUEVA MORTE, C. (2006). Movilidad social y relaciones económicas entre los reinos de Aragón y Valencia en el siglo XV. Tesis doctoral inédita, Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
  • VILLANUEVA MORTE, C. (2008). «El comercio de joyas y ornamentos registrado en las aduanas del sur de Aragón en el siglo XV». Aragón en la Edad Media, 20, pp. 829-847.
  • VILLANUEVA MORTE, C. (2014). «Aragón y Valencia en el siglo XV. Vínculos económicos entre espacios políticos fronterizos». Anales de Historia Antigua, Medieval y Moderna, 48, pp. 133-160.
  • VILLANUEVA MORTE, C. (2018). «Consumir en las tiendas de Zaragoza en la segunda mitad del siglo XV». En: Petrowiste, J.: Lafuente, M. (eds.). Faire son marché au Moyen Âge. Méditerranée Occidentale, XIIIe-XVIe siècle. Madrid: Casa de Velázquez, pp. 69-87.
  • VRIES, J. de (2008). The industrious revolution. Consumer behavior and the household economy, 1650 to the present. Cambridge: Cambridge University Press.
  • WHITEHOUSE, D. (ed.) (2010). Medieval glass for popes, princess and peasants, Corning: Corning Museum of Glass.