Lo vostre humil fill, qui us desiga molt veure. Cartas del apotecario rosellonés Joan Pereta desde Valencia a su padre en Perpiñán (1474-1479)

  1. Almenar Fernández, Luis
Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2021

Título del ejemplar: Comida y lingüística hispánica (siglos XVI-XIX) “e dintorni”; I-II

Número: 18

Páginas: 57-80

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.18.21716 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Resumen: En este artículo se transcriben y estudian dos cartas personales, escritas por el apotecario Joan Pereta en la ciudad de Valencia en 1474 y 1479, y enviadas a su padre, el notario Jaume Pereta, a la villa de Perpiñán. Las misivas aportan información relevante para reconstruir cómo los flujos de información circulaban a finales de la Baja Edad Media en el espacio del Mediterráneo noroccidental, así como para indagar en la propia historia personal y familiar de Joan y Jaume Pereta. El lenguaje con el que se escribieron las cartas permite también explorar aspectos de mentalidad, como el fervor religioso de Joan y la relación de profundo respeto hacia su padre.Palabras claves: correspondencia, cartas, información, rutas, mentalidades.Abstract: In this article two personal letters are transcribed and studied. These were written by the apothecary Joan Pereta in the city of Valencia in 1474 and 1479, being sent to his father, the notary Jaume Pereta, to the town of Perpignan. The letters provide relevant information to reconstruct how information flows circulated at the end of the Late Middle Ages in the northwestern Mediterranean, as well as to investigate the personal and family history of Joan and Jaume Pereta. The language with which the letters were written also allows us to explore aspects of mentality, such as Joan’s religious fervor and the relation of profound respect towards his father.Keywords: correspondence, letters, information, routes, mentalities.

Referencias bibliográficas

  • Cahner, M. (1977-1978) Epistolari del Renaixement, 2 vols. Valencia, Albatros.
  • Camargo, M. (1991) Ars dictaminis. Ars dictandi, Turnhout, Brepols.
  • Camps, Ch. (1973) Les noms des rues de Perpignan, Tesis doctoral inédita, Montpellier, Université Paul Valéry.
  • Castillo Gómez, A. (2002) “Del tratado a la práctica. La escritura epistolar en los siglos XVI y XVII”, en Sáez, C. / Castillo, A. (eds.), La correspondencia en la Historia. Modelos y prácticas de la escritura epistolar. Actas del VI Congreso Internacional de Historia de la Cultura Escrita, Madrid, Calambur, 2002, pp. 79-107.
  • Catafau, A. / Bergeret, A. / Fontaine, D. / Recolin, A. (2014), “La distribution de l’eau à Perpignan au Moyen Âge: l’apport des témoignages archéologiques et écrits”, en Catafau A. / Passarrius O. (eds.), Un palais dans la ville. Vol. 2: Perpignan des rois de Majorque, Canet, Trabucaire, pp. 159-174.
  • Feliu, G. (1999) “La demografia baixmedieval catalana. Estat de la qüestió i propostes de futur”, Revista d’història medieval, 10, pp. 13-44.
  • Ferragud, C. (2007), “Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l’assistència médica a la València baixmedieval”, Mètode. Revista de difusió de la investigació, 53, pp. 48-57.
  • Ferrer i Mallol, Mª. T. (1974) “La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes”, Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos, IV, pp. 29-191.
  • Ferrer i Mallol, Mª. T. (1980) “Cartes i billets privats en els manuals del notari barceloní Narcis Guerau Gili (segle XV)”, en Miscel·lània Ramon Aramon i Serra, II, Barcelona, Curial, 1980, pp. 197-217.
  • Fontaine, D., Archives départementales des Pyrénées-Orientales. Guide des archives notariales, en curso de elaboración.
  • Gimeno Blay, F. M. (2005) “Missivas, mensageras, familiares… Instrumentos de comunicación y de gobierno en la España del quinientos”, Anuario del Centro de Estudios Históricos “Prof. Carlos S. A. Segreti”, 5, 15, pp. 23-36.
  • Iciar, J. (1552) Nuevo estillo d’escrevir cartas mensageras sobre diversas materias, Zaragoza.
  • Jardin, J-P., Marin, A., Rochwert-Zuili, P. y Thieulin-Pardo, H. (2020) (dirs.), Correspondencias entre mujeres en la Europa medieval, Paris, e-Spania Books.
  • Lozano Gracia, S. (2007) “Las cartas de un aprendiz de notaría. Pere Puigvert (1502-1511)”, Recerca, 11, pp. 139-170.
  • Martín, P. (2005) El arte epistolar en el Renacimiento europeo, 1400-1600, Bilbao, Universidad de Deusto.
  • Martínez Vinat, J. (2018) Cofradías y oficiós. Entre la acción confraternal y la organización corporativa en la Valencia medieval (1238-1516), Tesis doctoral inédita, Valencia, Universitat de València.
  • Martorell, F. (1926), Epistolari del segle XV. Recull de cartes privades, Barcelona, Barcino.
  • Mesquida, J. A. (2003) “L’art y stil para scriure a totes persones de qualsevol estat que sien. E diverses maneres de comptes abreviats molt necessaris per a totes persones, de Thomàs de Perpenyà. Un manual de correspondència de principis del segle XVI”, en Zimmermann, M-C. / Charlon, A. (eds.), Actes del dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 317-329.
  • Murphy, J. (1986) La retórica en la Edad Media. Historia de la teoría de la retórica desde San Agustín hasta el Renacimiento, México, Fondo de Cultura Económica.
  • Navarro Bonilla, D. (2003) “Los archivos del sentimiento: función y representaciones de billetes y papeles de amor en la Edad Moderna”, en Pliegos de Bibliofilia, 22, pp. 11-32.
  • Navarro Espinach, G. (1995), Industria y artesanado en Valencia, 1450-1525. Las manufacturas de seda, lino, cáñamo y algodón, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 4 vols.
  • Orlandi, A. (2008) Mercaderies i diners: la correspondència datiniana entre València i Mallorca (1395-1398), Valencia, Publicacions de la Universitat de València.
  • Pifarré, D. (1999) “La transmissió de la informació i la seva importància en el comerç internacional baixmedieval”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 20, pp. 683-697.
  • Pifarré, D. (2002) El comerç internacional de Barcelona i el mar del Nord (Bruges) al final del segle XIV, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Pontón, G. (2002) Correspondencias. Los orígenes del arte epistolar en España, Madrid, Biblioteca Nueva.
  • Poster, C. / Mitchell, L.C. (eds.) (2007) Letter-writing manuals and instruction from Antiquity to present, Columbia, University of South Carolina Press.
  • Puig, C. / Carozza, J-M. / Durand, S. (2015), “L’approvisionnement en eau de la ville de Perpignan (Pyrénées-Orientales) au Moyen-Âge et à l’Époque moderne : premiers éléments d’enquête”, Archéologie du Midi Médiéval, 33, pp. 55-76.
  • Richardson, M. (2007) “The ‘ars dictaminis’, the formulary and medieval epistolary practice”, en Poster, C. / Mitchell, L.C. (eds.), Letter-writing manuals and instruction from Antiquity to present, Columbia, University of South Carolina Press, pp. 52-66.
  • Riu, M. (1979) “Cartes privades del segle XV a l’Arxiu de Santa Maria del Mar”, Estudis universitaris catalans, 23, pp. 501-506.
  • Rodrigo Pertegás, J. (1929) “Boticas y boticarios. Materiales para la historia de la farmacia en Valencia en la centuria décima-quinta”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 4, pp. 110-153.
  • Saguer, R. (2020) La rocuration royale des comtés de Roussillon et de Cerdagne (XIVe-début du XVe siècle): politiques patrimoniales, finances et administration du domaine royal sous Pierre IV, Jean Ier et Martin d’Aragon, 1344-1410, Tesis doctoral inédita, Perpiñán, Université de Perpignan.
  • Salrach, J. M. / Duran, E. (1980), Història dels Països Catalans. Dels origens a 1714, vol. 2, Barcelona, Adhasa.
  • Serra i Ràfols, E. (1952) “Cinc lletres privades catalanes del segle XIV”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 1, pp. 25-31.
  • Valldecabres, R. (ed.) (2002), El cens de 1510. Relació de focs valencians ordenada per les corts de Montsó, Valencia, Publicacions de la Universitat de València.
  • Vinyoles Vidal, T-M. (1984) “Cartes d’una catalana del segle XIV al seu marit”, Estudis universitaris catalans, 26, pp. 387-420.
  • Vinyoles Vidal, T-M. (1996) “L’amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones”, Miscellània de textos medievals, 8, pp. 111-198.
  • Vinyoles Vidal, T-M. (2000) “Cartes de dones en el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement”, en Barceló Crespí, M. (ed.), Al tombant de l’Edat Mitjana. Tradició medieval i cultura humanista. XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 555-566.
  • Vinyoles Vidal, T-M. (2003-2004) “Unes cartes de dones del segle XV. Notes sobre la crisis feudal”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25, pp. 445-460.
  • Viu Fandós, M. (2016) “Información y estrategias comerciales en la Corona de Aragón. La correspondencia de la compañía Torralba (1430-1432)”, en Laliena, C. / Lafuente, M. (coords), Consumo, comercio y transformaciones culturales en la Baja Edad Media: Aragón, siglos XIV y XV, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, pp. 125-146.