La praxis del «clickbait» y de The Trust Projectriesgos y retos en los diarios digitales españoles

  1. Flores-Vivar, Jesus Miguel 1
  2. Zaharía, Ana María 2
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

  2. 2 Universidad Rey Juan Carlos
    info

    Universidad Rey Juan Carlos

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/01v5cv687

Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Any de publicació: 2022

Títol de l'exemplar: Innovacom, innovació en docència i investigació

Número: 0

Pàgines: 5-23

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3463 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

Aquest article analitza el clickbait com a tècnica i estratègia viral extraperiodística de mitjans digitals que busca atreure els lectors de notícies. S’indaga en els efectes que produeix i s’identifiquen els recursos estilístics d’aquesta tècnica que s’utilitzen més en els diaris digitals espanyols. El clickbait creix exponencialment en els mitjans periodístics, en molts casos en detriment de la qualitat informativa, per la qual cosa l’anàlisi inclou l’adopció, per part dels mitjans, del model de The Trust Project, un sistema d’indicadors de confiança que busca contrarestar els efectes perniciosos de les notícies falses generades, també i molt sovint, per l’ús del clickbait. Per fer-ho, s’han seleccionat els deu diaris digitals més llegits i consumits a Espanya segons l’estudi del Reuters Institute (2020). La metodologia utilitzada és bidimensional: qualitativa, centrada en l’anàlisi de treballs acadèmics i científics sobre el clickbait i els estàndards de transparència de The Trust Project contra la desinformació, i quantitativa. En la fase empírica, recorrent al model de recerca sobre titulars esquer, els resultats mostren l’ús del clickbait en 505 de 1.321 titulars de notícies, fet que implica una alta presència de continguts clickbait en els mitjans digitals seleccionats, amb la qual cosa esdevé un element clau per atreure el lector, però amb menor presència en els diaris adscrits a The Trust Project. El treball conclou, entre altres aspectes, que els diaris digitals espanyols no provoquen el clic a través de continguts de qualitat, sinó de la creació de suspens, exageració o temes escabrosos en les informacions que publiquen. Entre les conclusions, destaca la necessitat de promoure la recerca acadèmica en aquest camp per a una major culturització digital estratègica en els estudis de periodisme i comunicació.

Referències bibliogràfiques

  • AGUADED, I. y ROMERO-RODRÍGUEZ, L. M. (2015). «Mediamorfosis y desinformación en la infoesfera: Alfabetización mediática, digital e informacional ante los cambios de hábitos de consumo informativo». Education in the Knowledge Society (EKS), 16 (1), 44-57. http://dx.doi.org/10.14201/eks20151614457
  • AMORÓS, M. (2018). Fake News: La verdad de las noticias falsas. Barcelona: Plataforma Editorial.
  • BAZACO, A.; REDONDO, M. y SÁNCHEZ-GARCÍA, P. (2019). «El clickbait como estrategia del periodismo viral: Concepto y metodología». Revista Latina de Comunicación Social, 74, 94-115.
  • BBC MUNDO (2021). «Asalto al Capitolio: Las pistas sobre cómo el ataque no fue tan espontáneo (y las sospechas de que hubo ayuda desde dentro)». Recuperado de https://bbc.in/2TIyXi9 [Fecha de consulta: 16/01/2021].
  • BERGER, J. (2020). The Catalyst: How to Change Anyone’s Mind. Nueva York: Simon & Schuster.
  • BRAVO ARAUJO, A.; SERRANO-PUCHE, J. y NOVOA JASO, M. F. (2021). «Uso del clickbait en los medios nativos digitales españoles: Un análisis de El Confidencial, El Español, eldiario.es y OK Diario». Dígitos: Revista de Comunicación Digital, 7, 185-210. https://doi.org/10.7203/rd.v1i7.184
  • CAREY, B. (2018). «Fake News: Wide reach but little impact, study suggests». The New York Times. Recuperado de https://nyti.ms/2T6p5yB.
  • CASERO-RIPOLLÉS, A. (2018). «Research on political information and social media: Key points and challenges for the future». El Profesional de la Información, 27 (5), 964-974. https://doi.org/10.3145/epi.2018.sep.01
  • DEL CASTILLO, C. (2020). «Así se mide la audiencia de los periódicos digitales en España: La diferencia entre lectores y paracaidistas». elDiario.es. Recuperado de https://bit.ly/3yFVTP4.
  • ESIC (2019). ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?: Marketing y Comunicación. Recuperado de https://www.esic.edu/rethink/marketing-y-comunicacion/que-es-el-clickbait-y-como-usarlo-de-forma-correcta [Fecha de consulta: 17/01/2021].
  • FLORES-VIVAR, J. M. (2019). «Inteligencia artificial y periodismo: Diluyendo el impacto de la desinformación y las noticias falsas a través de los bots». Doxa Comunicación, 29, 197-212. https://doi.org/10.31921/doxacom.n29a10
  • GARCÍA OROSA, B.; GALLUR SANTORUN, S. y LÓPEZ GARCÍA, X. (2017). «El uso del clickbait en cibermedios de los 28 países de la Unión Europea». Revista Latina de Comunicación Social, 72, 1261-1277. https://doi.org/10.4185/RLCS-2017-1218
  • GARCÍA SERRANO, J.; ROMERO-RODRÍGUEZ, L. M. y HERNANDO GÓMEZ, A. (2019). «Análisis del clickbaiting en los titulares de la prensa española contemporánea. Estudio de caso: Diario El País en Facebook». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 25 (1), 197-212. http://dx.doi.org/10.5209/ESMP.63724
  • HAZARD-OWEN, L. (2018). «Here’s a first attempt to quantify the extent of Europe’s fake news problem». Nieman Journalism Lab. Recuperado de https://bit.ly/3hHALSO.
  • INDURTHI, V.; SYED, B.; GUPTA, M. y VARMA, V. (2020). «Predicting Clickbait Strength in Online social media». En: Proceedings of the 28th International Conference on Computational Linguistics. Barcelona: International Committee on Computational Linguistics, 4835-4846. https://doi.org/10.18653/v1/2020.coling-main.425
  • KUMAR, S. y SHAH, N. (2018). «False Information on Web and Social Media: A Survey». Arxiv, 1 (1) (23 de abril). https://doi.org/10.48550/arXiv.1804.08559
  • LANIER, J. (2018). Diez razones para borrar tus redes sociales de inmediato. Barcelona: Penguin Random House.
  • LI, Q. (2019). Clickbait and emotional language in fake news. Department of Computer Science. The University of Texas at Austin. EE. UU. Recuperado de https://bit.ly/2T4msNQ.
  • LOEWENSTEIN, G. (1994). «The psychology of curiosity: A review and reinterpretation». Psychological Bulletin, 116 (1), 75-98. https://doi.org/10.1037/0033-2909.116.1.75
  • MARGOLIN, D. B.; HANNAK, A. y WEBER, I. (2017). «Political fact-checking on Twitter: When do corrections have an effect?». Political Communication, 35 (2), 1-24. https://doi.org/10.1080/10584609.2017.1334018
  • MOLYNEUX, L. y CODDINGTON, M. (2019). «Aggregation, Clickbait and Their Effect on Perceptions of Journalistic Credibility and Quality». Journalism Practice, 14 (4), 429-446. https://doi.org/10.1080/17512786.2019.1628658
  • MUNGER, K.; LUCA, M.; NAGLER, J. y TUCKER, J. (2020). «The (Null) Effects of Clickbait Headlines on Polarization, Trust, and Learning Get access Arrow». Public Opinion Quarterly, 84 (1), 49-73. https://doi.org/10.1093/poq/nfaa008
  • O’NEIL, C. (2017). Armas de destrucción matemática: Como el Big Data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia. Madrid: Capitán Swing Libros.
  • ONU (2020). Noticias falsas y desinformación, otra pandemia del coronavirus. Recuperado de https://bit.ly/3uZsKLR.
  • PALAU-SAMPIO, D. (2016). «Metamorfosis de la prensa de referencia en el contexto digital: Clickbait y estrategias de tabloide en Elpais.com». Communication & Society, 29 (2), 63-80.
  • REUTERS INSTITUTE (2020). Reuters Institute Digital News Report 2020. Recuperado de https://bit.ly/2SVv8pu.
  • ROMERO-RODRÍGUEZ, L.; DE-CASAS-MORENO, P. y TORRES-TOUKOUMIDIS, G. (2016). «Dimensiones e indicadores de la calidad informativa en los medios digitales». Comunicar, 49, 91-100. https://doi.org/10.3916/C49-2016-09
  • TEROL-BOLINCHES, R. y ALONSO-LÓPEZ, N. (2020). «La prensa española en la Era de la Posverdad: El compromiso de la verificación de datos para combatir las fake news». Revista Prisma Social, 31, 304-327.
  • UFARTE-RUIZ, M. J.; PERALTA-GARCÍA, L. y MURCIA-VERDÚ, F. J. (2018). «Fact-cheking: Un nuevo desafío del periodismo». El Profesional de la Información, 27 (4), 733-741. https://doi.org/10.3145/epi.2018.jul.02
  • «Un bulo de WhatsApp sobre raptores de niños acaba en el linchamiento de cinco personas en la India». El Periódico (2 de julio de 2018). Recuperado de https://bit.ly/2S98ryk [Fecha de consulta: 17/01/2021].
  • VOSOUGHI, S.; ROY, D. y ARAL, S. (2018) «The spread of true and false news online». Science, 359 (6380), 1146-1151.
  • WEBWISE (2019). «Explained: What is False Information (Fake News)?». Recuperado de https://bit.ly/3NzbOFk [Fecha de consulta: 17/01/2021].
Fuente de los datos: Dialnet