Las raíces medievales de la subjetividad contemporánea (un estudio muraltiano)

  1. Fernández Polanco, Valentín 1
  1. 1 Universidad Complutense de Madrid
    info

    Universidad Complutense de Madrid

    Madrid, España

    ROR 02p0gd045

Aldizkaria:
Comprendre: revista catalana de filosofia

ISSN: 1139-9759

Argitalpen urtea: 2022

Zenbakien izenburua: Monogràfic "Fonaments metafísics del subjecte"

Alea: 24

Zenbakia: 1

Orrialdeak: 7-26

Mota: Artikulua

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Beste argitalpen batzuk: Comprendre: revista catalana de filosofia

Laburpena

A mitjan del segle XIX va tenir lloc en el pensament europeu el que podríem anomenar el gir materialista. Si fins aleshores la història de la filosofia s'havia desenvolupat sota el predomini d'una actitud formalista, a partir d'aleshores s'endinsarà en la direcció del materialisme metafísic més estricte. Seguint les investigacions d'André de Muralt, aquest article rastreja la vinculació d'aquest gir materialista amb la revolució doctrinal operada a l'escolàstica tardana amb l'obra de Duns Escoto.

Erreferentzia bibliografikoak

  • ARISTÓTELES, Física. Madrid: Gredos, 1995.
  • ARISTOTE, Les métaphysiques, Traduction analytique d’André de Muralt. París: Les Belles Lettres, 2020.
  • V. FERNÁNDEZ POLANCO, “La elaboración de la noción de «estado de naturaleza pura» en el Tractatus de gratia de Francisco Suárez. La perspectiva de André de Muralt”. Logos. Anales del Seminario de Metafísica, nº 53, 2020, pp. 209-224.
  • F. LEÓN FLORIDO y V. FERNÁNDEZ POLANCO, Diccionario de conceptos de la filosofía medieval. Madrid: Escolar y Mayo, 2017.
  • H. DE LUBAC, Surnaturel. Études historiques. París: Aubier, 1946.
  • A. MURALT, «De la participation dans le Sophiste de Platon». Studia philosophica, 1957, pp. 101-120.
  • A. MURALT, «La causalité aristotélicienne et la structure de pensée scotiste». Dialectica, nº 47, 1993, nº 2-3, pp. 123-124.
  • A. MURALT, «La doctrine médiévale des distinctions et l’intelligibilité de la philosophie moderne, I - II». Revue de Théologie et de Philosophie, vol. 112, nº 2 - 3, 1980, pp. 113-132 y 217- 240.
  • A. MURALT, «La métaphysique occamienne de l’idée. La critique terministe d’une question disputée». En O. HÖFFE y R. IMBACH (eds.), Paradigmes de théologie philosophique, Friburgo: Editions Universitaires Fribourg Suisse, 1983.
  • A. MURALT, «La pensée médiévale et les problématiques contemporaines». Encyclopédie philosophique universelle, vol. IV, 2ª parte, 2ª sección, París: P.U.F., 1998,
  • A. MURALT, «Providence et liberté». Revue de Théologie et de Philosophie, vol. 25, nº 2, 1975, pp. 129-168.
  • A. MURALT, Die Einheit der heutigen Philosophie. Einsiedeln: Johannes Verlag, 1966.
  • A. MURALT, L’idée de la phénoménologie. L’exemplarisme husserlien. París: PUF, 1958,
  • A. MURALT, L’unité de la philosophie politique. De Scot, Occam et Suárez au libéralisme contemporain. París: Vrin, 2002.
  • A. MURALT, L'enjeu de la philosophie médiévale. Études thomistes, scotistes, occamiennes et grégoriennes. Leiden: Brill, 1991 (2ª ed. 1993).
  • A. MURALT, Métaphysiques médiévales. Études en l’honneur d’André de Muralt. Cahiers de la Revue de Théologie et de Philosophie, nº 20, 1999, pp. 113-148.
  • A. MURALT, Néoplatonisme et aristotélisme dans la métaphysique médiévale. Analogie, causalité, participation. París: Vrin, 1995.
  • F. NIETZSCHE en Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida (II Intempestiva). Madrid: Biblioteca Nueva, 1999.
  • SAN AGUSTÍN, Confesiones. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1997.
  • SANTO TOMÁS DE AQUINO, Suma de teología. Parte I, Madrid: BAC, 1988.
Datuen iturria: Dialnet