Efectivitat dels Inhibidors de l'Eix Renina-Angiotensina en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial a CATalunya. Estudi de cohorts IERACAT.

  1. Morros Pedrós, Rosa
Dirigida por:
  1. Josep Torrent-Farnell Director/a
  2. Xavier Badia Llach Codirector/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 30 de octubre de 2017

Tribunal:
  1. Fernando De Andrés Rodriguez Trelles Presidente
  2. Dolors Capellà Hereu Secretario/a
  3. Inmaculada Fuentes Camps Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 518576 DIALNET lock_openDDD editor

Resumen

Objectius: Avaluar la morbiditat i la mortalitat dels pacients diabètics hipertensos tractats amb un inhibidor de l'enzim convertidor d'angiotensina (IECA) i / o un antagonista del receptor d'angiotensina II (ARAII) a Catalunya. Mètodes: Estudi de cohorts amb seguiment de fins a 5 anys en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i hipertensió arterial (HTA) que van iniciar el tractament amb un IECA o un ARAII entre 2.006 i 2.007, excloent els pacients amb antecedents de malalties cardiovasculars i renals. Les dades provenien de la base de dades SIDIAP i els informes d’alta hospitalària i les variables recollides foren: dades demogràfiques, factors de risc cardiovascular, característiques de la DM2 i HTA, tractament farmacològic, esdeveniments cardiovasculars i renals durant el seguiment i mortalitat. Resultats: Es van incloure 8.371 pacients (5.081 amb IECA, 2.457 amb ARAII i 833 amb tots dos). La meitat eren homes, amb una mitjana (DE) de 66,6 (11) anys i 32% fumadors. La durada de la DM2 va ser de 4 (4,8) anys, 56% amb HbA1c <7% i 51% amb IMC > 30 kg/m2. La durada de l’HTA va ser de 3,5 (4,7) anys i només el 25% presentaven TA controlada. En l'anàlisi, segons la inclusió, ajustat per edat, sexe i característiques basals de les malalties, destaca un augment del risc amb ARAII respecte als IECA (HR, IC del 95%) d'AIT (1,67, 1,17 a 2,38) i diàlisi (3, 1,09 a 8,36), però sense diferencies quan es mirava la suma de la morbimortalitat cardiovascular o renal. Els resultats van ser superiors en la suma d’esdeveniments cardiovasculars (1,38, 1,18 a 1,60), en els renals (1,71, 1,42 a 2,05) i en mortalitat global (1,31, 1,07 a 1,60). Conclusions: Les cohorts eren diferents en les característiques basals. El major risc de complicacions i mortalitat que s’observa amb els ARAII en el model cru, desapareix al ajustar-se per les diferencies basals entre les cohorts de IECA i ARAII. La cohort de pacients tractats amb teràpia dual presenta un major risc cardiovascular i renal basal que li confereix una major incidència d’esdeveniments i mortalitat, tot i el tractament.