Emili Pujol (1886-1980), pedagog i intèrpret de la guitarra, en el context de l'estètica guitarrística de mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX a Catalunya

Laburpena

La present tesi analitza l'estètica de la guitarra entre els segles XIX i XX a partir d'una figura de referència de l'època, el guitarrista català Emili Pujol Vilarrubí. Es reconstrueix, així, el periple vital del músic, contextualitzant els fets transcendents que propiciaren la seva evolució musical i ideològica. A la vegada, s'aprofundeix en el contingut dels apunts inèdits del guitarrista, els quals tracen les línicies principals del seu pensament estètic. El conjunt d'aquests apunts estava dirigit a la redacció del cinquè i últim volum del mètode de Pujol, la Escuela razonada de la guitarra. És per aquest motiu que, a part de l'anàlisi dels textos, s'ha realitzat una reconstrucció del que podria haver estat el mencionat llibre inèdit.