La música del dia de sant esteveles epístoles farcides

Resumen

Les epístoles farcides són les lectures de la missa en dies concrets a les que s’hi afegeixen trops. Aquestes addicions de text i música es poden trobar tant al començament de l’epístola, com al seu interior o al final, combinant de manera diferent amb el text original. Les epístoles farcides les trobem en festes particulars del calendari litúrgic, especialment per a Nadal, Sant Esteve, Sant Joan Evangelista i els Sants Innocents. També n’hi ha per a la Dedicació de l’Església, Sant Tomàs de Canterbury, etc. Els trops o farses, en les epístoles, poden estar escrits en llatí i en llengua vernacla. En aquest darrer cas, el text vernacle és una traducció més o menys lliure o una paràfrasi del text litúrgic en llatí. Les llengües vernacles emprades són: català, occità, francès i picard i esdevenen les mostres més antigues de l’ús de la llengua vernacla a la litúrgia i, per aquest motiu, han estat estudiades per filòlegs especialistes de les diverses llengües. Les epístoles farcides amb text llatí, el qual les complementa i amplia, han passat més desapercebudes, així com també les seves entonacions musicals. Les epístoles farcides del dia de Sant Esteve es van cantar des del segle XII fins al segle XIX, per tant, han sobreviscut a moltes vicissituds i canvis, però els estudis musicals en són pocs i encara menys, els que proporcionen una perspectiva general des de totes les fonts conegudes. Es coneixen estudis previs per a cada llengua, però no hi ha cap treball que permeti tenir una visió global de tot el conjunt i pocs estudis presten atenció a la seva música. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu omplir aquest buit recopilant material, a vegades sobre epístoles gens o mai estudiades o sobre aquelles més conegudes: una base on totes les fonts tinguin el seu espai i on qualsevol persona pugui trobar informació per a futures investigacions, essent les epístoles farcides un camp en la musicologia encara amb molt per a explorar.