La representació de la dona en l'obra d'Hermen Anglada-Camarasa

Abstract

Hermenegild Anglada-Camarasa (1871-1959) va ser un artista català amb una trajectòria professional remarcable que es va estendre al llarg de la primera meitat del segle XX, en l’àmbit nacional però fonamentalment en l’internacional. Des d’aleshores, però sobretot a partir de l’últim quart del segle XX, s’ha generat discussió a l’entorn de la seva vida i obra, encara que des d’un punt de vista majoritàriament històric i biogràfic, i fora de tot context acadèmic. Les seves representacions de dones, que conformen un dels motius més rellevants de la seva obra plàstica, prenen diferents formes, característiques i noms, però totes esdevenen el reflex d’unes ideologies i creences pròpies de les societats contemporànies a ell: les cortesanes parisenques, les gitanes, les folklòriques espanyoles, ja siguin andaluses o madrilenyes, les dames aristòcrates o les mallorquines. A través d’una metodologia interdisciplinària que integra les teories feminista, marxista i postcolonial, s’observa que aquestes representacions de dones d’Anglada-Camarasa esdevenen el reflex d’una societat viscuda per l’artista i que emfasitza les diferències i els conflictes entre gèneres, classes socials i grups ètnics. Aquestes figures angladianes pretenen potenciar els estereotips, allunyats de la realitat en diferents graus, que Occident ha abocat sobre aquests models iconogràfics femenins. L’objectiu del projecte de recerca, doncs, és, a partir de les disciplines de la Història de l’art i l’Estètica i la Teoria de l’art, localitzar i deconstruir els tòpics d’origen romàntic i divuitesc que afecten diferents models o prototipus de dona emprats per Anglada i que eliminen la frontera entre imatge i realitat.