La influencia de la obra de Donald, W Winnicott en las bases conceptuales del psicoanálisis relacional actual. Una contribución a la aplicación psicoterapéutica y una propuesta para la docencia

  1. Sáinz Bermejo, Francesc
Dirigida por:
  1. Víctor Cabré Director/a

Universidad de defensa: Universitat Ramon Llull

Fecha de defensa: 05 de febrero de 2016

Tribunal:
  1. Alejandro Ávila Espada Presidente
  2. Carles Pérez Testor Secretario/a
  3. Ramón A. Mon Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 413437 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

L’estudi en profunditat de la obra de Winnicott ens ha permès entendre millor el moment actual pel que passa la psicoanàlisi. Aquesta comprensió ens permet entreveure cap on s’encamina no només aquesta disciplina sinó un bon nombre de ciències afins. No en va, Winnicott, és un dels psicoanalistes més citats actualment per psicoanalistes i pels que no ho són. Winnicott escrivia les seves idees sense seguir una metodologia específica. La seva pretensió no era la de crear una escola psicoanalítica sinó expressar amb llibertat allò que anava observant en la clínica i que a la vegada li servia per treballar amb els pacients. Els seus conceptes són fruit d’aquesta interacció clínica i teòrica. Hem començat tractant l’important tema dels factors que intervenen en la construcció de la identitat i de la personalitat, per tant de la salut i la psicopatologia, advertint dels perills dels reduccionismes. Acceptem que cap disciplina, perspectiva o escola de pensament pot abraçar la complexitat de l’estudi dels fenòmens humans. Afirmem que les aportacions dels autors representen en tot moment una forma d’entendre aquests fenòmens i un intent d’aproximar-nos a una part de la comprensió que podem tenir d’ells; la necessitat d’estar en contacte amb altres disciplines i maneres de pensament és absolutament imprescindible, serveix de contrast i regulació dels dogmatismes cap als que acostumem tenir tendència. Hem treballat alguns temes que tenen a veure per una banda amb esdeveniments de la societat i per una altra amb els avenços neurocientífics com a exemple de que les disciplines treballin en un sistema obert de mútua influència. Hem procedit a la lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i ens hem recolzat en aquells autors estudiosos de la mateixa per anar extraient aquelles idees, conceptes i aplicacions clíniques que hem considerat més rellevants per al nostre treball com a psicoterapeutes. Hem considerat a Winnicott com un iniciador d’un procés de transformació de la psicoanàlisi i de les seves aplicacions que eren predominants en la seva època, reconeixent al mateix temps la importància d’altres autors anteriors com Ferenczi i altres contemporanis de Winnicott com Balint, Fairbairn y Bowlby entre d’altres. Partint de Winnicott ens hem apropat a la Psicoanàlisi Relacional i Intersubjectiva actual i hem intentat establir nexes teòrics i d’aplicació clínica, portant a terme una elaboració de les principals aportacions que es desprenen de la obra d’aquest autor i de la seva relació amb les principals aportacions que constitueixen el panorama actual de la perspectiva relacional i intersubjectiva. Constatem que aquesta perspectiva no correspon a un únic autor sinó a diverses formes de pensament que convergeixen en alguns punts comuns que constitueixen aquesta nova identitat dintre de la psicoanàlisi contemporània. La lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i de les principals aportacions de la perspectiva relacional i intersubjectiva ens ha permès elaborar una sèrie de punts fonamentals sobre la teoria i la pràctica clínica obrint camí per a posteriors discussions. Amb tot això hem portat a terme una proposta sobre alguns punts a tenir en compte en la docència dels psicoterapeutes en procés de formació.