La enseñanza universitaria de la Ética y Deontología periodísticas y los desafíos morales de los informadores. Encuentros y desencuentros entre la academia y la profesión en la transición al Espacio Europeo de Educación Superior

Laburpena

En aquest treball, es descriu l'estat de l'ensenyament de l'assignatura d'Ètica i Deontologia periodístiques, s'explica la percepció dels periodistes sobre diverses qüestions ètiques i es comparen les respostes de professors i informadors sobre alguns aspectes concrets el 2012 a Espanya. Com en aquest moment la universitat espanyola es trobava en plena transició a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'analitza també una mostra de programes impartits en llicenciatura i grau per un mateix professor, a fi de determinar si s'estava produint o no una millora en la qualitat de l'ensenyament. Tot això s'acompanya, a més, d’una perspectiva històrica que permet conèixer millor l'evolució de l'ensenyament de la matèria i dels dilemes morals, l'ètica, la deontologia i l’autoregulació dels professionals. Aquesta informació s'ha obtingut a partir de dues enquestes en línia, una a docents i una altra a periodistes, així com d'una anàlisi de contingut i bibliogràfica, respectivament. En la part acadèmica, el lector podrà conèixer qui impartia aquesta matèria en la carrera de Periodisme a les facultats de Comunicació espanyoles, què ensenyaven i com ho feien durant el curs 2011-2012. I esbrinarà, per exemple, que els professors es plantegen fites educatives molt pràctiques i ambicioses, però que després no són coherents amb els sistemes d'avaluació emprats, més propis de classes magistrals i teòriques. També podrà comprovar que la implantació del sistema de Bolonya encara no es trobava plenament assentada, amb més canvis superficials que significatius. En el bloc dedicat a la professió, s'aprecia amb claredat que els periodistes es troben tan preocupats per la falta de llibertat i autonomia dins de la seva pròpia empresa que són incapaços de pensar en les repercussions del seu treball de cara a la ciutadania i la consegüent pèrdua d'identitat i sentit del seu treball. El capítol històric ajuda a comprendre com les dictadures, sobretot la franquista, van impedir un desenvolupament adequat de la llibertat i, per tant, de la responsabilitat. Això s'aprecia tant en la docència, on es va confondre i se segueix confonent la moral amb l'ètica, l'ètica amb la deontologia i la deontologia amb l'autoregulació; però també en la professió, on els periodistes es mostren incapaços de buscar solucions conjuntes per por de perdre la seva fràgil llibertat. La tesi constitueix una invitació al coneixement mutu, de tal manera que acadèmics i professionals puguin comprendre's i alçar ponts de col·laboració que beneficiïn ambdues parts i, indirectament, tota la societat.