Las migraciones inesperadasMarruecos y Turquía entre diversidad y seguridad

Resumen

Aquesta tesi es centra en l’estudi de l’evolució del caràcter securitari de les polítiques d’estrangeria del Marroc i de Turquia en la seva relació amb el desenvolupament dels processos d’externalització de les polítiques europees de migració en un context euromediterrani marcat per la “Primavera Àrab”. El Marroc i Turquia desenvolupen un paper important en la gestió dels fluxos migratoris cap a la Unió Europea. A partir dels anys setanta es va iniciar la nova era de les polítiques migratòries europees que posava fi a l’”acollida” de mà d’obra que havia existit fins llavors. Aquestes noves polítiques s’han caracteritzat per la securització de la migració i més endavant per l’externalització de les fronteres. Aquest procés va fer que el control fronterer de la UE es subcontractés a països no membres de la Unió; a més, l’extensió del seu espai d’intervenció, incloent-hi zones en què les seves forces de seguretat podien intervenir, va produir una extra-territorialització de la sobirania i del control de la UE. El Marroc i Turquia són dos països diferents i llunyans que comparteixen proximitat i un estatus “privilegiat” pel que fa a les seves relacions amb la Unió Europea. Comparteixen també una llarga història d’emigració, trànsit i immigració. Actualment països d’immigració, es troben davant del repte de gestionar la seva antiga i nova diversitat, resultat de la “nova immigració”. Aquesta tesi aporta una reflexió conjunta sobre l’evolució del procés de construcció de la identitat nacional unificadora de tots dos països. S’ha pretès demostrar que la construcció de la identitat segons el model nacional homogeni inflexible xoca amb la resistència d’una part significativa de la ciutadania en favor del reconeixement del dret a ser diferent. En aquest sentit, si la construcció de la identitat en tots dos països s’orientés cap a una gestió de la diversitat de forma oberta i global, es podria garantir una igualtat de drets per a tothom responent a models coherents amb l’evolució de la realitat social de cada país.