Procesos de securitización en Israelel camino hacia la segunda intifada examinado desde la sociología del poder

  1. Navarro Muñoz, Fernando
Dirigida por:
  1. Ferran Izquierdo Brichs Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 01 de octubre de 2015

Tribunal:
  1. Rafael Grasa Presidente/a
  2. Ignacio Álvarez-Ossorio Alvariño Secretario
  3. Alejandro Pozo Martín Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 392935 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La teoria de la securitització és un intent de superar els debats sobre l'ambigua naturalesa del concepte de seguretat. Planteja que la seguretat és una pràctica auto-referencial que cobra sentit quan una amenaça és designada com a tal, amb independència del seu caràcter objectiu o subjectiu. En paraules de l'anomenada Escola de Copenhaguen d'Estudis de Seguretat, la seguretat és el que en lingüística és conegut com un acte de parla, és a dir una acció que transforma per sí mateixa la relació entre els actors que intervenen en la comunicació. Així, quan la securitització té èxit, qui la invoca sostreu la qüestió fora dels límits polítics convencionals, traslladant-la al terreny de l’excepcional. La teoria de la securitització posa la seva atenció, per tant, en l'entorn domèstic on es formulen les polítiques de seguretat. Aquest concepte ha estat discutit i complementat per diversos autors que, sense negar el caràcter discursiu de la seguretat, han detectat les mancances de la teoria. Concretament, el seu caràcter estret i la necessitat d'ampliar-la. La securitització és en realitat un procés social dilatat en el temps on intervé l'audiència i el poder dels actors que la porten a terme. Prenent nota d'aquestes mancances, aquesta tesi demostra que incorporar l'anàlisi del poder social facilita la comprensió dels processos de securitització. Diversos autors apunten la possibilitat de que la seguretat sigui un concepte dúctil en mans d'interessos espuris i, de fet, en els últims anys assistim a l’abús de provisions de seguretat per part dels governs. És raonable pensar que això es degui al fet de que la securitització té un impacte en l’equilibri de poder domèstic. Nosaltres hem articulat aquesta proposta per mitjà de la sociologia del poder, detectant qui són els actors que prenen part en el disseny de les polítiques exterior i de seguretat, les aliances i enfrontaments entre ells, i quins són els seus interessos. La securitització es revela d'aquesta manera com una possible tàctica en les relacions entre grups de poder. Aquest treball proposa, a més, un model d'anàlisi dels processos de securitització que sintetitza tant la proposta de l'Escola de Copenhaguen com la literatura crítica. Hem escollit com a cas d'estudi els processos de securitització que condueixen al període de violència entre israelians i palestins conegut com a Segona Intifada. Posem la nostra atenció en el sistema domèstic israelià, ja que l'aclaparadora diferència de poder respecte als palestins fa que la securitització de les relacions entre els dos depengui principalment del costat israelià. La nostra tesi demostra com les polítiques de seguretat que formulen els diferents grups de poder israelians són respostes adaptatives a les transformacions econòmiques, socials i geoestratègiques que Israel experimenta des de la dècada de 1970. Observem com la securitització té un doble fil, manifesta els seus efectes no únicament sobre l'amenaça designada, sinó especialment dintre del sistema en el què es formula. La securitització de les relacions amb els palestins, en aquest sentit, exerceix un paper decisiu en la crisi de l'hegemonia de les elits israelianes d'origen europeu que havien protagonitzat el procés d'independència dècades enrere.