La il·lusió de llibertat al cinema mainstream

Resumen

La pràctica del guió de la narració audiovisual mainstream està inserit en un entorn industrial i cultural que institucionalitza els fonaments bàsics de la seva forma i que reprodueix un mateix model de narració a través de les pantalles que ens envolten. Aquest entorn industrial i cultural ha normalitzat des de la dècada dels 80 una representació de la decisió mainstream que és clau d’èxit i que es presenta recurrentment com a clarivident, autònoma i autèntica. Per un cantó, la liberalització dels treballadors dels estudis a partir dels 80 fa necessària la circulació de models que uniformitzen la forma narrativa perquè un guió aconsegueixi el vistiplau dels estudis o perquè qualsevol individu relacionat amb la pel·lícula ha forçat que aparegui. Així, la imatge de la decisió mainstream es presenta com a element recurrent en les narracions que ens envolten amb una imatge uniforme. Per l’altre cantó, aquesta imatge de la decisió és consistent amb un discurs de llibertat que s’ha naturalitzat com a normal en la institució social. És la idealització de la subjectivitat com a essència individual, la seva protecció com a únic objectiu de la llibertat i la creença extensa que es pot arribar arreu només amb aquesta llibertat. La llibertat interior circula d’aquesta manera a través de la comunicació quotidiana amb lemes com no hi ha límits si un no vol i condiciona les institucions socials tot responsabilitzant únicament l’individu. En aquest context, la recurrència de la narració i la decisió mainstream és un factor important de normalització d’una determinada imatge de la llibertat que, per molts punts foscos que presenta, es fa cada dia més i més popular i present arreu.