Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. El cas de Comissions Obreres (1964-1975)

Resumen

La següent tesi té com a objectiu analitzar la relació entre Comissions Obreres (CCOO) i les treballadores de l’àrea de Barcelona durant la dictadura franquista. Per fer-ho s’ha estudiat com van participar-hi les dones, l’evolució de la conflictivitat laboral femenina i la seva vinculació amb el moviment sindical antifranquista, així com les relacions de gènere a CCOO. Aquest darrer punt implica estudiar quina percepció tenien els dirigents i militants de les dones treballadores, com consideraven que s’havien d’organitzar i la importància que atorgaven a les seves reivindicacions. A més, s’estudia com les dones van percebre la discriminació que experimentaven en el moviment i el seu qüestionament dels rols de gènere i del discurs de la pròpia organització al respecte. La relació de CCOO amb les treballadores va estar molt condicionada per la definició masculina del moviment obrer, fonamentada en la idea que era un moviment propi d’homes treballadors industrials i que, per tant, havia de defensar les seves reivindicacions. Aquest plantejament va afavorir que en el període entre 1964 i 1969 hi hagués una escassa presència de dones treballadores manuals a CCOO i que moltes de les dones que hi van participar no fossin considerades militants. A més, al llarg de tot el franquisme les reivindicacions de les treballadores van considerar-se secundàries. Tanmateix, la masculinització del moviment obrer es va haver de matisar pel context polític. La voluntat d’augmentar la capacitat de mobilització de CCOO, perquè fos un bon instrument per erosionar el règim franquista, va fomentar que es volgués atreure les dones treballadores al moviment sindical. A partir de 1969 va augmentar la presència de dones en l’organització, i la majoria van ser considerades militants. Aquestes dones van encoratjar el plantejament de reivindicacions als seus llocs de treball, i sovint protagonitzaren conflictes laborals. Van qüestionar els rols de gènere del moment, tant pel mateix fet de militar en una organització obrera i il·legal, com per les implicacions personals que tenia. Tanmateix, van assumir que el principal objectiu del moviment obrer era la lluita antifranquista i la millora de la situació dels treballadors (entesos com a col·lectiu masculí) fins que es va desenvolupar el moviment feminista, durant la Transició. A partir d’aquells moments, algunes militants nascudes cap a 1950 i incorporades a CCOO durant els anys setanta, van començar a posar en entredit la definició de treball, de classe obrera i de quines eren les seves reivindicacions.