Empresa, treball i innovació tecnològica durant el franquismeEl districte industrial de Manresa

Résumé

El conjunt d'articles que es presenten en aquesta tesi són el resultat d’un llarg període d'investigació científica sobre la Història de l'Empresa industrial i de la innovació tecnològica, centrada en la ciutat de Manresa. Les aportacions principals de la tesi giren al voltant de la història de l’empresa, considerada com l’agent econòmic en el que es prenen les decisions, la innovació tecnológica i té com a marc conceptual el districte industrial. La tesi està composta per 6 publicacions, 4 d’elles a la part fonamental i 2 a l’annex. En primer lloc, s’interessa pel funcionament d’una economia local, partint de la base de què Manresa i el seu hinterland han funcionat com un districte industrial en el sentit ampli del terme, que inclouria els districtes amb diversos sectors que funcionen alhora (el tèxtil i alguns dels seus subsectors especialitzats, al costat d’una metal·lúrgia originada com a indústria complementària del tèxtil i que acaba especialitzada en auxiliar de l’automòbil) i amb algunes empreses que funcionen com a hub. Pel que fa al funcionament i l’evolució de l’empresa, en els tres primers treballs s’analitzen els mecanismes empresarials de presa de decisió en relació a la projecció internacional, la gestió de la innovació o les opcions tecnològiques, organitzatives i de producte. Respecte al paper de la tecnologia, s’analitza els mecanismes de transmissió, la seva aplicació real en l’empresa i les opcions tecnològiques que prenen les empreses en diferents entorns econòmics caracteritzats per un baix grau d’obertura econòmica que els comporta grans dificultats en l’adquisició de tecnologia i, a canvi, unes bones oportunitats de negoci en un país aïllat que ha hagut de prescindir forçosament de les importacions. En els tres darrers treballs que formen la tesi s’analitzen aspectes que ajuden a entendre l’economia local durant el franquisme. El primer se centra en el canvi organitzatiu i tecnològic en la indústria catalana situada en les colònies industrials, especialment en les de la conca del Llobregat, que havien conformat un potent districte industrial cotoner amb Manresa com a centre logístic. En el segon s’estudia el paper de les institucions transversals en un districte industrial, per a la qual cosa s’analitza l’actuació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, l’única corporació important i representativa de l’empresariat local. Finalment, en l’últim treball s’analitza el problema de la manca d’habitatge i les diferents solucions que s’hi va aplicar durant el franquisme. La penúria del parc d’habitatge local en un ciutat en creixement és un dels indicadors més clars del nivell de vida de la població. Per últim, la tesi explora la influència del context històric en l’evolució del districte i de les seves empreses. Les diferents etapes del franquisme creen un entorn canviant caracteritzat en la primera etapa per una política econòmica intervencionista, d’aïllament internacional, de limitacions a la lliure competència i de restriccions en l’abastament de primeres matèries, maquinària, combustibles o aliments; mentre que més endavant, després del canvi polític que es va produir a partir dels anys cinquanta, hi hagué un progressiu procés d’obertura que portà Espanya a un creixement sense precedents, en el centre del qual tindran precisament importància les opcions tecnològiques, organitzatives i estratègiques de les empreses que s’estudien en aquesta tesi.