Factors sociodemogràfics de la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona

Resumen

Levolució de la població de nacionalitat estrangera i la seva distribució territorial en el municipi de Barcelona són els objectes destudi daquesta Tesi Doctoral. Es parteix de la hipòtesis de que les característiques sociodemogràfiques de la població de nacionalitat estrangera i del conjunt de la població són les que expliquen, en el marc de la jerarquia socioeconòmica dels barris barcelonins, el procés dassentament territorial dels residents estrangers. Des de lany 1991, amb vint-i-quatre mil residents estrangers, poc menys de l1,5% dels barcelonins, fins les dades més recents que es corresponen a inicis de 2006, quant se superen els dos-cents seixanta mil estrangers empadronats, i sassoleix el 15,9% del total de residents, sanalitza levolució i la composició de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona, així com la seva distribució territorial en els barris i seccions censals del municipi, desagregant les dades per les principals nacionalitats. Duna situació a inicis i mitjans dels noranta caracteritzada per la polarització espacial, es dóna pas a una dispersió de la immigració a tots els barris de la ciutat. La inicial concentració en el centre històric (Ciutat Vella) dinicis dels noranta es manté en tot el període considerat, emergint nous espais dassentament relacionats amb la major dispersió de llatinoamericans i el canvi de les pautes residencials daltres nacionalitats per un major temps destada en el municipi. Daquesta manera, barris del nord-est de la ciutat, on a inicis dels noranta la immigració internacional era inexistent, apareixen avui en dia entre els barris amb major proporció de residents estrangers, barris que creixeren a raó dantics processos migratoris en les dècades dels seixanta i setanta. En canvi, els barris que acullen població més benestant, i que a inicis dels noranta es mostraven com els barris amb major proporció de residents estrangers, majoritàriament de lEuropa comunitària (Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts), perden progressivament protagonisme, tant pel menor creixement de les nacionalitats anteriorment presents, com per la dificultat dentrada de nous col·lectius. El territori torna a reproduir funcions ja conegudes, Ciutat Vella com a punt darribada i dinserció inicial a la ciutat, i els barris del nord-est com barris de progressiu assentament, on la jerarquia socioeconòmica del municipi explica les pautes dinserció per sobre de la nacionalitat. A més a més, shan calculat els principals indicadors estadístics que ens resumeixen aquestes pautes, trobant una àmplia diversitat de situacions: nacionalitats amb alta segregació i concentració residencial; nacionalitats amb una concentració i segregació mitjanes, i nacionalitats amb baixa segregació residencial, on la etapa del projecte migratori conjuntament amb les característiques sociodemogràfiques ens expliquen la major part dels processos dinserció. Únicament en les nacionalitats més concentrades shan dapuntar altres variables explicatives, lluny de les seves característiques sociodemogràfiques. Factors interns de cohesió o externs de discriminació expliquen les majors concentracions territorials. En canvi, la situació trobada per el conjunt de residents estrangers, caracteritzada per una baixa segregació residencial, amaga una forta precarietat visible en les característiques de lhabitatge i en la seva sobreocupació. De manera similar a altres ciutats del sud dEuropa, la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera no ens informa del seu procés dinserció. Sapunta llavors lexistència duna segregació fragmentada, recolzada en el mercat de lhabitatge i no sempre visible en la distribució, alhora que existeixen al mateix temps diverses estratègies i pautes dinserció a la ciutat segons la nacionalitat. _______________________________________________________________ The main objective of this Doctoral Thesis is to study the trends in the population of foreign nationality and its territorial distribution in the city of Barcelona. The principal hypothesis is that sociodemographic characteristics of the population of foreign nationality and the whole population explain, within the context of the socioeconomic hierarchy of the city, the settlement pattern of foreign residents. We have analysed the trend and composition of this population in Barcelona and their territorial distribution in the city since 1991, when there were 24 thousand foreign residents (1,5%) in Barcelona, to the most recent data of 2006, when foreigners reach 260 thousand and comprised 15,9% of the city residents. For this aim we have used districts and census tracks. The first half of the nineties were characterised by spatial polarization. After fifteen years, foreigners have experienced a dispersion process through the entire city. The initial concentration in the historical centre (Ciutat Vella) has been maintained during this period. At the same time, new patterns of settlement have emerged related to the greater dispersion of Latin-Americans and the change of the residential profiles of other nationalities caused by a longer establishment in the city. Therefore, districts in the northeast of the city, where in the beginning of the nineties international immigration was non-existent, appear today as districts with one of the greater proportions of immigration. These districts had been constructed as a result of previous migratory processes during the sixties and seventies. Territorial patterns tend to get reproduced: Ciutat Vella like a first destination and initial insertion place to the city, and the districts of the northeast like districts of subsequent establishment, where the socioeconomic hierarchy of the municipality explains the guidelines of insertion more than nationality. However, the richer districts are no longer the ones with highest proportions of foreign residents (in its majority European), as they were in the first half of the nineties. This change is based on the smaller growth of the present nationalities, but also by the difficulty of entrance of the new migrant groups. We have also calculated the main statistical indicators that summarize territorial patterns, where we found a great variety: nationalities with a great residential segregation and concentration; nationalities with a median segregation and concentration, and nationalities with low residential segregation. In this typology, the stage of the migratory process and the sociodemographic characteristics explain most of the insertion processes. Only in the residential areas where foreign nationals are most concentrated, we can suggest another interpretation, namely that only internal factors of cohesion or external factors of discrimination can explain the territorial patterns. But for the most part of foreign residents, the low residential segregation hides a strong precarious situation, visible in housing characteristics. As for other Southern European cities, the spatial distribution of foreigners in the city doesnt inform us about their insertion process, as instead a fragmented segregation exists that is supported by the housing market. This fact cant be observed by segregation patterns. At the same time, various strategies and insertion patterns coexists in the city according to nationality.