Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929)

  1. Martín Pascual, José Manuel
Dirigida por:
  1. Joan Serrallonga Urquidi Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 13 de diciembre de 2007

Tribunal:
  1. Antoni Serra Ramoneda Presidente/a
  2. José Luis Martín Ramos Secretario/a
  3. Félix Juan Luengo Teixidor Vocal
  4. Francisco Bonamusa Gaspà Vocal
  5. Juan Sisinio Pérez Garzón Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 137598 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Aquesta tesi pretén aproximar-se a levolució de labastament daigua a Barcelona entre lExposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929. Lobjectiu plantejat és apropar-se al servei urbà daigua tot considerant-lo com un factor integrat en lintens i accelerat procés de creixement econòmic i de transformació política, social i urbana que experimenta la Barcelona del període. En aquest context laigua hi juga un paper protagonista en la producció econòmica i el sanejament públic de la ciutat, la higiene privada i la salut dels seus habitants. La recerca estableix relacions entre labastament daigua i lentramat dinteressos socials, polítics i econòmics presents a la ciutat, sapropa a les diferents possibilitats daccés a laigua dels diversos sectors socials i interpreta la lluita pel model de servei que finalment havia dimposar-se. Un model de monopoli privat en mans de la Societat General dAigües de Barcelona, resultat de la pugna entre aquesta empresa, els grups polítics presents a lAjuntament de Barcelona, els interessos daltres societats dabastament i els sectors econòmics i socials dominants a la ciutat. La tesi saproxima a la problemàtica de labastament daigua des duna perspectiva social i històrica integradora que no contempla únicament el cantó de loferta daigua, de la captació i transport de cabals, amb tota la complexa problemàtica que tot això comporta. Els elements relacionats amb la demanda social, amb els centres de distribució i ús final dels cabals i el context social, polític i econòmic, històric en definitiva, en que sinscriuen són laltre cantó imprescindible. Així, contribueix a conèixer més bé les condicions de vida de la població de Barcelona en el període estudiat en allò que es refereix a les possibilitats daccés a laigua i en les causes i repercussions de les crisis sanitàries que afectava el seu estat higiènic i de salut. Cal recordar de manera particular que la situació endèmica de tifus que patia la ciutat i que els brots epidèmics de còlera de 1884 i de tifus de 1914 tingueren en laigua el seu origen i la seva via privilegiada de transmissió i contagi. En un altre ordre de coses, la recerca aprofundeix en la interpretació de la a política de serveis públics de lajuntament de Barcelona, ofereix noves perspectives en lanàlisi dels objectius i les estratègies dels grups polítics de lèpoca presents a la ciutat, permet aproximar-se amb noves dades als mecanismes dinfluència de la burgesia barcelonina en la construcció de la ciutat i, finalment, fa possible endinsar-se en les relacions que sestableixen entre Barcelona i la seva àrea dinfluència metropolitana al voltant del paper de la ciutat com a centre datracció dels recursos hidrològics de lentorn proper i del conjunt del territori català. La combinació entre la intrahistòria de les empreses dabastament daigua, en especial de la SGAB, i levolució històrica de la ciutat facilita lanàlisi de la lluita pel model dabastament daigua, una lluita que ultrapassa el terreny estricte del servei i que té evidents implicacions polítiques, socials i econòmiques dins de làmbit de la ciutat, de Catalunya i de la política espanyola. Aquest model metodològic daproximació, anàlisi i interpretació del servei dabastament daigua podria ser aplicat a altres ciutats o a altres serveis públics. Les seves bases són, primer, la contextualització de la intrahistòria del servei daigua per que el discurs interpretatiu pugui ser compartit per altres especialistes i sigui vàlid per a lestudi daltres abastaments. El model es fonamenta també en els principis de transversalitat de la problemàtica de laigua a través dels períodes estrictament polítics i de complexitat en els plantejaments i en lestructura interpretativa a partir de disciplines de coneixement diverses. This thesis aspires to approximate to the evolution of water provision at Barcelona between the Universal Exposition in 1888 and the International one in 1929. The established objective is to approach to the urban service of water considering it as an integrate factor on the intense and accelerated process of economic growth and of politic, social and urban transformation that the Barcelona of this period experiments. In this context water plays a protagonist roll on economic production and on public surety of the city, the private hygiene and on its habitants health. The investigation establishes relations between water provision and social, politic and economic interests that were present on the city, it approximates to the different possibilities of access to water of different social sectors and interprets the fight for the service model that will finally gets on the way. A private monopoly model on Societat General dAigües de Barcelona hands. This is the resulted of the conflict between this enterprise and the politic groups of the Barcelonas council, the interests of other supply societies and the economic sectors dominants at the city. The thesis approximates to the water provision problematic from a social and historical perspective that integrates and not sees just the water offer side, of the exact transport, with all the problematic complexity that all this put up. The relation of elements with the social demand, with the distribution centres and the final exacts use and the social, politics and historic context were they inscribe are the other essential side. In this way it contributes to know better life conditions of the Barcelonas population on the studied period in those things that refer to the water access possibilities and the causes and repercussions of the health crisis that affected its hygienic and health state. We ought to remember the particular way that Barcelona suffered the endemic situation of typhus on 1914 and the epidemic cholera outbreak on 1884 it had in water its origin and its privileged way of transmission and contagion. In another things order, the investigation make a careful study of the politic interpretation of Barcelonas council public services, it offers new views in the objective analyse and in the politic groups strategies from that times presents on the city, it permits to approximate with new facts to the Barcelonas bourgeois influence and its influence metropolitan area around city paper as a attraction centre of the hydrological resources of the near environment and the total of the Catalan territory. The combination between the interhistory and the water provision enterprises, in special of the SGAB and the citys historical evolution facilitates the analysis of the model of water provision model, a fight that passes the services field and that has evidently politic, social and economic implications in the city, Catalonia and Spanish politics ambit. This methodological model of approximation, analyse and interpretation of the water provision service could be implicated to other cities or other public services. Its bases are, first, the interhistory contextualisation and the water service to make the interpretive discourse being shared between other specialists and being it valid to the study of other provisions. The model is created too on the transversally essential of water problematic trough politic periods and the complexity of the establishments on the interpretative structure from the different knowing disciplines.