El gir simètric en l'estudi de l'acció col·lectiva. Les mobilitzacions per la controvèrsia ecològica de Doñana

Resumen

Conceptualitzar i comprendre les formes d'acció col·lectiva és una de les preocupacions històriques del pensament social. Bona prova d'això és l'estens historial de disputes i polèmiques que recorre la llarga història del pensament social sobre aquests fenòmens socials, un fet que, d'altra banda, posa de manifest la dificultat que les ciències socials tenen, i han tingut, a l'hora de definir, explicar i acotar un fenomen tan efímer i liminal com aquest. En aquest context, proposo discutir les implicacions que un enfocament STS pot tenir per l'anàlisi de l'acció col·lectiva contemporània. La idea central que desenvolupa aquesta tesi sosté que el bagatge conceptual i metodològic que aporta la Teoria de l'Actor-Xarxa (ANT), i la seva plasmació en el que s'ha vingut a denominar el gir simètric en les ciències socials, esdevé un recurs fonamental per renovar i enriquir l'anàlisi de l'acció col·lectiva. Per a comprovar-ho recullo dues de les seves principals aportacions: la seva comprensió alternativa de l'acció social (per explicar l'acció social convé deixar de banda la preocupació exclusiva per les relacions socials i prendre en consideració als actants no humans així com els procediments tècnics en el que aquests estan involucrats. L'acció apareix així com un efecte emergent d'aquestes associacions heterogènies) i la seva original definició d'allò col·lectiu (allò col·lectiu és bàsicament un agregat d'humans i no humans, sense fronteres predefinides d'antuvi, només el producte relacional que crea el compromís precari i constant entre elements heterogenis). Ambdues aportacions, afirmo, permeten obrir una interessant discussió sobre l'agència i sobre la possibilitat d'articular una nova teoria de l'acció col·lectiva que, a diferència de les tradicions dominants, contempli i assumeixi la condició heterogènia i relacional de tot actor social, i per tant, assumeixi també que tota acció social és l'efecte emergent, el producte interactiu, dels esmentats col·lectius híbrids en acció. Per exemplificar la fertilitat d'aquest apropament, en centro en l'anàlisi del desastre ecològic ocorregut al Parc Nacional de Doñana (1998). L'anàlisi de l'actuació dels grups ecologistes en aquest vessament mostra que aquests enrolaren i mobilitzaren entitats humanes i no humanes per resignificar el contingut de l'activitat política i teixir una globalitat que resistís als intents de localització que operaven sobre el desastre. En aquest sentit, podem afirmar que la seva actuació va ser completament depenent d'articulacions entre entitats humanes i no humanes. Rius, dunes, ocells i excavadores, elements fins ara desconsiderats per les ciències socials, es convertiren en elements claus per l'articulació de la protesta, decisius en la redefinició del que succeí, imprescindibles en la reivindicació de determinades polítiques de futur per a la zona afectada.