La dimensió afectiva de l'aprenentatge de les ciènciesactituds i motivacions

Resumen

Aquest treball investiga la dimensió afectiva de l'aprenentatge de les ciències i es proposa conèixer quines són les actituds i les motivacions envers el seu aprenentatge. El document consta de tres parts diferenciades.A la primera part de la recerca s'estudien quines són les actituds d'un total de 1064 alumnes de Barcelona (distribuïts per cursos acadèmics des de Sisè de Primària fins a Quart d'ESO) envers diferents aspectes de les classes de ciències, les relacions ciència tecnologia i societat, i les seves prioritats laborals. Les actituds envers la ciència escolar mostren que l'alumnat està lleugerament d'acord amb el fet que la ciència de l'escola els fomenta l'interès o la curiositat, o els ajuda a tenir més respecte per la natura o a tenir cura de la salut. I alhora, no considera que les ciències siguin molt difícils. És rellevant la manca de vocacions científiques que es constata ja a Sisè de Primària. L'alumnat de la mostra està d'acord amb reconèixer els aspectes positius del paper de la ciència i la tecnologia a la societat, es mostra escèptic envers els aspectes metodològics de la ciència i es mostra en desacord envers les implicacions socials positives del progrés científic. Respecte a les prioritats laborals, es pot concloure que, en general, l'alumnat desitja tenir una feina que li possibiliti desenvolupar-se professionalment, que coincideixi amb els seus valors i que els permeti treballar amb altres persones.Les actituds envers la ciència escolar obtenen valors més negatius al llarg de l'escolaritat; mentre que envers les relacions ciència, tecnologia i societat i les prioritats laborals es mantenen més constants. Els moments de màxima disminució coincideixen amb la transició Primària - Secundària i amb els cursos on el programa es relaciona bàsicament amb la física i la química. Quant al gènere, només s'observen diferències significatives respecte la tecnologia, situació molt diferent a la dels països anglosaxons on es descriuen diferències en molts altres aspectes.A la segona part de la recerca s'estudien les possibles diferències actitudinals envers aquests mateixos aspectes segons si l'alumnat expressa la voluntat d'arribar a ser científic o no. Els resultats indiquen que les diferències actitudinals es concentren en els ítems que fan referència a les classes de ciències, i no pas en aquells que fan referència a la importància de la ciència i la tecnologia a la societat o a les prioritats laborals. Així doncs, l'alumnat que expressa que vol continuar estudiant ciències sosté una actitud més favorable envers considerar que les classes de ciències els han mostrat noves professions, que aquestes els milloraran les seves oportunitats laborals i que el que han après els ajuda en la seva vida diària. En canvi, respecte a l'interès i la dificultat o facilitat per aprendre ciències, les diferències actitudinals són menys rellevants. Finalment, la tercera part de la recerca, de caràcter ex post facto, estudia els motius que 264 persones llicenciades en carreres de l'àmbit científic consideren que varen afectar la seva decisió d'estudiar ciències. Els resultats indiquen que la seva motivació principal per estudiar ciències fou el valor intrínsec i utilitari, mentre que el prestigi laboral, social o econòmic hi tingueren una incidència menor. La influència dels agents socialitzadors, especialment el professorat, fou fonamental en un 40% dels casos, sent el segon motiu més esmentat per haver-se decidit a estudiar ciències.