L'Agenda Cultural Ocultauna deconstrucció de l'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis

Resumen

L'economia de l'oci nocturn és, avui dia, acceptada a moltes ciutats del primer món com a part significativa de les estratègies de renovació urbana i de construcció d'una nova "marca" urbana. L'oci nocturn i les múltiples activitats que se'n deriven són considerats també com a font significativa d'ingressos i d'ocupació. D'altra banda, el pes social dels joves s'està desplaçant cada vegada més cap a la nit. En aquest sentit, el consum i l'oci han esdevingut elements centrals en la construcció d'identitats individuals i col·lectives dels diferents grups de joves. Ara bé, la segregació social derivada de l'estructura espacial de l'oferta d'oci nocturn visibilitza cada vegada més l'ús polaritzat de l'espai d'ús públic de la ciutat. Es produeixen "desplaçaments espacials" de les activitats d'oci de joves de classe treballadora alhora que sorgeixen resistències al procés de branding de la ciutat per part d'alguns sectors joves de les classes treballadores dels suburbis. Després de presentar i analitzar en el primer capítol com la cultura s'ha convertit al llarg de les dues últimes dècades en un dels principals motors de desenvolupament urbà i de control social no només a Barcelona sinó també als seus suburbis, en el segon capítol es realitza una aproximació sintètica a la història de l'oci nocturn de la capital catalana des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada de 1980 amb l'objectiu de visualitzar com l'oci nocturn, independentment de l'època considerada, ha estat caracteritzat per una forta segregació social i espacial. El capítol tercer mostra una cartografia de l'oferta d'oci nocturn de la ciutat de Barcelona així com una anàlisi crítica de les polítiques públiques que en matèria de joventut i cultura ha portat a terme l'administració pública local per a la construcció d'un oci nocturn alternatiu. Els capítols quart presenta una lectura crítica de l'oferta d'oci nocturn del clúster "Marià Cubí-Muntaner-Aribau-Tuset" -situat a la part baixa del districte acomodat de Sarrià-Sant Gervasi- on es (re)produeixen de manera molt significativa els mecanismes de distinció/exclusió social relacionats amb la higienització social de la nit duta a terme pel sector privat amb la conformitat de l'administració pública. En el capítol cinquè, es presenta l'oci nocturn de L'Hospitalet de Llobregat. Si bé al seu centre històric es localitza un oci nocturn orientat vers les capes mitjanes i mitjanes-altes de la ciutat, al polígon industrial de Can Famades es localitza un oci nocturn "marginal", caracteritzat per l'alcoholització de la nit, la sexualització de la figura femenina i el consum de simbologia nacionalista espanyola a través, fonamentalment, de la música i l'estètica personal. Precisament en el capítol sisè es presenta una caracterització dels "cholos" i "cholas", joves de 13 a 25 anys, de classe treballadora i residents als suburbis de Barcelona que s'apropien i transformen elements de l'estètica i ètica gitana per a construir un discurs de contestació a l'hegemonia político-cultural catalanista i conservadora dels últims trenta anys que ha vingut (re)produint-se des de l'administració pública catalana En aquest sentit, demanden i consumeixen productes culturals que contenen de manera associada una forta simbologia nacionalista espanyola. Aquesta construcció d'un discurs identitari com a contestació reivindica una certa alteritat suburbana enfront la ciutat central. Aquesta visibilització no només té lloc a l'espai físic urbà, sinó també al cibernètic. Aquesta tesi doctoral conclou afirmant que la regulació moral de la "nit", el control social i la segregació socioespacial constitueixen elements decisius en la configuració del mapa d'oci nocturn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Se suggereix que existeixen indicis que apuntarien a l'existència d'una "agenda cultural oculta" per a l'homogeneïtzació social de la capital catalana i els seus suburbis. Alhora, caldria aprofundir en aspectes tals com, per exemple, de quina manera els centres històrics de les ciutats catalanes passen a ser consumits actualment com símbol de catalanitat, ruralitat i tradicionalitat per part de les noves classes mitjanes locals.