El cerco trascendental de la Metafísica. Acerca del pensamiento metafísico de José Gómez Caffarena

Resumo

La proposta metafísica de José Gómez Caffarena no s'entén sense l'intent de J. Maréchal de coordinar en un mateix discurs l'especulació metafísica tomista i l'esperit de la crítica kantiana a través de l'explicitació dels temes clàssics de la metafísica de l'Aquinat a la llum de les convergències que, al seu parer, aquesta manté amb l'obra de Kant.El treball d'investigació que es presenta té per objectiu calibrar fins a quin punt l'obra especulativa de Caffarena suposa una continuació articulada des de l'esquema bàsic de tal 'tomisme transcendental'. La tesi que es defensa és que la seva proposta, de tonalitats marcadament més kantianes que la d'altres pensadors transcendentals, suposa no només un pas legítim, i potser més coherent amb el transcendentalisme kantià, sinó també una pedra de toc crítica per a l'abast últim de tota metafísica transcendental. El fet de remuntar la raó metafísica a l'àmbit antropològic fa que el fenomenisme epistemològic, el discurs asimptòtic sobre l'Absolut i la reducció formal de la seva nota 'personal' ('Déu') hagin de ser, estrictament, la darrera paraula d'aquesta metafísica. Davant d'això respon Caffarena amb una assumpció racional-vitalista del 'sentit de la vida' per dotar de vigència i veritat les afirmacions realitzades. Un 'haver de ser' que omple de contingut l'estructura conceptual erigida fent del primat de la raó pràctica i el seu interès l'eix vertebrador de la seva proposta metafísica.L'anàlisi pren com a principal punt de referència les tres obres metafísiques de l'autor (Metafísica Fundamental, Metafísica Trascendental, Metafísica Religiosa) i el seu últim gran treball, El Enigma y el Misterio, que en la investigació és tinguda com una revisió de la trilogia anterior. Atenent al seu contingut, es corrobora la darrera modèstia crítica en la qual queda la reflexió metafísica de Caffarena, amb la consegüent obertura a una raó més apofàtica que propositiva pel que fa a la 'darrera qüestió' metafísica. Donat que la desigual relació entre l'àmbit del teòric i el primat del pràctic, lluny d'equilibrar-se és cada vegada més notòria, distanciant-se així de la intenció de l'obra de Maréchal, en la investigació s'assumeix com a darrera conclusió que l'obra de Caffarena llega, precisament en tant que límit de la pretensió de dur a terme una metafísica transcendental, la necessitat de repensar el mètode de la Metafísica.