El miedo colectivo como criterio de legitimación del Derecho Penal

Resumen

El Dret penal contemporani a Europa es troba cada vegada més dominat per l'obsessió per la seguretat. El creixent protagonisme de la seguretat com a preocupació social de primera magnitud té múltiples causes i es projecta sobre tants àmbits com fonts de risc és capaç de percebre la societat, que en un món complex com el que vivim són moltes. A la sensació col·lectiva d'inseguretat que ja de per si es deriva de l'anomenada 'societat del risc' i les seves noves fonts de perill (per exemple, les derivades de l'energia atòmica, la informàtica, la tecnologia genètica o els processos químics i biològics amb transcendència sobre el medi ambient o la cadena alimentària), s'afegeix posteriorment el problema de la seguretat ciutadana com a 'por difosa a ser víctima d'un delicte', la qual cosa intensifica la demanda social de respostes ràpides i contundents.%&/D'aquesta manera, juntament amb la garantia de la seguretat objectiva a través d'una adequada gestió i control dels riscs, el poder polític es veu compel·lit a procurar la consecució de la seguretat subjectiva, és a dir, el control de la por. Aquesta situació es tradueix en cridaners actes d'intervenció penal la idoneïtat dels quals radica, en moltes ocasions, més en la immediata sensació de resolució del problema que pot produir en la consciència col·lectiva que en criteris d'eficàcia material. Ara bé, cal tenir en compte que un Dret penal els criteris d'intervenció del qual es determinen en funció d'irracionals necessitats subjectives - l'apaivagament de pors individuals per més que esteses socialment - és un Dret penal que experimenta una profunda transformació. La força amb que la societat exigeix vigilàncies, detencions, expulsions, creació de delictes de risc (aquells en que es castiga la mera realització d'una conducta perillosa sense necessitat que s'hagi produït una lesió), penes de presó més llargues...no té en compte el cost que tot això representa en termes de drets i garanties individuals.%&/L'objectiu de la tesi doctoral és, a partir de la constatació d'aquesta situació, analitzar si de la nostra Constitució es pot derivar realment un 'dret a no tenir por' que legitimi l'abús del Dret penal i, per tant, l'augment de la repressió en tots aquests àmbits - qüestió que es resol negativament -, i apuntar algunes conseqüències preocupants que encara poden donar-se en el futur si, en aquesta línia de 'fascinació política i social per les normes penals', el Dret penal segueix creixent de forma incontrolada entorn la idea de la inseguretat.