Estudi morfofuncional en el trasplantament renal estable

Resumen

Introdúcela. En el trasplantament renal (TR) habitualment es posa només un sol ronyó, dotat d'un nombre determínatele nefrones. Aqüestes nefrones trasplantad es hauren d'hiperfittrar per adapter-se e la demanda metabolica del receptor, sobretot si el seu nombre és insuficíent, amb el risc de que una hiperfiltració mantinguda en el temos les hi pugui provocar lesió estructural i pérdua de (unció progressive. La "reserva Funcional renal" (RFR) és un concepto d'estudi funcional renal que expressa el grau d'increment del filtra! giomerular (FG) i del flux plasmátic renal (FPR) després de l'estfmul amb proteínas oráis o aminoácids (AÁ) i/o dopamina (DOPA) ev.. La manca d'una resposta adequada s'etribuía a un estat d'híperftltradó basal que impedía una mejor res pos ta funcional. Diversos métodes s'han descrít per poder estimar el nombre de gloméruls (Ng) o nefrones d'un ronyó, amb la limitado de que e(s métodes mes hables serse biaixos requereixen de tot el ronyó per poder-ho estudiar. S'han fet aproximadons a nivell experimental amb gossos utilitzanl una ressonéncia magnética (RMN) i una biópsia del ronyó (BR) per estimar Ng "¡n vivo", amb bona correlacíó amb els métodes "goldstandard. Obiectius. 1) estimar en el TR estable humé Ng "in vivo" ub'litzant una BR i una RMN de l'empelt, 2) estudiar en el ronyó trasplantal la resposta Funcional a l'estfmul amb AÁ i DOPA ev., i 3) estudiar la constado entre Ng, la resposta funcional a l'estfmul aplicat i les carecterisbques elfniques, histomoríológiques i evolutivas deis empelts. Material i métodos. 39 pacienta trasplantáis conseculius amb Cr < 200 mcmot/L, funció renal estable i proteTnúría < 1 g/dis, amb BR ais 4 mesos del trasplantament. Simulténiament a la BR se'ls realitzó una RMN de l'empelt renal i un eetudi funcional amb determinado del FG i FPR mitjangant la depuració d'lnulina i PAH respectivament, així com estudi funcional amb l'estfmul emb AÁ (RFR-AA) i DOPA (RFR-AA-DOPA) ev. en aquella pacienta que prenien Ciclosporína (CsA) com tractoment ¡mmunosupressor de base. Es valoraren patámetres clínica, enalítics, i histológics mitjangant la classificació de BanffQ7. S'estimé en la RMN el volum cortical renal (Vcort) mitjancant el método de Cavaliori i en la biópsia renal la fmeció de volum giomerular cortical (Vvglom/cortex) i Tarea giomerular mitjangant métode de comptatge de punta. El volum giomerular (Vg) s'estimé mitjangant eí métode del 'máxima!profile área" i el métode de Weíbel ¡ Gómez. Ng s'obtingué de multiplicar Vcort per Vvglom/cortex i dividir-ho per Vg. S'estudtá el segulment a 7 a. del FG esb'mat per la Fórmula MDRD-4 (FG-MDRD) i la proteTnúría. Resultáis. Ng fou de 0.73±0.33 x 10s amb un reng entre 0.21 i 1,66 x 10° gloméruls. Ng es correlaciona amb el FG en el moment de l'estudi (R=0.47, p=0.002). L'edal del donant es corretecioná amb Ng (R= -0.40, p=0.01) i amb Vg (R= 0.37, p=0.01). Els paciente trasplántate renata sote bectement amb CsA expressaven RFR-AA (9±13%) ¡ RFR-AA-DOPA (22±20%). El principal delerminant histologic que condicioné la RFR-AA i RFR-AA-DOPA és la presencia d'hialinosí arteriolar (RFR-AA 0 vs 11% [p=0.02] ¡ RFR-AA-DOPA 9 vs 26% [p<0.01 J segons si hi havia o no hialínosi arteriolar). Vg no es correlacionó amb cap deis parámetros funcionáis, i Ng no es correlacioné amb RFR-AA, ¡ sí amb RFR-AA-DOPA (R= - 0.5, p=0.003). En l'evolució a 7 a. el FG en el moment de l'estudi, Ng i l'edat del donant determinaven el FG-MDRD, essent l'edat del donant el que mes pes tenia en el multivartant, Ni RFR-AA ni RFR-AA-DOPA no es relacionaven amb la funció renal ni proteTnúría els 7 a. de seguiment. Conclusions. Hem estimat el nombre de gloméruls en empelts renals "m vivo", essent aquest molt variable. El nombre de nefrones trasplantados és un factor determinan! en le funció de l'empelt. L'edat del donant condiciona tant la dotado nefrona! com la mida deis gloméruls. Els trasplántate renata tractats amb CsA expressen resposta vasodilatadora renal ats estimula amb AA sois o assoclab a DOPA, resposta que no dapén de le dotado nefronaI i no ens serveix per detectar els empelts Bmb mejor grau d'hipeifiltració. L'única lesió histológica que condiciona la resposta vasodilatadora renal, prindpalment a l'estfmul emb AÁ, és la presencia d'hialinosi arteriolar.