Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya(1915-1925)

Resumen

"Les Biblioteques Populars de la Mancomunitat (1915-1925)" estudia la història de les biblioteques públiques fundades per ladministració de la Mancomunitat, federació de les quatre diputacions provincials catalanes, creada el 1914. Malgrat no disposar de capacitat legislativa ni dun sistema de financiació propi, la Mancomunitat aconseguí dur a terme -fins a lany 1925 en què fou suprimida- una admirable tasca en el camp educatiu i cultural, i especialment, en el terreny bibliotecari, gràcies a la capacitat de lideratge de Prat de la Riba, el seu primer president, i de les personalitats dEugeni dOrs, responsable del pla inicial i director des de 1915 al desembre de 1919, i de Jordi Rubió, que el substituí sumant al seu càrrec de director de la Biblioteca de Catalunya el de director de les Biblioteques Populars. La tesi estudia els precedents de biblioteques públiques a Espanya i Catalunya; els models que les biblioteques catalanes prenen de referència; el procés de gestació del pla de biblioteques; i la seva implantació i resultats. La tesi dedica especial atenció a les figures dels protagonistes: Eugeni dOrs i Jordi Rubió, el primer com a redactor del projecte inicial i impulsor de les primeres biblioteques; el segon, com a veritable creador i professional que consolidà el primer sistema a Espanya de biblioteques públiques. En les conclusions es mostra com aquestes foren unes biblioteques modernes i innovadores en els locals, els serveis i la formació del personal, i que gràcies aquests factors tingueren una gran acceptació i un gran èxit de públic. Aquestes biblioteques, installades en edificis nova planta, foren de les primeres a Espanya en organitzar els llibres de lliure accés, oferir servei de préstec, disposar dun espai i de fons per al públic infantil, oferir uns horaris amplis i adequats a les necessitats de la població i estar ateses per un personal femení específicament format per a aquesta tasca en lEscola de Bibliotecàries. En suprimir-se la Mancomunitat existien vuit biblioteques en municipis de les quatre províncies: Sallent (1918), Canet (1919) i Pineda (1922) a la província de Barcelona; Valls (1918) i el Vendrell (1920) a la de Tarragona; les Borges Blanques (1918) a la de Lleida; Olot (1918) i Figueres (1922) a la de Girona. La tesi inclou diferents annexos: les dades històriques i de funcionament de cada biblioteca en aquest període, com també la descripció de la documentació conservada per cadascuna delles; la relació dels fons de les biblioteques dOlot i Sallent el primer any de funcionament; i reproducció de diferents documents citats al llarg del treball. També sinclou un índex de figures que permet recuperar les imatges de les biblioteques que illustren el treball. " SUMMARY: "Les Biblioteques Populars de la Mancomunitat (1915-1925)" studies the public libraries instituted by the Mancomunitat, the Catalan regional government created in 1914. Though without any legislative capacity or any financial autonomy, the Mancomunitat was able to impulse - until 1925, when it was abolished - an admirable piece of work in the educational and cultural fields, and more specifically in the creation of a library network. Prat de la Riba, leader of the Mancomunitat and its first President, was backed in the cultural field by Eugeni dOrs, who was responsible for the initial library Plan and its director from 1915 to December 1919; Jordi Rubió took then the direction of the Public Libraries, adding to his care the direction of the Biblioteca de Catalunya. The thesis studies the previous instances of public libraries in Spain and Catalonia; the models on which the Catalan libraries were based; the library plan rationale, and its implementation and results. The thesis stresses on the role of the two central characters: Eugeni dOrs and Jordi Rubió; the former as the author of the initial project and promoter of the first libraries; the latter as the true creator and the professional who firmly founded the first system in Spain of public libraries. Those libraries, settled in buildings of its own and constructed for that purpose, were the first in Spain to organize books for public access, to offer satisfactory opening time and aimed to the needs of the public, and to be served by a feminine staff specially trained for this task at the Escola de Bibliotecàries. When the dictator Primo de Rivera brought the Mancomunitat to an end, there were already eight libraries in municipalities spread all over the region: Sallent (1918), Canet (1919) i Pineda (1922) in the province of Barcelona; Valls (1918) el Vendrell (1920), in Tarragona; les Borges Blanques (1918) in Lleida; Olot (1918) i Figueres (1922) in Girona."