Eratòstenes Catasterismes. Edició crítica i comentari mitogràfic

  1. Pàmias Massana, Jordi
Dirigida por:
  1. Francesc Josep Cuartero Iborra Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 17 de noviembre de 2004

Tribunal:
  1. Rosa Araceli Santiago Álvarez Presidente/a
  2. Jordi Cors Meya Secretario/a
  3. Manuel García Teijeiro Vocal
  4. Alberto Bernabé Pajares Vocal
  5. Jaume Pòrtulas Ambrós Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 97231 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Lautor proposa, per primera vegada des de les centenàries edicions dOlivieri (1897) i de Maass (1898), un nou text crític dels Catasterismes dEratòstenes. Per al seu establiment lautor ha comptat amb alguns manuscrits fonamentals, desconeguts pels anteriors editors de lopuscle. Assenyaladament, un Edimburgensis, un Scorialensis i un Salmanticensis. El primer constitueix justament larquètip de la tradició planudeana dels Catasterismes (això és, de lanomenat Epítom dels Catasterismes); els dos darrers completen, pràcticament, la sèrie de laltra recensió, coneguda com Fragmenta Vaticana dels Catasterismes des de ledició de Rehm (1899). Altres manuscrits col.lacionats per primer cop són un Butlerianus, un Harvardensis i un Parisinus (aquest darrer conegut ja per Maass). Laccés a aquesta nova documentació deixa obsoletes les edicions publicades fins ara. Daltra banda, leditor adopta una aproximació moderadament conservadora envers el textus receptus per oposició a la hipercrítica pròpia del segle XIX. Pel que fa al comentari mitogràfic, lautor escomet la recerca de cada un dels quaranta-quatre capítols dels Catasterismes a fi didentificar les fonts, o tradicions, literàries que ha seguit Eratòstenes. Daltra banda, lanàlisi interna va encaminada a aïllar els elements estrictament eratostènics (com ara els apèndixs astrals, que constitueixen el desenllaç típicament alexandrí dantics mites). El propòsit és de discriminar i de descriure els mites que aplega Eratòstenes sense desarrelar-los del seu suport textual. Això és, sense aventurar-se en lespeculació sobre les seves possibles interpretacions. Ara bé, tal com admet el mateix autor a la introducció, els processos de descripció i dinterpretació dels mites es revelen operacions que revesteixen amplis isomorfismes: la distinció, teòricament tan nítida, entre mitografia i mitologia (enteses aquí com un joc de doblets corresponent a récit i histoire o significant i significat) acaba per diluir-se i col.lapsar així que un penetra les trames narratives teixides pels antics mitògrafs. Laproximació postestructural que lautor proposa a la introducció ha orientat, alhora, les estratègies de lectura i dinterpretació de lopuscle mitogràfic. Els Catasterismes són observats com un artefacte llibresc que cristal.litza en una autèntica cruïlla intertextual.