Modificació química de reïnes epoxi amb lactones

Resumen

Les reïnes epoxi són monòmers àmpliament utilitzats degut a les bones propietats que sobtenen una vegada que el material està curat. El procés dentrecreuament daquests monòmers presenta alguns problemes. Durant el procés de curat té lloc una disminució del volum o contracció que dóna lloc a laparició de porus i esquerdes i per tant un empitjorament de les propietats mecàniques i de la capacitat de recobriment. Altres problemes associats a aquests materials és la fragilitat i la no degradabilitat, sent aquest últim un greu inconvenient des del punt de vista medioambiental. Lobjectiu daquest treball ha estat disminuir la fragilitat i la contracció de materials termoestables i augmentar la seva degradabilitat. Per aconseguir-ho les reïnes epoxi shan copolimeritzat amb lactones, ja que està descrit que la reacció entre epòxids i lactones dóna com a intermedis els espiroortoesters, que són compostos expandibles al polimeritzar, a la vegada que permeten augmentar la proporció de grups esters a la xarxa que poden ser degradats térmica o químicament. Shan utilitzat com a catalitzadors catiònics els triflats de lantànid, ja que en un treball anterior van demostrar la seva capacitat de polimeritzar reïnes epoxi a temperatures moderades obtenint materials amb bones propietats mecàniques. Els resultats més destacats de la tesi són: - Sha pogut, mitjançant FTIR/ATR, seguir levolució de les quatre reaccions que tenen lloc durant la polimerització de reïnes epoxi amb lactones de cinc membres: lhomopolimeritzacio de lepòxid, la copolimerització de lepòxid amb la lactona obtenit-se els espiroortoesters (SOE), la copolimerització de lepòxid amb el SOE format i lhomopolimerització del SOE. A més, sha pogut confirmar que el procés diniciació té lloc a través de la formació de dues espècies actives. - La copolimerització de reïnes epoxi amb lactones ha permès augmentar la degradabilitat daquests sistemes degut a un increment de grups esters a la xarxa. - La copolimerització de DGEBA amb lactones ha permès reduir la contracció després de la gelificació i per tant sha disminuït la formació de porus i esquerdes. - La utilització de diferents triflats de lantànid ha permès veure que a laugmentar lacidesa de Lewis del catió augmenta la constant de velocitat del procés global.